Família, Joventut i Moda a Espanya: Anys 60-70

Mirada nostàlgica: Família i Institucions (1965-1975)

L’estructura familiar entre els anys 1965 i 1975 a l’estat espanyol tenia trets molt diferents de la família actual. D’una banda, cal dir que els pares d’aquella època havien viscut directament la postguerra en la seva adolescència, i després l’inici del desenvolupament econòmic dels anys seixanta. Les influències ideològiques eren conservadores, la religió tenia un pes molt important i la llibertat política i ideològica era inexistent sota la dictadura franquista. D’altra banda, en canvi, els joves de l’època no havien viscut aquella situació. Tot plegat va provocar uns enfrontaments generacionals importants entre pares i fills. Es tractava d’enfrontaments ideològics sobre diversos temes. Totes aquestes noves maneres de veure el món i d’actuar xocaven amb una actitud d’intolerància dins de la família.

La protesta juvenil

La protesta juvenil es manifestava també en l’àmbit educatiu, on els mitjans de socialització a través d’una disciplina forta entraven en crisi. El treball, en canvi, no tenia els trets de precarietat actuals, gràcies a una empenta econòmica que va viure el país. L’educació era obligatòria només fins als 14 anys i les autoritats en matèria de treball no controlaven tant com ara el treball dels menors d’edat, ni tampoc les condicions laborals dels treballadors. També era molt inferior el nombre d’estudiants universitaris. A més, treballar era la condició indispensable per aconseguir l’autonomia econòmica.

Joventut i política

La relació entre els joves i la política estava totalment reprimida a causa del règim dictatorial que hi havia al país. Amb tot, les ganes de llibertat i la voluntat de sortir de la situació política del moment van fer que els joves constituïssin un sector important dels moviments i partits il·legals. L’associacionisme polític de la il·legalitat també atreia els joves pel fet de ser una activitat prohibida i perquè reclamava un valor que també es demanava en l’àmbit privat: la llibertat.

Conformitat i contracultura

Totes aquestes conductes juvenils amb relació a la família o la política convivien amb d’altres d’un alt grau de conformitat social i poca protesta. Pel que fa a les conductes desviades de la norma social, els joves tot just es començaven a organitzar en grups al voltant d’una música o un estil de vida definit pel vestuari o per una determinada ideologia.

• Moviment Hippy: Va arribar a Espanya bastant descafeïnat i associat sobretot a determinades músiques. Eren joves de classes socials benestants, que en aquest país tot just començaven a sortir del subdesenvolupament. Anaven associats amb el consum de droga i amb la pràctica de l’amor lliure, de la no-violència i de la vida en comunes.
• Joves "ye-yé": Van ser la forma més generalitzada amb què els joves dels anys seixanta d’aquest país van manifestar el rebuig a les conductes dels seus pares. Aquest grup va ser influït sobretot pel turisme europeu més liberal, l’emigració del camp a les ciutats, les bases americanes i el desenvolupament dels mitjans de transport. Aquells joves s’identificaven d’aquesta manera com a grup i es distingien de la generació que havia viscut la postguerra.
• Rockers: Eren seguidors fanàtics dels models americans, amb Elvis Presley al capdavant. Les motos, la cervesa i la seva vestimenta de cuir negre eren els elements identificatius de la seva manera peculiar de manifestar-se i d’identificar-se com a col·lectiu.

En aquella època, la socialització es produïa fonamentalment en els àmbits primaris: a la família, a l’escola i amb els amics.

Sociologia de la moda: Vestuari i Classe Social

La moda en el vestir és un fenomen relativament recent a la nostra cultura. A partir del segle XIV es va començar a definir un vestuari diferent per a l’home i la dona i es va imposar la moda, especialment entre la burgesia i l’aristocràcia. El vestuari es va convertir en un signe de la classe social i del poder adquisitiu de qui el portava.

La moda com a símbol de poder

Un rei o un noble imposava una moda i els membres de classes socials inferiors de seguida la imitaven per assemblar-s’hi i poder gaudir dels seus favors o influències. La moda era una font de conflictes de tipus moral i religiós.

• Segles XIV-XV: Els bisbes s’exclamaven de la moda dels vestits que deixaven veure el coll i una mica els braços.
• Segle XVIII: Els escots de les dames de la cort de França són element de crítica.
• Segle XX: L’escurçament de les faldilles femenines, que passen de tapar els turmells a la minifaldilla, provoca greus condemnes a l’Església i també de la moral social.

La moda com a diferenciador social

La moda en el vestuari servia a les societats medievals, del Renaixement i dels segles posteriors per diferenciar de manera clara les diverses classes socials. La naixent burgesia dels segles XVII i XVIII, que es va enriquir de cop i volta, va començar a trencar aquestes diferències i es va vestir com l’aristocràcia, amb una clara intenció de manifestar el seu desig de pertànyer a una classe superior. Aquesta actitud de voler imitar el vestuari de les classes superiors es va continuar desenvolupant al segle XIX i XX a tot Europa.

La moda a l'actualitat

A l’actualitat les classes socials altes marquen les línies generals de la moda en el vestir, que ràpidament són imitades per empreses de confecció especialitzades a fabricar imitacions barates dels models de l’anomenada alta costura. Alguns sociòlegs han assimilat la moda a un dels criteris de distinció dels grups socials i també a un component més de la lluita dels grups socials. Els grups urbans de la classe mitjana porten americana i corbata, els grups de zones rurals, altres vestuaris, i els directius i polítics també vesteixen de manera elegant i discreta. De totes maneres, aquesta situació s’ha anat diluint al llarg de la dècada dels vuitanta i més endavant.

La moda com a identificador contracultural

El vestuari, juntament amb les cançons, les conductes morals o les actituds polítiques, es converteix en l’element identificador dels grups contraculturals i marginals. Les darreres dècades, a partir dels anys 60, la moda ha anat adquirint unes característiques ben diferents de les de la concepció clàssica.

Factors que han influït en el canvi de la moda

1. El desenvolupament de la indústria.
2. La publicitat a gran escala.
3. El desig de les persones de consumir coses efímeres, i en molta quantitat, actitud fonamental per a la indústria de gran consum.

En aquest context, la moda ha respost a la dicotomia que s’estableix entre formar part d’un grup i manifestar el gust personal. L’individualisme és un dels trets de la nostra cultura i la moda hi ha respost amb la creació de petites variacions dels seus models. La indústria aconsegueix el rendiment que busca, i el ciutadà té la sensació de tenir un objecte diferent, però que al mateix temps li permet ser reconegut en el grup. La crisi ideològica, la pèrdua de valors morals absoluts, la força del neoliberalisme i, en general, totes les contradiccions de la cultura occidental actual també tenen un reflex en la moda. Les línies generals de la moda actual són totalment eclèctiques.