Farmacocinètica i Farmacodinàmica: Conceptes Essencials

Farmacocinètica vs. Farmacodinàmica

Què s'entén per Farmacocinètica?

La farmacocinètica és l'estudi dels processos que segueix un fàrmac dins l'organisme: com s'absorbeix, distribueix, metabolitza i elimina.

Què s'entén per Farmacodinàmica?

La farmacodinàmica és l'estudi dels efectes del fàrmac sobre el cos, incloent el mecanisme d'acció i els efectes terapèutics o adversos.

Diferència Clau entre Farmacocinètica i Farmacodinàmica

La diferència principal és que la farmacocinètica estudia què fa el cos al fàrmac, mentre que la farmacodinàmica estudia què fa el fàrmac al cos.

Fases de la Farmacocinètica (ADME)

Les fases principals de la farmacocinètica són:

1. Absorció: Pas del fàrmac des del lloc d'administració fins a la circulació sanguínia.
2. Distribució: Transport del fàrmac per la sang fins als òrgans i teixits diana.
3. Metabolisme: Transformació química del fàrmac, majoritàriament al fetge.
4. Eliminació: Excreció del fàrmac, principalment pels ronyons o el fetge.

Relació entre Resposta Farmacològica i Biodisponibilitat

La biodisponibilitat és el percentatge del fàrmac que arriba a la circulació sistèmica en forma activa. Una major biodisponibilitat permet que el fàrmac exerceixi una resposta farmacològica òptima al lloc d'acció, ja que hi ha més quantitat de fàrmac disponible per actuar.

L'Efecte de Primer Pas i la Biodisponibilitat

L'efecte de primer pas disminueix la biodisponibilitat. Aquest efecte implica que una part del fàrmac és metabolitzat al fetge abans d'arribar a la circulació sistèmica, reduint així la quantitat de fàrmac actiu disponible per exercir el seu efecte terapèutic.

La Nitroglicerina i l'Administració Sublingual

Tipus d'Acció de la Nitroglicerina

La nitroglicerina és una medicació d'emergència que exerceix una acció ràpida, utilitzada principalment per tractar angines de pit o altres emergències cardíaques.

Característiques de la Via Sublingual

L'administració per via sublingual presenta les següents característiques:

• Absorció ràpida a través de la mucosa sublingual.
• Evita l'efecte de primer pas hepàtic, permetent que el fàrmac arribi directament a la circulació sistèmica.
• És una via fàcil d'administrar en situacions urgents.

Significat del Metabolisme i la Biodisponibilitat Oral

Quan un fàrmac té un metabolisme extensiu al fetge (conegut com a efecte de primer pas), la seva biodisponibilitat oral es redueix significativament. Aquesta informació és crucial, ja que pot requerir:

• Ajustar la dosi del fàrmac.
• Emprar altres vies d'administració (com la sublingual o la intravenosa) per aconseguir l'eficàcia terapèutica desitjada.

Anàlisi de la Relació Dosi-Resposta dels Fàrmacs

L'anàlisi de les gràfiques de dosi-resposta és fonamental per entendre les propietats dels fàrmacs:

Potència Farmacològica

Un fàrmac és més potent si té una DE50 (Dosi Eficaç 50) menor. Això significa que es necessita una dosi més baixa per aconseguir el 50% de l'efecte màxim.

Resposta Màxima (Emax)

La Emax (Efecte Màxim) és la resposta terapèutica màxima que pot assolir un fàrmac, independentment de la dosi administrada.

Diferència entre DEmax i DE50

• La DEmax fa referència a l'eficàcia màxima d'un fàrmac.
• La DE50 és la dosi necessària per aconseguir el 50% de l'efecte màxim.

Eficàcia Farmacològica

Un fàrmac és més eficaç si té una Emax més alta, ja que produeix un efecte terapèutic superior.

Relació entre Compostos i Efectes Adversos

Cada compost farmacèutic es relaciona amb els efectes adversos específics que pot generar, d'acord amb la informació proporcionada en el quadre de referència (detalls concrets segons el text de l'examen original).

Formes Farmacèutiques Líquides

Entre les formes farmacèutiques líquides més comunes trobem:

• Gels
• Xarops

Administració de Fàrmacs per Via Oral

Avantatges de la Via Oral

• És una via còmoda i pràctica per a la majoria d'usuaris.

Desavantatges de la Via Oral

• La biodisponibilitat és variable, ja que pot ser afectada significativament pel metabolisme de primer pas.
• L'acció és més lenta en comparació amb altres vies d'administració, com la intravenosa.

Òrgan Principal de Metabolització dels Fàrmacs

El fetge és l'òrgan principal responsable del metabolisme dels fàrmacs. Aquesta funció es duu a terme gràcies a la presència d'enzims clau, com el sistema del citocrom P450.