Farmacologia en Odontologia: Anestèsics Locals i Reaccions Adverses

Anestèsics Locals

Són fàrmacs capaços de produir un bloqueig reversible de la conducció nerviosa, aplicats a qualsevol teixit nerviós en concentració adequada. Es classifiquen segons l'estructura química:

Anestèsics Locals amb Funció Amida

Lidocaïna, mepivacaïna, articaïna, prilocaïna... resulten altament efectius en baixa concentració, amb escassa tendència a produir al·lèrgies i produeixen un efecte més prolongat que els anestèsics amb funció èster.

Anestèsics Locals amb Funció Èster

Procaïna, tetracaïna, benzocaïna... Per incrementar el temps de duració de l'acció de l'anestèsic i administrar quantitats menors, s'associen a vasoconstrictors com adrenalina, noradrenalina o fenilefrina. Els anestèsics locals afecten progressivament les fibres C, A-delta, A-gamma, A-beta i A-alfa, la qual cosa significa una pèrdua inicial de la sensació de temperatura, disminució de la percepció del dolor, pèrdua de propiocepció, tacte, pressió i funció motora.

Reaccions Adverses

• Excitació central, desorientació, convulsions i depressió del Sistema Nerviós Central (SNC).
• Vasodilatació perifèrica i depressió de la conducció cardíaca.
• Reaccions al·lèrgiques (cutànies i anafilàctiques) infreqüents i solen ser causades per anestèsics locals amb funció èster.
• Lesions necròtiques amb presència de vasoconstrictors.
• L'ús d'adrenalina com a vasoconstrictor pot induir alteracions de la pressió arterial. L'estrès induït per anestèsia inadequada desencadena l'alliberació de catecolamines endògenes.

Usos Clínics

L'anestèsia local és un mètode fiable i segur en el camp odontològic. Hi ha un ampli ventall de preparats adequats per a cada pacient. Es recomana tenir 3 o 4 preparats a la consulta:

• Anestèsic local d'acció curta per a intervencions odontològiques en nens i geriàtrics. Ex: mepivacaïna 3% sense vasoconstrictor.
• Preparat estàndard de duració mitjana (60' anestèsia pulpar) per a la majoria de tractaments dentals, associat a un vasoconstrictor. Ex: lidocaïna més adrenalina 1:100.000.
• Preparat d'acció prolongada útil per a certs tractaments dentals i control del dolor postoperatori. Ex: articaïna + adrenalina 1:100.000.
• Pacient de risc, amb antecedents cardiovasculars o en tractament amb psicofàrmacs o preparats hormonals tiroidals → preparat de mepivacaïna sense vasoconstrictor.

Formes d'Administració

• Anestèsia tòpica o de contacte: per disminuir la molèstia de l'agulla en la mucosa. En forma de pomades, gels, solucions aquoses o esprai.
• Anestèsia infiltrativa: anul·la la sensibilitat dels òrgans receptors i branques nervioses terminals. Més efectiva en el maxil·lar superior. L'agulla es col·loca en el plec mucovestibular fins a una profunditat propera a l'àpex. El nervi s'anestesia per difusió de l'anestèsic pel periosti i os de la zona.
• Anestèsia troncular: aplicant l'anestèsic prop del tronc nerviós. Anestèsia que s'utilitza en la mandíbula.

Fàrmacs amb Repercussió en l'Aparell Estomatognàtic

Principals alteracions:

Xerostomia

Més de 500 fàrmacs. Antidepressius, antipsicòtics, sedants, ansiolítics, relaxants musculars, analgèsics opiacis, antiparkinsonians, antihipertensius, antihistamínics, broncodilatadors, hipoglucemiants orals... produeixen sequedat oral.

Augment de la Grandària de la Geniva

Fenitoïna, nifedipina i ciclosporina.

Mucositis

Quimioteràpics antineoplàsics.

Reaccions Liquenoides

Fàrmacs antihipertensius (diürètics, betablocadors...), AINES, hipoglucemiants orals...

Candidiasis

Antibiòtics, immunodepressors, antisialogogs...

Alteració de la Coloració Dental

L'administració de tetraciclines durant l'etapa de mineralització provoca tincións dentals intrínseques en forma de bandes de color groguenc o marró-gris. El consum excessiu de fluorurs durant l'etapa de mineralització provoca fluorosi dental, caracteritzada per una alteració de la coloració de les dents.

Osteonecrosis dels Maxil·lars

Bifosfonats, especialment utilitzats per via intravenosa (tractament del càncer).

Alteracions del Gust

Més de 200 fàrmacs que ho produeixen, bé per disminució (hipogèusia), una distorsió (disgèusia) o pèrdua total (agèusia). Antibiòtics, antihipertensius, diürètics, ansiolítics, antidepressius, analgèsics opiacis...

Gingivorràgies Espontànies

Quimioteràpia antineoplàsica, anticoagulants, antiagregants.

Principis de Farmacologia General

Conceptes

• Farmacologia: ciència que estudia els fàrmacs.
• Fàrmac: substància natural o sintetitzada capaç de produir un efecte en l'organisme.
• Medicament: fàrmac utilitzat amb finalitat preventiva, diagnòstica o terapèutica.
• Principi actiu: component terapèuticament actiu d'un fàrmac (responsable de l'acció).
• Excipient: substància terapèuticament inactiva, serveix per donar forma o consistència i facilitar l'administració.
• Terapèutica: part de la medicina que s'ocupa dels mètodes utilitzats per curar o controlar l'evolució d'una malaltia.
• Posologia: part de la terapèutica que s'ocupa de la dosificació dels medicaments (en funció del pes, edat...).
• Recepta: document mitjançant el qual els metges prescriuen medicaments per a la seva dispensació a les farmàcies. Hi ha d'aparèixer: dades del metge o odontòleg, dades del pacient, dades del medicament, lloc i data, advertències al farmacèutic i instruccions al pacient, dades de la farmàcia.

