Fases i agents de socialització

Fases de la socialització

Socialització primària: té lloc durant la infantesa de l’individu i, com ja hem dit, constitueix el període més intens d’aprenentatge moral i cultural. És el moment en què el subjecte aprèn la llengua natural del seu entorn i assimila les pautes bàsiques de conducta (elements que, a més, constitueixen les bases necessàries per un aprenentatge posterior). En aquesta fase el principal agent de socialització és la família.

Socialització secundària

Té lloc durant l’adolescència, la primera joventut i la primera edat adulta, i es perllonga durant la maduresa. En aquesta fase la institució familiar com a agent de socialització queda relegada, en les societats desenvolupades, per l’escola, els grups d’iguals, els mitjans de comunicació, les organitzacions polítiques i l’estat, la religió i l’estructura productiva i el mercat laboral.

Agents de socialització

La família

Una família és una estructura social integrada per un grup de persones lligades per nexes directes de parentiu, en el si de la qual els membres adults es responsabilitzen de tenir cura dels seus fills, d’acord amb rols de conducta preestablerts.

L’escola

Les societats modernes han tendit a establir un sistema educatiu formal que transmeti, de generació en generació, els seus valors, normes, creences, sabers, habilitats i costums.

L’església o la comunitat religiosa

La religiositat és una tendència humana que sovint es concreta en la fixació d’un conjunt de creences dogmàtiques, referides a una realitat sobrenatural, en base a les quals es justifiquen i fonamenten, a ulls dels creients, determinats valors, normes de vida i pautes de conducta.

Els mitjans de comunicació

Sota la denominació genèrica de “mitjans de comunicació” (també anomenats mass media) s’engloba una gran varietat de productes i mitjans com ara els llibres, la ràdio, la televisió, els diaris i els periòdics, les revistes, els còmics, els enregistraments d’àudio i de vídeo destinats a la distribució, els videojocs o tots els recursos que Internet posa al nostre abast.

Estereotips i prejudicis

La percepció social permet classificar els altres pel color de la pell, l’aspecte general, el sexe, l’edat, la llengua, les aficions i altres elements.

Com que la percepció social suposa una classificació dels altres i una valoració, sovint la forma com classifiquem els altres és mitjançant estereotips.

Els estereotips són creences que comparteix un grup social i que a l’hora de fer un judici sobre un altre grup simplifiquen i redueixen la interpretació de la realitat.

Podem definir prejudici com la valoració positiva o negativa preconcebuda d'un individu o d'un grup social i de tots els seus integrants pel simple fet de formar-ne part.