Fases i Estils Professionals en la Relació d'Ajuda (RdA)

Fases de la Relació d'Ajuda (RdA)

Fase d'Orientació

És la fase d’acolliment i d’establiment del vincle entre el professional i la persona participant. Cal emprar les habilitats relacionals/professionals anomenades anteriorment:

• Evitar prejudicis
• Acollir i generar confiança
• Escolta activa
• Identificació
• Acceptació incondicional
• Personalització
• Confrontació

Fase d'Exploració i Desenvolupament d'Habilitats

Un cop aconseguida la relació de confiança, és el moment de:

• Descobrir les necessitats de la persona assistida (derivades de l’edat, de les capacitats en què es troba..., però també derivades de la nova situació – la pròpia i/o la de l’entorn).
• Entrenar-la en l’adquisició d’habilitats d’autonomia personal i social.

Fase de Resolució

Aquesta fase s’inicia en el moment que es percep que arriba la fi de la relació. Les causes poden ser vàries: la persona canvia de residència, de centre...; nosaltres canviem el torn, de feina..., arriben les vacances... La fi de la relació d’ajuda requereix preparar la persona assistida, establir un període de transició, explicar els motius... amb el propòsit que no sigui entesa com un rebuig cap a la persona. Les reaccions, tot i així, poden ser en ocasions d’agressivitat, indiferència, negació, regressió...

Estils i Models Professionals

Resposta d'Investigació

Tendència a fer preguntes per obtenir més informació, més dades... i per aprofundir en la situació exposada. Malgrat que aquest tipus d’intervenció sovint és necessari, cal evitar convertir la conversa en un interrogatori. Procurar emprar, a més, preguntes obertes.

Resposta Tipus "Solució del Problema"

El professional proposa una idea o resolució per sortir de forma immediata de la situació plantejada, tot indicant el mètode, el camí, donant consells definitius que segurament posen fi al “problema” i a la conversa. Si la persona amb qui establim la RdA no és responsable i protagonista de la solució, aquesta difícilment esdevindrà la més adient, sinó més aviat com una obligació, i pot no satisfer les necessitats...

Resposta Empàtica

L’actitud de comprensió empàtica es concreta bàsicament en l’escolta activa; mitjançant també la reformulació – dient el que el professional ha entès del que la persona assistida li ha comunicat, del que està vivint l’altra persona; així es verifica si s’ha entès correctament el que realment ens volien expressar. És important bàsicament quan l’altra ens parla dels seus sentiments, de la seva experiència interior. Aquest tipus de resposta és la menys natural i espontània de les indicades, potser pot semblar inútil o perjudicial o inadequada per continuar el diàleg, però ben analitzada ens adonem que la resposta empàtica és el resultat d’un procés actiu que requereix molta atenció per part del professional; suposa centrar-nos en la persona, en el que diu i en el que no diu; posant-nos en el seu lloc per intentar veure les coses des del seu punt de vista.