Farmacocinètica

Part de la farmacologia que estudia els fenòmens que pateix un fàrmac en l'organisme.

• Alliberació: el principi actiu s'allibera del fàrmac.
• Absorció: el principi actiu es transporta fins al torrent sanguini. La velocitat depèn de: via d'administració, característiques fisicoquímiques del fàrmac, forma farmacèutica, factors fisiològics o patològics del pacient. Vies d'absorció indirectes: sublingual, rectal, tòpica, respiratòria, gastrointestinal. Vies d'absorció directes: subcutània, intramuscular, intravenosa, intraarterial, intraperitoneal.
• Distribució: el principi actiu passa des del lloc d'absorció fins on ha d'actuar.
• Metabolisme: conjunt de canvis bioquímics que pateix el fàrmac, es transforma en metabòlits. El principal lloc on es metabolitzen els fàrmacs és el fetge, encara que també el tub digestiu, la sang i el ronyó. Factors que modifiquen el metabolisme dels fàrmacs:
  • Edat: en nadons el sistema enzimàtic no està prou desenvolupat i hi ha dificultat per metabolitzar els fàrmacs. En ancians hi ha una disminució de la capacitat de metabolitzar medicaments.
  • Factors individuals: estat nutricional, nivell hormonal, patologies existents...
  • Via d'administració: en ser administrats per via oral resulten inactius per ser ràpidament metabolitzats, però per via parenteral resulten eficaços.
• Eliminació: sortida del fàrmac de l'organisme, a través del ronyó. Hi ha més vies d'eliminació: biliar, pulmonar, salival, intestinal, suor i llet (perjudicial per al lactant).

Farmacodinàmica

Estudia els mecanismes d'acció i els efectes dels fàrmacs. El principal mecanisme d'acció consisteix en la interacció amb receptors cel·lulars. Sèrie de canvis en la cèl·lula, que acaben produint l'efecte farmacològic. Perquè un fàrmac faci efecte ha de tenir afinitat pel receptor (tendència a unir-se al receptor) i activitat intrínseca o eficàcia (produir respostes en les cèl·lules, un cop s'han unit al receptor).

Interaccions Farmacològiques

Alteracions en el comportament d'un fàrmac per l'administració simultània amb un altre fàrmac.

• Interaccions fora de l'organisme: hi ha fàrmacs que no es poden administrar junts per incompatibilitat química o física. N'hi ha que no es poden administrar a la mateixa xeringa perquè precipiten.
• Interaccions farmacocinètiques: s'administren dos fàrmacs junts i es produeix una alteració en l'alliberació, absorció, metabolisme o eliminació dels fàrmacs.
• Interaccions farmacodinàmiques: s'administren dos fàrmacs junts i es produeix una alteració dels efectes del fàrmac.
  • Agonisme: resultat de la interacció que produeix un increment de l'efecte farmacològic.
    • Agonisme addició: el resultat equival a la suma dels efectes dels dos fàrmacs per separat.
    • Agonisme potenciació: efecte superior al que s'obtindria si es donen per separat.
  • Antagonisme: el resultat produeix una reducció de l'efecte farmacològic.

Reaccions Adverses dels Fàrmacs

Efectes nocius que apareixen en l'organisme després de l'administració quan es dóna en dosis habituals amb finalitat preventiva, diagnòstica o terapèutica. Suposa un risc calculat entre els efectes terapèutics desitjats i els efectes no desitjats o nocius.

• Efectes col·laterals: efectes inherents a la multiplicitat d'efectes d'un fàrmac, efectes sense interès en el nostre tractament.
• Efectes secundaris: efectes que deriven de l'acció principal del fàrmac.
• Al·lèrgies: resposta del sistema immunitari contra els fàrmacs.
• Efectes teratogènics: malformacions fetals en l'administració durant l'embaràs.

Tolerància

Es produeix tolerància després d'administrar-se repetidament, es redueix el seu efecte i és necessari augmentar la dosi perquè produeixi el mateix resultat. Si es desenvolupa ràpidament es diu taquifilàxia.

Farmacodependència

Tendència a consumir un determinat fàrmac de forma continuada per tornar a experimentar la sensació de plaer o disminuir el malestar i, en ocasions, evitar la síndrome d'abstinència.

• Dependència física: necessitat de l'organisme d'una determinada substància, la seva supressió condueix a un conjunt de signes i símptomes englobats amb el nom de síndrome d'abstinència.
• Dependència psíquica: desig de repetir l'administració per tornar a sentir la sensació agradable o evitar el malestar.

Formes Farmacèutiques

Presentació o forma externa d'un fàrmac que conté una determinada dosi i permet l'administració al pacient.

• Formes farmacèutiques sòlides: barres, càpsules, comprimits, pols, granulats, supositoris...
• Formes farmacèutiques semisòlides: gels, cremes, pastes, pomades, ungüents...
• Formes farmacèutiques líquides: solucions, suspensions, xeringues, ampolles, col·liris, vials...
• Formes farmacèutiques gasoses: aerosols, nebulitzadors, inhalador de pols seca.