Familiarització infantil: Emmi Pikler i John Bowlby

Emmi Pikler i John Bowlby: familiarització de l'infant

Familiarització

Familiarització: Afavorir l'adaptació emocional de l'infant, ajudant-lo a sentir-se en un entorn segur i protegit. També cal establir vincles afectius amb l'infant i la seva família, creant una relació basada en la confiança i la comunicació. Faré una entrevista amb la família i el nen per conèixer l'infant i les seves característiques i necessitats personals, per poder oferir una atenció personalitzada dins de l'aula. Això m'ajudarà a facilitar la feina i la transició progressiva i positiva per garantir el benestar i l'estabilitat del nen/a.

Procés de separació i vincle

L'infant ha de superar el repte de la separació física dels adults de referència, un procés que en alguns casos es viu per primer cop. La familiarització pot ser un període més o menys llarg i varia segons cada nen o nena. L'infant s'ha d'acostumar als nous espais de l'escola, als nous adults (equip de mestres) i als iguals (companys i companyes) que l'acompanyaran durant la seva estada a l'escola.

La familiarització acaba quan l'infant es vincula emocionalment amb l'adult referent del grup i se sent prou segur en els espais més habituals. L'objectiu és oferir a l'infant el millor acompanyament possible, tant per part de l'escola com de la família. Alguns aspectes de la vida diària a l'escola estan subjectes a com l'infant hagi viscut aquest procés; per això és recomanable viure'l de manera tranquil·la i natural. Les famílies, en la mesura que es pugui, han d'acompanyar i viure aquest procés conjuntament amb els seus fills, sempre coordinant-se amb l'equip de mestres per garantir coherència.

A principis de setembre es farà una reunió d'aula amb totes les famílies dels infants que començaran el curs per concretar l'organització del procés de familiarització: com es durà a terme, en quines franges horàries, quins dies, què cal portar, etc. Es demana que a aquesta reunió no assisteixin els nens i nenes, ja que poden dificultar la comunicació i afectar el desenvolupament de la reunió.

Alguns dies més tard, es farà una breu trobada a l'aula amb l'infant, moment en què visitarà per primer cop la seva nova escola, l'aula i coneixerà la seva tutora de referència. En aquesta segona visita es recollirà el material demanat de casa (tovalloletes, got, mitjons de psico) per tal de tenir-ho disponible quan comenci el curs.

LOCZY i la selecció del personal

LOCZY m'ha cridat l'atenció perquè es basa en el respecte a l'opinió i al ritme de l'infant. També Emmi Pikler feia una selecció molt acurada del seu personal: donava molta importància a la formació i als estudis, volia comptar amb els millors professionals. Dedicava molt de temps a ensenyar «coreografies» perquè els processos s'aplicessin de manera idèntica per tot el personal; és a dir, volia que les tasques es fessin amb els mateixos passos i la mateixa manera per tal que l'infant no notés diferències en un canvi de torn o de personal si algú faltava.

Dolces violències (microviolències quotidianes)

Dolces violències són microviolències quotidianes que professionals o altres persones duen a terme sense adonar-se'n i sense intenció de fer mal, però que afecten el nen/a. Semblen normals, educatives o protectores, però poden ser formularis d'abús, control o falta d'escolta. Exemples: obligar el nen a menjar més quantitat, forçar la migdiada, vestir el nen sense permís; accions relacionades amb el poder de l'adult.

Exemples quotidians

• Acollida i comiat: treure-li el xumet sistemàticament a l'arribar.
• En el joc: pressionar els infants o forçar-los a jugar.
• A la menjada: suprimir el postres si no ha acabat el plat.
• A l'higiene: parlar entre adults durant el canvi i no escoltar l'infant.
• A la migdiada: forçar l'infant a dormir o impedir que ho faci si té son.
• Durant el dia: fer judicis sobre el nen/a que afecten la seva autoestima.

Nota: Identificar i revisar aquestes pràctiques quotidianes és clau per construir espais escolars respectuosos i coherents amb la mirada de Pikler i Bowlby, potenciant el benestar emocional i el vincle entre l'infant, la família i l'equip educatiu.