La Família Romana: Costums, Tradicions i Vida Quotidiana

La Família a l'Antiga Roma: Pater Familias i Matrimoni

El pater familias era l'home més gran de la família i tenia el poder absolut sobre tots els membres, fins i tot sobre l'esposa. Podia decidir sobre la vida d'un fill acabat de néixer. Només ell tenia dret sobre els béns patrimonials de la família i era l'únic que podia comprar, vendre i ampliar el patrimoni. Quan el pater familias moria, els barons es dividien i esdevenien els pater familias de la seva descendència. En una societat patriarcal, les dones estaven sota l'autoritat d'un parent baró proper. Quan es casaven, es trobaven sota l'autoritat del seu marit. En cas de mort del marit, se li designava un tutor; com que no vivien amb el tutor, tenien més llibertat. La dona lliure manava a casa sobre els fills i els esclaus, que li tenien molt de respecte. Aconsellava el marit en els negocis i l'acompanyava als banquets. Socialment, les dones eren considerades inferiors i no podien accedir a càrrecs polítics ni tenir propietats.

El matrimoni era un acte privat molt important en la família, ja que representava l'entrada d'un nou membre. Els matrimonis els pactaven els pater familias i els nuvis no hi podien dir res. Hi havia el matrimoni cum manu, on la dona deixava de formar part de la seva família i tot el seu dot passava al marit, i el matrimoni sine manu, on la dona conservava un vincle amb la seva pròpia família i també el dot.

Vida Quotidiana i Costums Romans

Tots els membres de la família tenien les seves feines, que variaven depenent de la classe social a la qual pertanyia la família. La primera hora de llum es deia hora prima, la segona es deia hora secunda, i així successivament. L'hora sexta corresponia al migdia (meridies). Dormien amb roba interior i, en llevar-se, es rentaven la cara, els braços i les cames i es vestien. La resta del cos se'l rentaven a les termes cada vuit dies. L'ientaculum (esmorzar) consistia en pa, formatge, mel, dàtils i olives. El pare, si era ric, rebia els clients i la resta del dia el dedicava als seus assumptes privats. La dona estava a casa teixint, controlant el treball dels servents i tenint cura del seu aspecte personal, al qual dedicava molt de temps. Els nens i les nenes anaven a l'escola; les nenes només feien la primera etapa i després es quedaven a casa aprenent les tasques que haurien de fer un cop casades.

Educació a l'Antiga Roma

• 1a etapa: 7-12 anys. Aprenien a llegir, escriure i comptar.
• 2a etapa: 12-16/17 anys. Aprenien gramàtica i comprensió literària.
• 3a etapa: +17 anys. Aprenien a expressar-se bé i a fer discursos.

El prandium (dinar) era un menjar molt lleuger i fred, les restes del dia anterior, fruita i vi. A 2/4 de 2 de la tarda feien la migdiada. Cada vuit dies, els romans prenien un bany: els rics a casa, en una sala especial on podien convidar amics, i els ciutadans humils a les termes, pagant un preu baix. Entre les 3 i les 4 de la tarda començava el principal àpat, el sopar (cena), que constava de tres parts:

1. Entrants: amanides, verdures, olives, ous.
2. Plat fort: peix i carn variada.
3. Postres: fruita fresca, fruita seca, formatges i dolços.

Calendari Romà: Mesos, Dies i Hores

Els mesos de l'any començaven al març i constaven dels 10 mesos lunars següents: Martius (Mart, déu de la guerra), Aprilis (verb obrir, la natura recupera l'esplendor), Maius (Maia, deessa de la primavera), Iunius (de Juno, deessa protectora del matrimoni), Quintilis (posteriorment Iulius, per Juli Cèsar), Sextilis (posteriorment Augustus, per Octavi August), September, October, November, December. Després es van afegir dos mesos més al final, que van ser Ianuarius (déu Janus) i Februarius (significa purificar). Quan l'any té 366 dies, s'anomena any de traspàs o bixest. Cada període de 5 anys s'anomena lustre.

Els dies de la setmana: Dies Lunae (dilluns), Martis (dimarts), Mercurii (dimecres), Iovis (dijous), Veneris (divendres), Saturni (dissabte), Solis (diumenge). Els dies de festa eren anomenats nefast i la resta dels dies fastis o hàbils. Les hores s'expressaven amb números ordinals (prima hora, secunda hora...). L'expressió fer nones deriva de nona hora, la novena hora, que correspon a les 3 de la tarda.

