Famílies Lingüístiques, Llengües Romàniques i Varietats del Català

Famílies Lingüístiques i Llengües Romàniques

Una família lingüística és un conjunt de llengües que deriven d'un mateix tronc comú.

La majoria de les llengües europees provenen d'un sol tronc comú: l'indoeuropeu.

Les Llengües Romàniques: Origen i Evolució

Les llengües que deriven del llatí s'anomenen llengües romàniques o neollatines. Arran de la caiguda de l'Imperi Romà, es consideren ja formades entre els segles VIII i X.

Principals Llengües Romàniques Actuals

Actualment, les principals llengües romàniques són nou:

• El galaicoportuguès
• El castellà
• El català
• L'occità
• El francès
• El romanx
• L'italià
• El sard
• El romanès

Altres Llengües Romàniques: Minoritàries i Desaparegudes

Hi ha altres llengües romàniques, molt minoritàries, que no s'han arribat a consolidar: l'asturià, l'aragonès i el francoprovençal. D'altres no han arribat fins als nostres dies: és el cas del dàlmata. Algunes són oficials en els seus respectius estats (portuguès, castellà, francès, italià i romanès); d'altres, cooficials (català i gallec a Espanya, romanx a Suïssa); i la resta tenen serioses dificultats per sobreviure.

Les Varietats Lingüístiques: Adaptació de la Llengua

Aquestes diferents maneres d'usar la llengua s'anomenen varietats lingüístiques. Una llengua experimenta modificacions en funció del temps històric, del lloc d'origen dels parlants, del grup social i del context en què s'utilitza:

Tipus de Varietats Lingüístiques

Varietats Històriques o Diacròniques

Estan relacionades amb el temps i posen de manifest que les llengües evolucionen i canvien al llarg dels anys.

Varietats Geogràfiques o Dialectals

Depenen de l'origen geogràfic dels parlants: català central, nord-occidental, balear, valencià, etc.

Varietats Socials o Sociolèctiques

S'originen en funció dels grups d'edat o de gènere, del nivell social o cultural, o de la professió.

Varietats Funcionals o Registres

Anomenades també registres, depenen del context en què s'utilitza la llengua.

Els Dialectes del Català: Diversitat Geogràfica

Anomenades dialectes, són les maneres com es parla en zones diverses del territori. El català presenta dos grans àmbits dialectals: el català oriental i el català occidental.

Dialectes del Català Oriental

• El rossellonès o català septentrional, que es parla a la Catalunya del Nord i que està molt influenciat pel francès.
• El català central, es parla en àrees de Girona, Barcelona i part de Tarragona.
• El català insular o balear, parlat a les Balears i les Pitiüses. Es divideix en els subdialectes mallorquí, menorquí i eivissenc.
• L'alguerès, parlat a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

Dialectes del Català Occidental

• El català nord-occidental, estès per tota la zona occidental de Catalunya i la Franja de Ponent. Consta de quatre subdialectes: el lleidatà, el pallarès, el ribagorçà i el tortosí.
• El valencià, parlat a les zones orientals de la Comunitat Valenciana. Es divideix en tres subdialectes: el valencià septentrional, el valencià apitxat i el valencià meridional.

Els Registres Lingüístics: Ús de la Llengua en Context

Registres Formals

Són propis de la llengua escrita o d'una comunicació oral seriosa i distant, poc espontània.

• Cientificotècnic

  Serveix per tractar d'alguna branca del coneixement de forma objectiva i impersonal.

• Literari

  Té un propòsit artístic: busca potenciar la bellesa i l'expressivitat del llenguatge mitjançant l'ús de recursos estilístics com ara metàfores, símbols, comparacions, etc.

• Estàndard

  És una varietat neutra de la llengua, és a dir, no exclusiva de cap grup social ni de cap zona dialectal.

Registres Informals

Són més propis de situacions orals, com ara el tracte amb familiars, amics o companys. Es divideixen en:

• Col·loquial

  Poc elaborat i espontani, es caracteritza per un vocabulari genèric, poc precís i per una sintaxi simple, amb construccions inacabades o defectuoses.

• Vulgar

  Fa servir paraules i expressions considerades ordinàries o malsonants.