La família com a institució social

La família: La família com a institució social és subjecte d'anàlisi des de diferents perspectives teòriques. Entre les ciències socials i humanes destaquen l'antropologia, la sociologia i el dret. L'aproximació a cada una d'aquestes ciències permet dimensionar-ne l'abast ampli i evolutiu.

La família com a unitat de convivència: La tasca de l'integrador social (TIS) se centra en l'atenció a les necessitats de la persona oferint els recursos i serveis més adequats per a cada cas. Tot i que aquesta atenció ha de ser individualitzada, cal tenir en compte que la persona és un esser social.

Diferenciem dos tipus d'unitat de convivència: Família: unitat de convivència fonamental en la qual els seus membres estan units pel parentiu i el vincle afectiu. Unitats convivencials: recursos assistencials creats per la societat com a recurs per donar resposta conjunta a les necessitats comunes d'alguns col·lectius específics i alhora oferir la possibilitat de viure de manera autònoma.

Concepte de família: L'ésser humà és un ésser social, la qual cosa fa que durant tot el seu cicle vital, i sobretot en les edats primerenques de formació, la influència del seu entorn social sigui molt important.

Aquesta interacció social compleix diferents funcions: • Biològica: per tal de perpetuar l'espècie. • De supervivència física de l'individu. • D'integració: a través de l'aprenentatge i la integració d'una sèrie de normes i regles socials i conductes socialment acceptades.

Antropologia i família: Progressivament s'ha desenvolupat una teoria de la família classificatòria, centrant-se en el vincle del matrimoni i la residència comuna i el concepte de filiació.

Subjecte d'estudi de l'antropologia i classificació L'antropologia és la ciència que estudia l'espècie humana quant a la seua evolució biològica i el seu comportament social i cultural. Es centra en l'estudi de l'home des de diferents facetes. Aquest estudi es divideix en dos grans camps: l'antropologia física, que tracta de l'evolució biològica i l'adaptació fisiològica dels éssers humans, i l'antropologia social o cultural, que s'ocupa de la formació i organització d'aquestes societats.

Sociologia i família La sociologia concep la família com la institució social més universal i alhora reconeix que és de difícil definició si es vol abastar la seva pròpia diversitat històrica, i incorporar el conjunt dels
factors culturals i biològics que la componen. A partir de l'anàlisi antropològica i sociològica, la família té caràcter d'universalitat, afecta tots els individus de la societat i de totes les cultures. Es tracta d'una institució fonamental, ja que contribueix a la regulació intergeneracional, l'establiment de les relacions de parentiu, la transmissió del nom propi i la socialització de l'individu

Dret i família La regulació jurídica de la família es troba en estaments internacionals com l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Carta Social Europea fins a estaments nacionals com la Constitució espanyola, el Codi civil català i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. La Constitució espanyola és el marc jurídic de referència. El Codi civil espanyol i les diferents lleis despleguen i apliquen normes legislatives.

Transformacions en el model de família La família és considerada una institució viva, dinàmica i en constant procés de d'adaptació/transformació, sensible a canvis econòmics, polítics i socials. Per organitzar l'estudi d'aquestes transformacions cal centrar-se en tres perspectives diferents: 1. Composició de la família 2. Distribució de les funcions dels seus membres 3. Nous tipus de relacions familiars

Composició: És l'agrupament familiar en el qual conviuen en una mateixa llar parents que pertanyen a diferents generacions. D'aquesta manera es dona resposta a l'elevada necessitat de mà d'obra en les societats agràries. En la tipologia de família extensa, hi ha diferents models. A Catalunya, el model predominant de família extensa és la denominada família troncal. En aquest model de família, les relacions entre els membres de la família es basen en l'autoritat indiscutible del pare. És l'anomenada societat patriarcal, on la construcció de les relacions de parella és desigual en perjudici de les dones

Canvis en el rol dels membres La família nuclear, des del seu naixement fins a dia d'avui, igual que totes les altres tipologies de famílies, s'ha vist afectada per canvis socials i històrics significatius quant a expectatives, distribució de rols i funcions.

