Fases i Mètodes d'Aprenentatge de Lectura i Escriptura

Què és Llegir? Definició i Importància

• descodificar: associar les grafies amb els sons corresponents.

• interpretar grafies i el seu significat.

• oralitzar textos: dir en veu alta el que està escrit.

• comprendre: el contingut i les intencions d’un text.

• elaborar significats: a partir d’informacions donades.

• cercar el plaer: de conèixer i imaginar.

Llegir és… rellegir, omplir buits, fer hipòtesis, interpretar, explorar i construir significats.

Atenció: La Importància de la Relectura

• Els llibres no s’esgoten amb una primera lectura; s’hi pot tornar sovint i redescobrir un gest, un color o el so d’una paraula.

• Els bons llibres conviden a la relectura i poden quedar gravats en la memòria de l’infant.

• Per això és molt important tenir en compte:

  • Qualitat literària
  • Qualitat de la il·lustració

Fases de l'Aprenentatge de la Lectura

Fase Logogràfica: Reconeixement Visual

• Text i imatge són el mateix.
• Les paraules només poden dir el nom dels objectes (per exemple, si hi ha un dibuix d'un tigre i a sota posa 'animal', l'infant pot interpretar que hi posa 'tigre', no 'animal'). Hipòtesi inicials.
• Reconeixement del seu nom.
• Dedueixen a partir del context.
• Imitació de l'acte de llegir (preguntant: 'Què posa aquí?').

Fase Alfabètica: El Codi de les Lletres

• Per llegir, el més important són les lletres.
• L'ordre de les lletres és important per accedir al significat.
• Llegir serveix per moltes coses.
• Comprensió del funcionament del codi alfabètic.
• Desenvolupament de la consciència fonològica.
• Autonomia per desxifrar (preguntant: 'Quina lletra és?').

Fase Ortogràfica: Comprensió i Significat

• Llegir serveix per fer coses molt variades.
• Llegir bé implica comprendre el text.
• Combinar habilitats alfabètiques amb el reconeixement d'indicis contextuals, sintàctics i semàntics.
• La recerca del significat és el motor lector.

Etapes de l'Aprenentatge de l'Escriptura (Ferreiro i Teberosky)

1. Imitació d'Escriptures Adultes

Què pensa? L'escriptura serveix per designar. Per als infants en aquesta etapa, allò escrit són noms i substitueixen el dibuix dels objectes. Exemple: pensen que només es pot escriure allò que poden veure i tocar.

Què fa? Imita els aspectes formals i l'acte d'escriure. Exemple: rodones per imitar.

Què necessita? Descobrir que hi ha un codi escrit. Adonar-se que el que es diu es pot escriure.

2. Escriptures Diferenciades

Què pensa? L'escriptura serveix per designar.

Què fa? Les escriptures en aquesta fase presenten formes gràfiques diferents en quantitat o varietat interna. Exemple: el tren i la formiga, i els noms.

Què necessita? Adonar-se que hi ha relació entre el que es diu i el que s'escriu. Les lletres s'han d'ordenar d'una determinada manera perquè diguin el que volem.

3. Fase Sil·làbica

Què pensa? Descobreix la relació entre l'escriptura i la paraula sonora. Tenen en compte dues hipòtesis: qualitativa i quantitativa.

Què fa? Fa correspondre per cada síl·laba una vocal o una consonant. Exemple: “PO” (pa-to), “MA” (me-sa).

Què necessita? Comprendre que per cada síl·laba hi ha més d'un so i, per tant, més d'una lletra.

4. Fase Sil·làbica-Alfabètica

Què pensa? Descobreix la relació entre l'escriptura i la paraula sonora.

Què fa? Comença a escriure més d'una grafia per cada síl·laba. Les produccions d'aquesta fase poden fer pensar que qui escriu s'ha oblidat lletres. Exemple: "LGATONBOTA" (el gato con botas), “moia” (mochila).

