La Família i la Vida Quotidiana a l'Antiga Roma

La Família Romana

El Pater Familias i la Patria Potestas

La família era el pilar fonamental de la societat romana. Estava dominada pel pater familias, l'home de més edat, qui tenia autoritat absoluta sobre la resta de membres: esposa, descendència, esclaus i lliberts. Aquesta autoritat, però, va anar canviant al llarg de la història de Roma.

Jurídicament, només el pater familias tenia dret sobre els béns patrimonials de la família. Quan moria, la família es dividia en la mateixa quantitat de fills nois. Cada un d'ells passava a ser el pater familias de la seva pròpia descendència.

PATRIA POTESTAS: Poder romà absolut i indefinit del pater familias.

La Societat Patriarcal i el Paper de la Dona

La societat romana era patriarcal. Les dones, durant la seva infància i fins al moment del seu casament, estaven sota l'autoritat d'un parent baró proper. Quan es casaven, deixaven de formar part de la seva família de naixement per passar a formar part de la família del marit (sota l'autoritat del pater familias).

En cas de la mort del marit, se li designava un tutor que normalment era un familiar o un home escollit per ella (en aquest últim cas, com que les dones vivien separades del seu tutor, gaudien de més llibertat).

Si fem un cop d'ull a la condició femenina en les diverses civilitzacions antigues, observem que la dona a Roma, malgrat que estava mancada de drets jurídics, polítics, militars i religiosos, tenia un paper més actiu que en moltes societats posteriors.

La dona lliure manava a casa sobre fills i esclaus i se li tenia un gran respecte. Aconsellava el marit en negocis i política, i de vegades l'acompanyava als banquets. Podem dir que es tractava d'un matriarcat "encobert" (socialment les dones eren uns éssers inferiors -> no podien votar, ocupar cap càrrec polític, ni formar part de l'exèrcit...).

El Matrimoni Romà

Per als romans, el matrimoni era un acte privat molt important en la família ja que suposava l'entrada d'un nou membre. Els casaments solien estar pactats pels pater familias (els nuvis no podien dir res).

En els primers temps de la història romana, hi havia el matrimoni CUM MANU (la dona deixa de formar part de la seva família i tot el seu dot passa al marit), posteriorment es canvia cap a un matrimoni SINE MANU (la dona conserva el vincle amb la seva família i el seu dot).

Oci i Dia a Dia a l'Antiga Roma

Tasques i Horaris

Els membres de la família tenien les seves tasques, que variaven en funció de la classe social. Els esclaus passaven el dia treballant i els estava prohibit participar en l'oci.

Els homes lliures: El dia començava amb la sortida del sol i acabava amb la posta. L'espai el dividien en 12 hores. Les hores tenien una durada superior a l'estiu, ja que hi ha més llum solar, i inferior a l'hivern.

La primera hora de llum era l'HORA PRIMA, la següent l'HORA SECUNDA... etc. El final de l'HORA SEXTA corresponia amb el migdia (MERIDIES). La nit era variable també i comprenia des de la posta de sol fins a l'alba: es dividia en 4 parts iguals: PRIMA VIGILIA (primera vetlla), secunda...

El Matí

Els romans s'aixecaven molt aviat: a dos quarts de cinc a l'estiu i a dos quarts de vuit a l'hivern. S'anaven a dormir amb la posta de sol. Dormien amb roba interior i abans d'acabar-se de vestir es rentaven la cara, els braços i les cames. La resta del cos la rentaven cada vuit dies quan anaven a les termes.

Després esmorzaven IENTACULUM (pa, formatge, mel, dàtils i olives).

Si el pare era ric -> rebia els clients (el saludaven dient "patro", esperaven i s'emportaven menjar i diners repartits pel patró).

La resta del matí la dedicaven als seus assumptes públics i privats. Els personatges importants anaven al fòrum acompanyats dels seus clients.

La dona -> Teixia, distribuïa i controlava el treball dels servents i tenia cura del seu aspecte personal, al qual dedicava molt de temps amb l'ajuda de les esclaves.

Els nens -> Anaven a l'escola (les nenes només la primera etapa i després es quedaven a casa amb la mare).

L'Educació Romana

• Etapa primària (7/12 anys): llegir, escriure i comptar.
• Etapa secundària (12/16 o 17 anys): gramàtica i comprensió.
• Etapa superior (17+ anys): expressar-se bé.

El Migdia

Acabava la jornada laboral per a molts, menys per als esclaus. Era l'hora de dinar, el PRANIDUM (restes, fruita i vi). Després de dinar, cap a dos quarts de dues, feien la migdiada. Els nens tenien una estona al migdia per tornar a casa, menjar, reposar i tornar a l'escola.

La Tarda

Cada 8 dies, a l'època de la República i durant l'Imperi, els romans prenien un bany (els rics a casa, els humils a les termes).

El Vespre

Tres quarts d'hora després de la feina i l'oci, començava l'àpat principal del dia, la CENA, que constava de 3 parts: entrants, plat fort i postres.

El Calendari Romà

Els Mesos de l'Any

Antigament, el calendari començava pel març i constava de 10 mesos lunars:

• Martius (Mart, déu de la guerra)
• Aprilis (del verb aprire, obrir): la natura es recupera de l'hivern
• Maius (Maia, deessa de la primavera)
• Iunius (Juno, deessa protectora dels matrimonis)
• Quintilis (Iulius posteriorment)
• Sextilis (Augustus posteriorment)
• September, October, November, December

Aquesta divisió lunar comportava problemes i, en reformar el calendari, s'hi van incorporar Ianuarius (déu Janus) i Februarius (de Februare, purificar). Juli Cèsar va afegir un dia cada quatre anys.

Els Dies de la Setmana

(Segle II d.C.): Dies Lunae, Dies Martis, Dies Mercurii, Dies Iovis, Dies Veneris, Dies Saturni, Dies Solis.

S.V: Amb l'impuls del cristianisme, es van substituir els dos últims noms pels de sabbatum (festa religiosa dels jueus) i Domenicus (dia del Senyor). El diumenge va passar a ser el dia de descans.