L'antropòleg Joan Bestard (2012) enumera tres factors influents 1 Llibertat d'elecció individual en la formació de la parella: aquest és un dels primers canvis que es va produir. 2 Principi d'igualtat entre gèneres: la divisió sexual del treball entre homes i dones s'ha flexibilitzat. 3 Centralitat de l'infant en la formació de les relacions familiars: la tendència ha estat disminuir el nombre de fills per família.

Nous tipus de relacions familiars Les ràpides transformacions socials que han tingut lloc en les últimes dècades i que han sacsejat les societats occidentals durant la segona meitat del segle XX han suposat el naixement de realitats familiars impensables fa trenta anys.

Famílies monoparentals Les famílies monoparentals són famílies formades per un sol progenitor (pare o mare) i fills menors d'edat a càrrec seu. Històricament les famílies monoparentals a Espanya estaven
formades principalment per dones vídues.

En l'estudi Les famílies monoparentals a Catalunya: perfils, necessitats i percep- cions de la Universitat Pompeu Fabra es destaquen les següents problemàtiques: Precarietat econòmica
• Dificultat d'accés a l'habitatge • Dificultats de conciliació entre la vida familiar i laboral • Dèficits d'escoles bressol, dificultat d'accés

Famílies reconstituïdes, reconstruïdes i enllaçades Les famílies reconstituïdes sorgeixen a partir de que dues persones adultes formen una nova família i, com a mínim, un dels dos membres de la parella aporta fills fruit d'una relació prèvia. Històricament les famílies reconstituïdes més comunes i acceptades eren les formades per un cònjuge vidu, amb fills previs. En aquests moments a mesura que les parelles divorciades augmenten, la taxa de persones separades que decideixen formar una nova família aportant els seus fills a la nova unitat familiar també augmenta.

Família nombrosa Tradicionalment, s'entén que una família és nombrosa quan està formada per dos progenitors i un nombre elevat de fills. En aquests moments aquest concepte s'ha anat adaptant per respondre a les noves realitats socials i familiars.

 Famílies homoparentals i moviment LGBTI Les famílies homoparentals són les compostes per una parella d'homes o de dones, amb fills/es a càrrec. Arran de l'associació, iniciativa i reivindicació d'aquestes famílies, sorgeix el moviment lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGBTI), que reivindica l'equiparació en el reconeixement legal amb la resta de famílies.

Famílies homoparentals: La diferència és que estan reconegudes legalment. El col·lectiu de gais i lesbianes s'ha mobilitzat i han estat un element clau per a la seva consecució.

Famílies LGTBI: s'anomena moviment LGBT o LGTTI la iniciativa social que lluita per la tolerància i en contra de la discriminació i la violència homofòbica.

Famílies LGTBI: El reconeixement legal de les famílies LGTBI no implica necessàriament la seva acceptació social. En aquest aspecte, hi ha sectors de la ciutadania que dubten i es resisteixen a reconèixer aquest col·lectiu com a família, i la perceben amb habilitats i capacitats parentals insuficients per educar i tenir cura dels fills/es.

Famílies unipersonals: Les famílies unipersonals estan compostes per persones que viuen soles. Les famílies unipersonals a Catalunya han anat augmentant regularment des d’un 9,9% el 1981 fins a un
20% actual. El perfil predominant és de dones majors de 65 anys. L’esperança de vida més longeva de les dones, comparada amb la dels homes, és un factor que determina, en part, la seva composició.

Famílies de parelles sense fillsLes famílies sense fills estan compostes per dos cònjuges sense fills a càrrec. Prin- cipalment provenen de dos supòsits: parelles grans d’edat amb fills emancipats i que han format noves famílies i parelles que no tenen fills.

Famílies adoptives Les famílies adoptives són famílies compostes per un o els dos cònjuges adults que han optat per assumir legalment l’atenció i cura d’un infant o adolescent que no és el seu fill biològic. L’adopció és un acte jurídic per mitjà del qual una família o persona decideix proporcionar una llar permanent i definitiva a un infant.