Què necessita? Acompanyament en la revisió de textos per poder veure que no tots els sons de la paraula estan escrits en la seva producció.

5. Fase Alfabètica

Què pensa? Consolida la comprensió sobre la relació entre l'escriptura i la paraula sonora.

Què fa? Anàlisi alfabètic estricte. Estableix la correspondència entre sons i grafies. Exemple: “oy fuimos al parce” (hoy fuimos al parque).

Què necessita? Acompanyament en la revisió de textos, especialment en els primers moments i davant de les síl·labes travades o complexes.

Orientacions Didàctiques: El Paper del Mestre/a

Convidar els Infants a la Comunitat Alfabetitzada

Conèixer el punt de partida de cada alumne

• Estimular els nens i nenes perquè provin d’escriure.
• Estimular els nens i nenes perquè aventurin hipòtesis sobre un text.
• Saber esperar.
• Investigar els perquès.
• Interpretar les respostes.

Interaccionar per facilitar els aprenentatges

• Formular reptes assequibles.
• Orientar la recerca de solucions.
• Facilitar informació: emparaular la realitat.
• Potenciar la interacció amb els companys i companyes.

Avaluar per millorar la pràctica educativa

• Encaminar cap a l’autoregulació.
• Potenciar la relació família-escola.
• Regular contínuament les accions a partir de l’observació, el diàleg, la interpretació i l’elaboració d’hipòtesis de millora.

Exemple de Treball de Frases (Mètode Global Decroly)

1. Una experiència compartida, una vivència personal, origina la conversa.
2. Escriure la frase a la pissarra.
3. Llegir-la col·lectivament, assenyalant les paraules d’una en una.
4. Fer llegir la frase a alguns nens i nenes.
5. Reconèixer les paraules més significatives. Esborrar una paraula i jugar a endevinar-la. Encerclar les paraules que ja es coneixen.
6. Iniciar el treball de reflexió: paraules curtes, paraules llargues, picar paraules, marcar algunes grafies conegudes...
7. Buscar les paraules que es poden dibuixar i les que no. Substituir les que sí pel seu dibuix.
8. Escriure la frase en dues tires llargues de paper o cartolina (la mestra). Tallar-ne una per paraules (els nens decideixen per on tallar-la).
9. Enganxar-la sencera a la pissarra o la paret i tornar a confegir-la amb les paraules retallades.
10. Desar la frase tallada a la capsa de les frases del racó de llengua on els alumnes poden fer el treball individual:
    • confegir-la
    • copiar-la en un full
    • fer-ne el dibuix
11. Fer jocs d’associar dibuix i paraula.
12. Treballar determinats sons de les paraules:
    • dibuix d’un objecte que té un so
    • la mestra escriu el nom a sota
    • el nen copia i assenyala la grafia que correspon al so (diferents posicions)

Maria Montessori (1870-1952)

La Lliçó dels Tres Passos de Maria Montessori

1. Associar les percepcions sensorials amb el nom. (Exemple: És llis, és rugós).
2. Reconèixer la percepció que correspon al nom. (Exemple: Quin és llis? Quin és rugós?).
3. Recordar el nom corresponent a la percepció. (Exemple: Com és això? Què és això?).

Ovide Decroly (1871-1932)

Decroly proposa treballar a partir d’aquests interessos naturals. Les activitats escolars s’agrupen al voltant dels centres d’interès, que són exploracions i recerques de l’entorn al voltant d’un tema.

El procés d’ensenyament i aprenentatge es basa en el mètode científic i es concreta en tres tipus bàsics d’activitats:

• d’observació de la realitat
• d’associació d’idees (espai i temps)
• d’expressió de continguts (llenguatges)

Célestin Freinet (1896-1966)

Recursos de la Pedagogia Freinet

• El text lliure
• La impremta
• La correspondència escolar
• L’assemblea de classe
• La biblioteca de treball
• La revista escolar
• Les conferències
• Els plans de treball