La nit es dividia en quatre fases que es feien servir per vigilar; per això, del mot llatí vigilia ha derivat vigilar, vigilant. Matí prové de matutinus i ha derivat en matinada, matiner. Tarda prové de tardus i ha derivat en tardaner, tardor. Vespre prové de vesper i ha derivat en vesprada, capvespre.

Expressions de Temps Llatines

• A posteriori: després dels fets.
• A priori: abans dels fets.
• Ad kalendas graecas: August es referia als creditors morosos que no pagaven mai; kalendae era el primer dia de cada mes.
• Ante meridiem: abans del migdia.
• Ipso facto: ara mateix.
• O tempora! O mores!: oh temps! Oh costums!
• Post meridiem: després del migdia.
• Sine die: sense data.
• Suo tempore: al seu temps.
• Tempus fugit irreparabile: el temps s'esmuny de pressa, sense poder-hi fer res.
• Carpe diem: aprofita el moment.
• Ubi sunt: on són?

Mitologia Romana: Criatures Fantàstiques i els seus Mites

Les Harpies

Descripció: Monstres amb cap de dona i cos d'ocell, ales i unes urpes potents. Responsables de la desaparició de tot allò que no es trobava, el seu nom significa 'raptores'. S'identifiquen amb les ànimes dels morts que es dedicaven a raptar les dels vius o amb simples monstres que raptaven nens.

Mite: Fineu, a qui les harpies robaven el menjar o l'embrutaven amb els excrements quan se l'anava a menjar. Fineu va oferir hospitalitat als Argonautes quan anaven cap a la Còlquida a la recerca del velló d'or i els va prometre que els revelaria el seu futur si eliminaven les harpies. Així és com Fineu va poder alliberar-se del seu turment.

Les Sirenes

Descripció: Dones amb forma d'ocell, cantaven tan bé que tots els mariners que passaven per allà naufragaven estrepitosament i elles els devoraven. Segons un oracle, si un vaixell aconseguia passar per davant i no naufragar, les sirenes moririen.

Mite: Homer, en l'Odissea, explica que Ulisses va tapar les orelles de tots els seus mariners, per així no poder escoltar el cant de les sirenes, i ell es va lligar a un pal del vaixell i va ordenar als seus companys que sota cap circumstància el deslliguessin. Seduït pels cants de les sirenes, ell només demanava que el deslliguessin, però ells encara el lligaven més fort. Les sirenes, en fracassar, es van llençar al mar i van morir ofegades.

L'Hidra de Lerna

Descripció: Vivia en una cova prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Quan tallaven un cap, en creixien dos més.

Mite: Hèrcules va haver de matar l'hidra. El va ajudar el seu cosí Lolau, que cremava els colls del monstre un cop tallat el cap. Hèrcules va poder tallar el cap immortal i el va enterrar sota una gran roca. Va mullar les fletxes amb la sang del monstre i es van fer verinoses.

La Quimera

Descripció: Monstre que treia foc per la boca i tenia la part posterior del cos de lleó, cua de serp i doble cap de lleó i cabra.

Mite: Devastava la regió de Lícia escopint foc per la boca i devorant tothom que trobava. El rei de Lícia va demanar a Bel·lerofont que matés la quimera, amb l'ajut d'un pegàs. El pegàs es va llençar sobre el monstre i el va matar amb unes fletxes de plom. Amb l'escalfor que deixava anar la fera, el plom es va fondre i va quedar calcinada.

Els Centaures

Descripció: Barreja d'home i cavall, cos i potes de cavall i cap i braços d'home. Vivien a Tessàlia i menjaven carn, i sembla que eren una mica primitius i rudes.

Mite: Quiró era el més famós, ja que no s'ajusta a la descripció més habitual. Quiró era amable i famós per la seva saviesa. Els seus coneixements eren extensos en el camp de les herbes medicinals i les propietats curatives d'aquestes. Quiró va ser tutor de molts dels grans herois mitològics, com Aquil·les, Enees i Jàson.

Els Sàtirs

Descripció: Homenots amb potes i unglots de cavall, orelles punxagudes i petites banyes al cap. Vivien als boscos i a les muntanyes i perseguien les nimfes per satisfer les seves exagerades apetències sexuals.

Mite: Orfeu i Eurídice: la nimfa intentava escapar de les intencions del sàtir quan una serp la va picar mortalment. Pan era un sàtir i déu de les pastures que perseguia la nimfa Sírinx. Va arribar al riu i, quan es va adonar que no podia creuar, va demanar ajuda a les nimfes, que la van convertir en un canyissar. Ho van fer, i Pan va tallar les canyes, en va lligar trossos de diferents mides i va fer la flauta de Pan, l'instrument amb què va fer ballar nimfes i sàtirs.