Famílies d’acollida Les famílies d’acollida són famílies que assumeixen de manera temporal l’atenció i cura d’un infant o adolescent com a forma de poder donar suport a la família biològica mentre l’infant està sota la tutela de l’Administració. En funció del parentiu hi ha dues tipologies de família acollidora d’infants o adolescents tutelats: • Famílies extenses: tenen un lligam de parentiu amb infant o adolescent acollit (avis, tiets...) • Famílies alienes: no tenen cap lligam de parentiu amb infant o adolescent acollit. En funció de les necessitats dels infants i de la disponibilitat de les famílies, els acolliments poden ser de curta durada, de llarga durada, d’urgència, d’urgència i diagnòstic i acolliment familiar preadoptiu. Hi ha una altra modalitat de col·laboració, que és acollir infants els caps de setmana i durant les vacances.

La família com a institució social La família és un grup social que compleix un conjunt de funcions bàsiques per al desenvolupament dels seus membres, en especial els infants, i per la seva incorporació a la societat a la qual pertanyen. Les funcions més rellevants que compleix la família són: - D’atenció, cura i seguretat: la protecció i seguretat són funcions cabdals per al desenvolupament correcte dels seus membres; rebre protecció, refugi i aliment és especialment rellevant quan som infants. - Afectives: l’infant necessita tant l’aliment i la cura física com afectiva. Les necessitats afectives són també necessitats de primer ordre. D’identificació: les persones com a éssers socials ens identifiquem amb els pròxims més rellevants i propers. 

Famílies amb risc d’exclusió social Les famílies amb risc d’exclusió social són famílies que tenen una probabilitat alta de patir exclusió social o desigualtat social. Són famílies vulnerables amb presència i combinació de
diversos factors de risc d’un o més àmbits, els quals dificulten el desenvolupament de les seves funcions perquè no poden assumir-les amb prou competència i/o garanties.

Identificació de situacions de risc social Una família funcional es defineix com la família els membres de la qual treballen junts per millorar la seva relació alhora que s’enfronten als reptes que la vida els planteja. Una família és funcional quan promou un desenvolupament favorable per a tots els seus membres establint límits i rols clars i ben definits, la comunicació és oberta i explícita i també tenen capacitat per adaptar-se al canvi, mantenint una sèrie de vivències interiors i exteriors i integrant-se a la seva xarxa social. Els factors protectors o recursos de superació familiar poden ser: • Cohesió entre els seus membres • Flexibilitat quant a normes, dinàmiques, etc. - Permeabilitat envers el seu entorn i les xarxes • Existència d’una xarxa familiar i social de suport a la família i els seus membres

Factors de risc d’exclusió social Els factors de risc d’exclusió social són la confluència de factors socials, culturals, econòmics, personals i relacionals que poden derivar en una situació d’exclusió social. L’exclusió social s’aborda des d’una perspectiva integral a partir d’una classificació dels diferents àmbits (econòmic, laboral, formatiu ...) que poden derivar en situacions d’exclusió i els factors de risc associats. També esmenta els eixos bàsics de desigualtat social, prenent les variables de sexe, edat i procedència.

Característiques de les famílies amb risc d’exclusió social La família és un eix fonamental per a la integració social dels seus membres. Des d’aquesta perspectiva, les seves mancances suposen una dificultat a superar per als seus membres, especialment els més vulnerables, com són els infants i adolescents. La intervenció social no es limita a la identificació dels seus dèficits (factors de risc) sinó que permet incorporar les seves potencialitats (factors de protecció i resiliència).  hi ha una sèrie de característiques centrals recurrents en les FMP: Polisimptomatologia i crisis recurrents: no hi ha un símptoma particular en les FMP, sinó que hi ha un conjunt de problemes i factors de risc, Desorganització: hi ha dos aspectes que caracteritzen la seva desorganitza- ció: Abandonament de les funcions parentals: la recerca en FMP mostra una tendència a abandonar les funcions parentals que corresponen als adults de la família, evidenciant un elevat grau d’incompetència parental i negligència.