Fàrmacs i Formes Farmacèutiques en Odontologia

Fàrmacs d'Ús Comú en Odontologia

Analgèsics i Antiinflamatoris

• Opioides: Morfina, codeïna, fentanil
• AINEs: Ibuprofè, aceclofenac, dexketoprofè, piroxicam, ketorolac, àcid acetilsalicílic (AAS)
• Esteroides: Glucocorticoides

Analgèsics i Antipirètics

• Paracetamol
• Metamizol

Antibiòtics

• Amoxicil·lina (Clamoxyl)
• Amoxicil·lina/àcid clavulànic (Augmentine)
• Eritromicina (Pantomicina)
• Clindamicina (Dalacin)
• Fosfomicina (Fosfax)
• Azitromicina (Zitromax)
• Espiramicina (Rovamycine)
• Metronidazol (Rhodogyl, Flagyl)

Anestèsics Locals

• Benzocaïna
• Lidocaïna
• Mepivacaïna
• Articaïna
• Prilocaïna

Conceptes Farmacològics

• Fàrmac: Substància química utilitzada per al tractament, cura, prevenció o diagnòstic d'una malaltia.
• Farmacologia: Ciència que estudia les accions i propietats dels fàrmacs en els organismes.
• Farmacologia Terapèutica: Estudia l'aplicació dels fàrmacs en l'organisme amb la finalitat de curar o alterar voluntàriament una funció normal.
• Toxologia: Estudia les reaccions adverses i malalties produïdes pels fàrmacs.
• Medicament: Forma o presentació del fàrmac (principi actiu + excipients).
• Farmacodinàmica: Estudia els efectes dels fàrmacs en l'organisme.
• Reaccions Adverses: Accions no desitjades del medicament.
• Farmacocinètica: Estudi de l'evolució del fàrmac des de la seva administració fins a la seva eliminació.
• Interaccions: Reacció de l'organisme, conseqüència de l'administració de diferents medicaments al mateix temps sobre diferents òrgans i sistemes.

Formes Farmacèutiques

• Llapis i Barres: Preparacions medicinals en forma de cilindre obtingudes afegint el medicament a una pasta tova que després es resseca. Ús gairebé exclusiu en cosmètica.
• Supositoris: Forma medicamentosa sòlida que s'introdueix per via rectal i es fon amb la calor del cos.
• Comprimits: Obtinguts a partir de pols o granulats amb excipients sotmesos a compressió en màquines especials a alta pressió.
• Pomades: Forma farmacèutica semisòlida amb una sola fase excipient (també semisòlid). S'estenen sobre la pell sana, malalta o lesionada. Conservació en llocs frescos i protegits de la llum.
• Col·lutoris: Formes farmacèutiques líquides per aplicar a les mucoses bucals. Poden portar diferents principis actius i excipients.
• Dragees / Gragees: Pólvores compactades en un nucli i recobert d'un sucre. S'utilitza per evitar males olors o sabors del medicament, millorar la seva deglució i protegir el pacient de la irritació de la mucosa bucal o gàstrica.
• Injeccions i Perfusions: Introducció de solucions o suspensions en l'organisme per via parenteral (intramuscular, intravenosa, intraarterial, intraarticular).
• Inhaladors: Forma farmacèutica vaporitzada a través de l'aparell respiratori. Generalment, un sòlid o un gas (ex. anestèsics) però no propulsat per un gas.
• Col·liris: Solucions d'aplicació a l'ull. Estèrils, transparents i amb valors adequats de pH i viscositat.
• Granulats: Són pólvores sotmeses a un procés de granulació (s'afegeix líquid i aglutinant a les pólvores per després fer grànuls petits).
• Càpsules: Cossos buits plens de medicament en forma de granulats, comprimits, pólvores o líquid.
• Xarops: Formes líquides espesses que contenen 60-65% de sucre.
• Pastes: Forma farmacèutica semisòlida amb elevada proporció de substàncies sòlides. Es diferencia del gel en què el gel té excipients més líquids.
• Aerosols: Sistema de dispersió polvoritzada (sòlid-gas) o nebulitzats (líquid-gas). El líquid o el sòlid és propulsat per un gas. Ex. Ventolin o Pulmicort.
• Ènema: Líquid que s'introdueix en el cos per l'anus amb un instrument adequat per a impel·lir-lo, i serveix comunament per a netejar i descarregar l'intestí.
• Pólvores: Preparacions que incorporen un o diversos fàrmacs. Poden ser d'ús extern.
• Solucions: Preparacions líquides amb fàrmacs dissolts en aigua.

