Fases de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura

Fases de l'escriptura

1. Fase de dibuix

No hi ha encara diferenciació entre escriptura i dibuix. L'infant no entén que un signe pugui representar un objecte, un animal o una persona; per tant, necessita fer un dibuix. En un primer moment, quan es demana a un infant que escrigui la paraula BICICLETA, farà un dibuix. De mica en mica, comença a adonar-se que dibuixar i escriure són coses diferents.

2. Fase presil·làbica

En aquesta fase, l'infant fa els primers intents per diferenciar l'escriptura d'altres signes gràfics (dibuixos, números, etc.). Ja sap del tot que dibuixar no és escriure.

2.1. Grafismes primitius: gargots i pseudolletres

Ja no dibuixa, però les seves grafies corresponen a gargots. Són grafies que intenten semblar lletres.

2.2. Diferències entre lletres i números

Hi ha dues classes de signes gràfics: les lletres i els números (al principi els faran servir indistintament). Més endavant, entén que per escriure es requereixen uns signes determinats que no són ni dibuixos ni números.

2.3. Escriptures sense control de quantitat

Quan ja saben que per escriure s'usen signes especials, es planteja el problema de com poden escriure's coses diferents: apareix un moment en què les escriptures ocupen tota l'amplada de la pàgina o pensen que n'hi ha prou posant una sola lletra per paraula. Ja pot "escriure" qualsevol cosa: és a dir, representar mitjançant signes específics els noms de les coses, de les persones, etc.

2.4. Escriptures fixes

Potser nosaltres no les entenem si no ens les explica l'infant, però ells ja "escriuen". En aquests primers intents, utilitzen, per exemple, el mateix conjunt de signes o lletres per a qualsevol cosa. Alguns infants utilitzen el seu propi nom com una espècie de clau universal per escriure qualsevol cosa imaginable.

2.5. Escriptures diferenciades

Les formes gràfiques s'aproximen ja a les lletres convencionals. Escriuen paraules curtes i llargues, amb lletres grans i petites, segons uns criteris personals i unes hipòtesis de funcionament del codi:

• Hipòtesi de quantitat: Considera que hi ha d'haver una quantitat mínima de lletres (tres o més) perquè digui alguna cosa.
• Hipòtesi de varietat interna: Pensa que hi ha d'haver variació de lletres, perquè moltes lletres iguals no diuen res.
• Hipòtesi de varietat externa: Considera que hi ha d'haver diferències entre escriptures perquè diguin coses diferents.

3. Fase sil·làbica

En aquest nivell hi ha un intent de fer correspondre lletres i síl·labes (generalment una lletra per a cada síl·laba). S'estableix una relació entre l'escriptura i la pauta sonora. Com que la unitat de so que es percep és la síl·laba, cada síl·laba es representa per una lletra:

• Sil·làbica quantitativa: Consisteix a posar un símbol per a cada síl·laba. Per exemple, s'escriu aeio (quatre símbols) per a bicicleta.
• Sil·làbica qualitativa: A cada síl·laba li correspon una lletra que coincideix amb el so convencional de la consonant o de la vocal d'aquella síl·laba.

4. Fase sil·làbico-alfabètica

Coexisteixen dues formes de fer correspondre els sons i les grafies: la sil·làbica i l'alfabètica. Comencen a escriure més d'una lletra per a cada síl·laba, normalment la vocal tònica i la primera consonant, i després les vocals àtones i consonants finals.

5. Fase alfabètica

L'infant fa una anàlisi alfabètica estricta i escriu totes les lletres per representar les paraules, establint la correspondència entre sons i grafies. Aquest pas cap a l'escriptura autònoma presenta conflictes amb síl·labes que no segueixen l'esquema consonant + vocal:

• Síl·labes inverses: Poden escriure setudi en comptes d'estudi.
• Síl·labes travades: Poden escriure patit en comptes de partit.
• Síl·labes complexes: Poden escriure iuna en comptes de lluna.

Amb l'escriptura alfabètica, l'infant té un bon domini del codi, tot i que encara ha d'aprendre l'ortografia. Són capaços de plasmar tot allò que pronuncien analitzant la tira fònica fins a les unitats mínimes.

Estratègies de lectura

Objectius principals

• Fomentar la capacitat d'escolta i comprensió.
• Desenvolupar una actitud interrogadora i de respecte.
• Promoure la capacitat d'anticipació i recapitulació.
• Assistir a la lectura realitzada per un lector expert.

Fases de l'activitat lectora

Abans de la lectura: Anticipar de què tractarà el conte a partir del títol. Cal indicar als infants que llegirem un llibre nou i assegurar-nos que estiguin còmodes i atents (al racó de la biblioteca o en rotllana) per veure bé les il·lustracions.

Durant la lectura: La mestra llegeix amb veu clara, ensenyant les il·lustracions. És vital que les prediccions dels infants es basin en la coherència de la història, evitant anticipacions sense sentit.

Després de la lectura: Es realitza una recapitulació grupal. La mestra pot demanar que algun infant expliqui el conte o plantejar qüestions sobre els elements de la narració. És una activitat d'ensenyament, no d'avaluació; l'objectiu és la comprensió col·lectiva.

Etapes de la lectura

1. Etapa o fase logogràfica

Comença amb l'interès per l'univers escrit. Es caracteritza pel reconeixement global de paraules familiars mitjançant el context i el contorn (longitud, trets ascendents, etc.). En aquesta fase, l'infant no desxifra lletres, sinó que les reconeix com a formes o dibuixos. Sovint imiten l'acte de llegir basant-se en la mida de l'objecte (objecte gran = paraula llarga).

2. Etapa o fase alfabètica

Adquisició de la concepció fonològica que permet la descodificació. L'infant aprèn les regles de conversió grafema a fonema. És una etapa complexa perquè exigeix associar signes abstractes amb sons determinats en un ordre concret.

3. Etapa o fase ortogràfica

Pròpia del lector hàbil. Es caracteritza pel reconeixement directe de paraules sense traduir cada grafema. Aquí és fonamental la identitat i l'ordre de les lletres agrupades en unitats de sentit, vinculant directament la forma de la paraula amb el seu significat.

La memòria i els processos de lectura i escriptura

La memòria a curt termini (o memòria de treball) és transitària i operativa. Es requereix per donar sentit a allò que es fa a cada instant i desapareix gairebé immediatament (uns 15 segons). La memòria a llarg termini conserva la informació de manera organitzada i significativa durant molt de temps; hi recorrem quan evoquem fets passats.

Llegir és el procés de comprendre un text escrit. Llegir vol dir comprendre. No s'ha de limitar a la descodificació, sinó que implica un procés actiu d'interacció, predicció i inferència contínua per construir significat.

Escriure és el procés de produir un text escrit significatiu, tenint en compte aspectes formals, lingüístics i discursius.