Farmacologia: Conceptes, Tipus i Classificació

Farmacologia

La farmacologia és la ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i funcions d'un organisme sa o malalt. Es divideix en:

• Farmacologia bioquímica: estudia els mecanismes bioquímics responsables de l'acció dels medicaments.
• Farmacologia clínica: estudia l'acció dels medicaments en els malalts.
• Farmacologia qualitativa: estudia l'acció d'una substància química concreta sobre una cèl·lula, teixit, òrgan, aparell o sistema.
• Farmacologia quantitativa: estudia la relació entre la dosi emprada i la intensitat dels efectes obtinguts.

Fàrmacs

Un fàrmac és una substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, capaç de produir en un organisme viu modificacions anatòmiques o funcionals. S'utilitzen amb tres objectius: diagnòstic, terapèutics i preventius.

Segons el seu origen:

• Naturals (animal, vegetal o mineral).
• Artificials (sintetitzades en un laboratori).

Segons on actuen:

• Fàrmacs d'acció local (sobre el lloc d'aplicació).
• Fàrmacs d'acció general (sobre tot l'organisme, ja que la sang els distribueix).

Medicament

Un medicament és la forma en què s'expressa un fàrmac. Permeten l'acció del fàrmac.

Farmacopea

La farmacopea és el codi de medicaments propi de cada estat que conté les normes de preparació.

Recepta

La recepta és la prescripció que fa el metge dels medicaments que ha de prendre un malalt.

Medicaments genèrics

Els medicaments genèrics són productes farmacològics que només tenen en compte els principis actius d'un medicament, sense tenir en compte el nom comercial.

Automedicació

L'automedicació és la prevenció, alleujament o curació de trastorns o molèsties amb medicaments que es poden obtenir sense prescripció del metge. Ens automediquem, barregem medicaments, substituïm l'opinió del metge per la d'un altre.

Farmacodependència

La farmacodependència és l'abús dels fàrmacs. L'addicció és l'estat de dependència d'una substància.

Farmacocinètica

Cal tenir en compte dos aspectes:

• Farmacodinàmica: estudia les funcions dels fàrmacs (disminució de la febre), investiga com i on fa la seva funció.
• Farmacocinètica: estudia l'evolució d'un fàrmac en l'organisme. Es divideix en:

1. Alliberament

Administrat el medicament, el principi actiu se separa de l'excipient i pot ser absorbit per l'organisme.

2. Absorció

Pas del principi actiu des d'on ha estat alliberat fins a la sang o plasma, travessant les parets cel·lulars.

Vies d'absorció:

a) Vies indirectes: travessa la pell o mucoses de diferents aparells fins a arribar a la sang o limfa.

• Oral: s'ingereix i s'absorbeix a través de l'estómac o intestins.
• Sublingual: es dissol sota la llengua, fàcil absorció.
• Rectal.
• Respiratòria: el fàrmac és transportat a les vies respiratòries.
• Tòpica: sobre la pell o mucoses. Efecte local.

b) Vies directes: mitjançant injecció el fàrmac entra en contacte directe amb la sang o medi intern.

• Intravascular: es diposita al torrent sanguini.
• Intramuscular: s'administra en solució líquida a l'interior del múscul.
• Subcutània: s'aplica en el teixit cel·lular.
• Intradèrmica: dins la dermis.
• Intraòssia: interior de l'os.
• Intraarticular: interior de l'articulació.
• Intraneural: a nivell dels nervis.

Factors que poden modificar l'absorció d'un fàrmac:

• Factors psicològics (edat del pacient, sexe, pH).
• Factors patològics: vòmits, hemorràgies.

3. Distribució

Arriba a la sang, una part s'uneix a proteïnes del plasma sanguini, la resta queda lliure a la sang, penetra a l'interior de les cèl·lules.

4. Metabolisme o biotransformació

El fàrmac és assimilat, utilitzat o eliminat pel cos. Hi intervenen enzims hepàtics. Poden influir l'edat, el pes i les patologies.

5. Eliminació o excreció

Quan el fàrmac actua, les restes poden arribar a ser tòxiques i s'han d'eliminar.

Vies d'eliminació:

• Via renal (orina).
• Pulmonar (aire respirat).
• Cutània (suor).
• Salivar (saliva).
• Mamària (en llet materna).
• Hepàtica (bilis).
• Gàstrica (sucs gàstrics).

