Les fases del pensament tàctic en esports d'equip

1- Percepció i anàlisi de la situació del joc

2- Solució mental del problema o situació

3- Presa de decisions

4- Solució motriu del problema o situació de joc

5- Retroalimentació

Percepció i anàlisi de la situació:

Per a un jugador d’esports d’equip, percebre qualsevol situació de joc vol dir reconèixer-la, és a dir, que sap perfectament de què es tracta. Per tant percebre la situació es igual a reconèixer-la.

Solució mental del problema i presa de decisions:

• Un cop hem percebut la situació de joc, i l’hem identificada, vindrà la resolució MENTAL i la presa d’una DECISIÓ. Aquests dos aspectes venen condicionats per tres formes d’acció que tots els jugadors han de tenir interioritzades.

1- La tècnica

2- La tàctica

3- La creativitat

LA TÈCNICA: Són gests automatitzats basats en les habilitats motrius bàsiques.

Quan un jugador té la tècnica assimilada allibera la seva ment per dedicar-la a altres tasques més importants (TÀCTICA).

LA TÀCTICA: Resposta que donem per intentar resoldre la situació de joc. La pròpia situació de joc ens donarà els elements necessaris per resoldre-la.

LA CREATIVITAT: Coneixement inesperat que apareix quan el jugador domina la tècnica, la tàctica i acumula molta experiència.

La solució motriu:

És la resposta visible, és allò que fem després d’haver considerat les fases anteriors.

1. Adaptació a qualsevol situació de joc.

2. L’acció tècnico-tàctica depèn també de les habilitats dels companys.

3. Necessitem nivell alt de velocitat.

4. Només podem fer una solució motriu.

5. La tècnica ha d’estar sempre per sota de la tàctica.

La retroalimentació:

És el FEED-BACK. És la informació proporcionada al jugador com a resultat de tots els processos anteriors de pensament i execució.

Molt sovint, es pot fer DURANT la pròpia activitat o partit, i quasi sempre es pot fer DESPRÉS.

És important per a tots els aspectes de la vida, no només per a l’esport.