Fases del Salvament Aquàtic

1. Fases del Salvament Aquàtic

Fases del salvament aquàtic:

• Avistament, punts de referència, composició de lloc i prevenció bàsica.
• Entrada a l’aigua.
• Aproximació a la víctima.
• Presa de contacte amb la víctima.
• Remolc de la víctima.
• Extracció de la víctima del medi aquàtic.
• Actuació en terra ferma.

1.1. Avistament, Punts de Referència i Composició de Lloc

Prevenció Bàsica Abans d’Actuar

• Quan avistem un individu en perill d'ofegar-se, hem de fer una composició de lloc, prenent punts fixos de referència en línia amb nosaltres i l’individu, per darrere d’ell, o en el seu defecte per darrere nostre.
• Si fos possible, prendríem punts de referència en creu. D’aquesta manera, si es submergeix, tindrem una referència més aproximada del punt on s’ha enfonsat.
• Aquestes consideracions fan referència sobretot a aigües obertes: platges, pantans…
• Com a prevenció bàsica abans d’actuar, observaríem els possibles perills per realitzar el rescat, com la direcció i magnitud de les corrents, roques i vegetació submergida.
• Abans de llançar-nos al rescat, hi ha que activar la cadena de socors.
• Si estem sols, realitzarem el rescat, farem 1 minut de SVB i després trucarem al 112.

Consideracions Relatives a Roba i Calçat

Roba:

Calçat: Sòls ens introduirem amb calçat en els casos que hi hagi terra fangós o pedregós, ja que el calçat ofereix molta resistència a la natació.

1.2. Entrades a l’Aigua

• Sempre hem d’entrar a l’aigua sense perdre de vista l'accidentat o l'últim punt de referència.
• Platges: S’ha d’entrar corrent fins que l’aigua arribi a la nostra cintura; en aquest punt ens fiquem les aletes si les tenim, i comencem a nadar cap a la víctima.
• Fons cenagosos, pantans, fons de profunditat desconeguda: Ens llancem de cap, sense submergir el cap; flexionarem bé les cames aproximant-nos al màxim a la làmina d’aigua, per tal que l'impacte sigui menor.
• Piscines: Salt del socorrista: Ens llancem de peu inclinant-nos cap endavant amb una cama flexionada, per protegir el plexe solar de l'impacte contra l’aigua, i els braços oberts cap enrere. Al contactar contra l’aigua, els braços es tanquen per frenar i evitar que se submergeixi el cap. Recolzar els dits del peu d’impuls en la vorera per evitar relliscades.
• Salt des de llocs elevats: com la cadira de vigilància, ports, barrancs, penya-segats… Saltem amb cames creuades i una mica flexionades, de peu, amb els braços pegats al cos i tapant-nos el nas.

Últimament alguns s’inclinen més pel salt de cap, però traient el cap de l’aigua immediatament, per no perdre de vista l’accidentat. S’utilitza principalment amb piscines i es denomina capbusament ràpid.

1.3. Aproximació a la Víctima

• Mai devem perdre de vista l’accidentat, per la qual cosa devem nadar en crol o braça de socorrisme, mantenint sempre els ulls fora de l’aigua i evitant girar el cap cap als costats. Normalment es va més ràpid en crol que en braça, però aquesta última aporta major visibilitat i control sobre la víctima, per la qual cosa se recomana el seu ús pels últims metres de l’aproximació.
• Sempre hem de tenir en compte el nostre estat físic, intentant economitzar energies, tenint en compte que després hi ha que arrossegar a la víctima la mateixa distància.
• Durant l’aproximació, donar paraules d'ànim i de tranquil·litat a la víctima dient-li que “l’anem a ajudar”.

1.3.1. Formes d’Aproximació:

• Nadant per davant: Poc recomanable.
• Nadant per darrere: Més recomanable.
• Per immersió: Molt recomanable. Podem submergir-nos a una distància considerable de la víctima, per tal que perdi la seva atenció de nosaltres; després sortirem a la seva esquena o, com indica la imatge, el girarem dels malucs per tal que al sortir de l’aigua sortim a la seva esquena.
• Maniobra de rodejo: En cas d’aproximació frontal i si l’estat d’agitació de la víctima ho aconsella, realitzar la maniobra de rodejo. Per realitzar aquesta maniobra és recomanable, a poder ser, un segon socorrista que distregui l’atenció de l’accidentat. També es pot fer unes apnees per despistar-lo.
• Aproximació a víctima submergida: Mantenim la vista fixa sobre l'últim punt en superfície de la víctima i, arribant a aquest, efectuarem una immersió a “cop de ronyó”. També podem submergir-nos en diagonal.

1.4. Presa de Contacte amb la Víctima

1.4.1. Víctima amb Distrés Aquàtic

Tranquil·litzar i, si és possible, demanar la seva col·laboració per a ser remolcat a un lloc segur.

1.4.2. Víctima Activa

En víctimes conscients, evitar contactar per davant ja que ens pot agafar. Aquest tipus de víctimes, si es troben en una situació de pànic, són capaces de fer qualsevol acció amb la intenció de mantenir-se a la superfície.

Intentarem asserenar i calmar a la víctima, mentre contactem sempre per darrere, per tal que es senti segur, estable i fora de perill. MAI UTILITZAR EL MÉS MÍNIM SÍMPTOMA DE VIOLÈNCIA.

Si la víctima ens agafa, hem de ser capaços d’alliberar-nos amb uns gestos tècnics denominats zafaduras.

Zafaduras

Una víctima activa ens pot agafar, cosa difícil si sempre realitzem la presa de contacte per darrere. No obstant, davant la possibilitat que es doni el cas, s’ha d'aprendre una sèrie de contrapreses o zafaduras que varien depenent de la forma en què la víctima ens agafi, exemples:

• 1 o 2 mans al cap, mans al coll per davant o per darrere, mans als avantbraços…

Avui en dia, amb el material de rescat amb el qual el socorrista entra en contacte amb la víctima, estan quasi en desús, però és important recordar les bàsiques per si es dóna el cas.

La zafadura universal: consisteix a ofegar-se i arrossegar en aquesta maniobra a l’accidentat cap al fons amb nosaltres, tenint en compte que nosaltres podem aprovisionar-nos de la quantitat d’aire necessària per aguantar en apnea, sent molt difícil que l’accidentat faci la maniobra alhora que nosaltres. En la majoria dels casos, es soltarà al acabar-se-li la reserva d’aire, moment que nosaltres aprofitarem per agafar-lo dels malucs i del braç i sortir a la seva esquena.

1.4.3. Víctima Passiva

Víctima passiva en la superfície: Hem de donar-li la volta, amb les mans creuades, girant per les axil·les, evitant la fuetejada cervical, obrint vies, realitzem el VOS, les insuflacions si cal i iniciem l'arrossegament en aquesta posició decúbit supí.

En el cas d’ús de material de salvament, hem de realitzar el gir que es realitza amb el tub de rescat, amb la nostra mà dreta agafant la mà dreta de la víctima i girant-la, la col·locarem sobre el flopi que aproparem amb la mà esquerra o mà no hàbil.

Víctima passiva en el fons:

• Terra dur: Agafem a la persona de les axil·les i ens impulsem amb les cames sobre el fons per tal que la sortida sigui el més curta possible.
• Terra fangós: Agafar l’accidentat al vol, sense recolzar les cames en el terra per a no quedar atrapats.