Mecanismes d'acció dels fàrmacs

Farmacodinàmica: estudia els mecanismes d'acció dels fàrmacs i els seus efectes, depèn de la concentració en la sang, és important calcular la dosi correcta.

Com actua un fàrmac

Interactuen amb receptors que es troben a les cèl·lules. Els receptors són molècules que quan interaccionen amb un fàrmac produeixen alteracions bioquímiques.

Tipus d'actuacions:

• Agonista (actua sobre el receptor i produeix una resposta que modifica l'activitat cel·lular).
• Antagonista (el fàrmac actua sobre el receptor).

Factors que poden modificar l'acció d'un fàrmac

• Factors genètics: provoquen acceleració o retard en el procés metabòlic.
• Factors patològics: insuficiència hepàtica o renal.
• Factors psicològics: efecte placebo.
• Factors fisiològics:
  • Sexe: diferència entre homes i dones.
  • Edat: nens i gent gran requereixen reajustar la dosi.
  • Pes: més pes, menys dosi.
  • Temperatura: pot alterar l'activitat del fàrmac.
• Factors farmacològics:
  • Via d'administració: depèn de la velocitat d'absorció.
  • Sobredosificació: excés en la dosi pot produir reaccions adverses.
  • Efectes col·laterals: els fàrmacs tenen diferents accions sobre diferents òrgans.
  • Efectes secundaris.
  • Al·lèrgies: reaccions del sistema immunològic.
  • Interaccions entre fàrmacs: quan es prenen diversos fàrmacs a la vegada.

Errors en la medicació

• Administració de dosi no correcta.
• Equivocació en la identitat del pacient.
• Equivocació en l'horari d'administració.
• Errors en omplir els informes.
• El pacient s'administra medicaments segons el seu criteri.

Classificació general dels fàrmacs

Es classifiquen segons l'efecte i l'aparell o sistema sobre el qual actuen:

a) Fàrmacs que actuen sobre l'aparell digestiu

• Antiàcids: alleugereixen el dolor de la mucosa gàstrica i l'esòfag.
• Antiulcerosos: acceleren la cicatrització d'úlceres gàstriques i duodenals.
• Antiemètics: disminueixen o eliminen el vòmit.
• Laxants: faciliten l'evacuació intestinal.
• Astrigents: redueixen l'avaluació intestinal.

b) Fàrmacs que actuen sobre el sistema cardiovascular

• Cardiotònics: augmenten l'activitat cardíaca.
• Antiarrítmics: normalitzen la freqüència i el ritme cardíac.
• Coagulants: estimulen el procés de coagulació.
• Anticoagulants: allarguen el temps de coagulació de la sang.
• Antihipertensius: disminueixen la hipertensió.

c) Fàrmacs que actuen sobre l'aparell respiratori

• Antitussígens: calmen o disminueixen la tos.
• Expectorants: fluidifiquen les secrecions de les vies respiratòries, faciliten l'expulsió.
• Descongestionants nasals: alleugereixen la congestió de la mucosa nasal.
• Broncodilatadors: relaxen les parets dels bronquis.

d) Fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós

• Anestèsics: produeixen relaxació muscular.
• Analgèsics: per tractar el dolor (narcòtics - acció sedant, i no narcòtics - acció antiinflamatòria, analgèsica).
• Hipnòtics: indueixen el son.
• Estimulants: augmenten l'activitat de l'encèfal.
• Antiepilèptics: actuen o anul·len les convulsions.
• Psicofàrmacs: tractament de processos mentals (ansiolítics, antidepressius, antipsicòtics).

e) Fàrmacs que actuen sobre l'aparell excretor

• Diürètics: incrementen el volum d'orina.
• Antisèptics urinaris: tractament de les vies urinàries.
• Analgèsics de les vies urinàries: alleugereixen el dolor, la cremor i la irritació.

f) Fàrmacs que actuen sobre el sistema endocrí

• Corticoesteroides: produeixen efectes antiinflamatoris i immunodepressius.
• Hormones sexuals: masculines (andrògens) i femenines (estrògens, progestàgens).
• Insulina.

g) Fàrmacs antiinflamatoris

• Antibiòtics: substàncies procedents de microorganismes que han estat modificats químicament.
• Tipus:
  • Ampli espectre (efectius davant molts tipus de bacteris).
  • Curt espectre (específics, actuen contra un tipus de bacteris).
• Sulfamides: permeten al cos dominar la infecció amb les pròpies defenses.
• Antifúngics: actuen sobre els fongs.
• Antiparasitaris: protozous i cucs.
• Antivírics.