Fases del Procediment Sancionador i el Principi de Legalitat a Catalunya

La Proposta de Resolució en el Procediment Sancionador

A la pràctica plantejada, s’identifica el document anomenat Proposta de Resolució.

Aquesta Proposta de Resolució és posterior a l’acord d’iniciació de l’expedient i es formula durant la fase d’instrucció del procediment.

La proposta de resolució és formulada per part de l’instructor de l’expedient, que haurà estat anomenat en l’acord d’incoació del procediment.

Fases del Procediment Sancionador Ordinari

D'acord amb les fases establertes pel Decret 278/1993, de 9 de novembre, regulador del règim sancionador aplicable en els àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya, les fases del procediment seran:

1. Incoació de l’expedient

2. Pràctica de la prova

   Ordenada per l'òrgan instructor, que conduirà a la determinació dels fets i responsabilitats susceptibles de sanció.

3. Formulació del Plec de Càrrecs

   Haurà de contenir la identificació de les persones o entitats suposadament responsables, l'exposició dels fets imputats, la infracció o infraccions que aquests fets puguin constituir (amb indicació de la seva normativa reguladora), les sancions aplicables, l'autoritat competent per a imposar la sanció i la norma que li atribueix la competència. Si és el cas, s'exposaran els danys i perjudicis ocasionats i les mesures de caràcter provisional que s'adoptin. Si d'aquestes diligències i proves resulta acreditada la inexistència d'infracció o responsabilitat, se sobreseurà l'expedient i s'arxivaran les actuacions.

4. Proposta de Resolució

   La proposta de resolució contindrà els fets que s'imputen a l'expedientat, la qualificació de la infracció que constitueixen els fets i la seva normativa reguladora, la sanció o sancions a imposar, amb indicació de la quantia en el cas de multes i els preceptes que les estableixin. També contindrà els pronunciaments relatius a l'existència i reparació dels danys que resultin acreditats i l'òrgan competent per a imposar la sanció i la normativa que li atorga la competència.

5. Notificació i Al·legacions

   La proposta de resolució es notifica als interessats, que en deu dies poden presentar al·legacions. Una vegada complimentat aquest tràmit, l'òrgan instructor eleva l'expedient a l'òrgan competent per a resoldre.

6. Resolució

   L'òrgan competent dictarà la resolució de l'expedient que haurà de ser motivada i decidirà totes les qüestions que plantegin els interessats i les que derivin de l'expedient. Haurà de contenir els fets, la persona o persones responsables, la infracció o infraccions comeses, la sanció o sancions que s'imposen, l'òrgan competent per a imposar-les i la normativa aplicable.

El Procediment Sancionador Abreujat

Resulta interessant destacar que, en el cas que la infracció sigui flagrant i no superi l'import de 600 euros o estigui qualificada com a lleu, resultaria aplicable el procediment sancionador abreujat, que consta d'incoació, proposta de resolució i resolució.

Aquest procediment està regulat en l'article 18 del Decret 278/1993, regulador del règim sancionador aplicable en els àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.

El Principi de Legalitat en Matèria Sancionadora

Què significa el principi de legalitat? Es compleix en aquest cas?

Amb caràcter previ, és important destacar que són infraccions administratives en matèria turística les accions o omissions tipificades en la llei amb aquest caràcter.

D'aquesta definició, cal incidir, per tant, en el fet que, en tots els casos, perquè una conducta pugui ser sancionada, és important que l'acció o omissió, en el moment que es cometen, es recullin en la llei com a infracció administrativa.

Això és així donat que ho exigeix el principi de legalitat, proclamat en l'article 25 de la Constitució Espanyola (CE). Com a conseqüència, tant per a tipificar les infraccions com per a establir les sancions corresponents, resulta necessària una llei.

La Doble Garantia del Principi de Legalitat (STC 60/1991)

Així ho ha entès el Tribunal Constitucional en nombroses sentències, entre les quals podem destacar la STC 60/1991, que al seu fonament jurídic quart sintetitza la doctrina anterior d'aquest tribunal, assenyalant que:

“El principi de legalitat comprèn una doble garantia: la primera d'ordre material i abast absolut, tant referenciat a l'àmbit estrictament penal com al de les sancions administratives, reflecteix l'especial transcendència del principi de seguretat jurídica en dits camps limitatius i suposa la imperiosa necessitat de predeterminació normativa de les conductes infractores i de les sancions corresponents, és a dir, l'existència de preceptes jurídics (lex prèvia) que permetin predir amb suficient grau de certesa (lex certa) aquelles conductes, i se sàpiga a què atenir-se quant a l'annexa responsabilitat i eventual sanció; la segona de caràcter formal, relativa a l'exigència d'existència d'una norma d'adequat rang i que aquest tribunal ha identificat com a llei en sentit formal, interpretant així els termes de legislació vigent de l'article 25.1 CE.”