Clorhexidina: Antisèptic Bucodental

La clorhexidina és un desinfectant oral d'acció antisèptica i antiplaca, amb accions antibacteriana i antifúngica, utilitzada per prevenir infeccions i mantenir el bon estat bucodental del pacient.

Formes d'Aplicació de la Clorhexidina

• Col·lutoris: Llegir article"Ús de col·lutoris en la clínica periodonta" de la revista Periodoncia per a l'higienista dental.
• Gels i Vernissos: S'apliquen després de la realització de la higiene per a l'eliminació de S. mutans.
  • Gels: Aplicació amb cubeta.
  • Vernissos: Aplicació amb pinzell. Alguns productes venen amb aplicador directament.
• Esprais: Solucions a concentració 0,2% sobre les dents 2 cops al dia. Té el mateix efecte que en forma de col·lutori. S'utilitza sobretot per a pacients amb discapacitat.
• Dentifricis: Per la seva càrrega iònica és difícil de formular com a tal, ja que la seva acció queda interferida per altres components del producte.

Efectes Secundaris de la Clorhexidina

• No produeix toxicitat sistèmica.
• Els efectes secundaris més freqüents són tincions a les dents, llengua i obturacions (especialment si el pacient fuma, beu cafè o te, etc.).
• Altres efectes inclouen alteracions del gust i descamació o úlceres a les mucoses, així com parotiditis.
• Aquests efectes desapareixen en deixar la clorhexidina i amb copa de goma i pasta abrasiva i/o bicarbonat polvoritzat a pressió.
• Altres biguanides com a substitució de la clorhexidina: alexidina i octenidina.

Fluor: Agent Anticàries

Mecanisme d'Acció: Acció sobre la susceptibilitat de l'hoste.

Efecte Advers: La sobredosificació de fluorurs pot causar fluorosi (lleu).

Més que un antiplaca, el fluor és un potent agent anticàries.

Mètodes d'Aplicació del Fluor

Mètode Sistèmic (Via Sistèmica)

• Fluoració de les Aigües:
  • Fluoració d'Aigües de Consum Públic i Fluoració d'Aigües Escolars: Mesura eficaç per prevenir la càries a nivell de salut pública, de població. S'accepta un cert grau de fluorosi per tal de tenir controlada la malaltia. Bona relació cost/benefici.
  • Aigües de Taula (Envasades) Fluorades: Màxim 1,5 ppm de fluor.
• Suplementació d'Aliments amb Fluor:
  • Fluoració de la sal.
  • Fluoració de la llet.
  • Fluoració d'altres aliments: farina, sucre, cereals, etc.
  • Altres aliments rics en fluor.
  • A tenir en compte: S'addiciona fluor en forma de fluorur sòdic o potàssic a la sal de consum humà. El fluor addicionat a la llet té una absorció menor degut a la presència de calci a la llet.
• Suplements Dietètics Fluorats: (No barrejar aquests suplements amb llet) En comprimits, gotes o associat a complexos vitamínics.
  • Inconvenient: Cal molta motivació per al subministrament continu i correcte durant molts anys.

Mètode Tòpic (Via Tòpica)

• Gels Fluorats: Usats per a la prevenció de la càries i tractament de càries incipients. També en pacients irradiats o amb problemes de xerostomia. Aplicació amb cubetes en ambdues arcades.
  • Gels fluorats més utilitzats:
    • FPA: Fluorofosfat acidulat al 1,23%.
    • NaF: Fluorur de sodi al 2%.
  • Aquests gels estan substituint-se pels gels tixotròpics: Passen de gel a fluid al ser sotmesos a pressió a la superfície de la dent de manera que s'absorbeixen millor.
• Vernissos: Els vernissos estan indicats per a:
  • Càries incipients.
  • Com a mesura preventiva (risc cariogènic).
  • Càries de la primera infància.
  • Pacients amb aparells d'ortodòncia fixes.
  • Pacients amb hiposalivació.
  • Tenen un contingut més elevat de fluor.
• Dentifricis Fluorats: Mètode més popular d'aplicació. Principal raó de la reducció de la prevalença de càries als països occidentals. Major efecte a superfícies llises i interproximals, així com a dents recentment erupcionades. Mínim el 60% del total de fluor que té ha de ser en forma d'ió soluble.
• Col·lutoris: El compost més utilitzat és el fluorur de sodi (NaF).
  • Baixa potència i alta freqüència.
  • Alta potència i baixa freqüència.
• Seda o Cinta Dental Fluorada: Utilitzada diàriament, produeix un increment de dipòsits de fluor en els espais interproximals. Elimina la placa dels espais interproximals reduint el risc de càries i, a més, ajuda a la remineralització d'aquesta zona específica.