Família i Escola Infantil: Clau per a l'Èxit Educatiu

La família i l'escola infantil

L'escola infantil: una resposta de qualitat a les necessitats de les famílies. La majoria d'infants s'escolaritzen entre els 3 i els 6 anys, i en els menors de 3 anys és molt inferior. La demanda és molt superior a l'oferta. L'escolarització és deguda tant a necessitats educatives com de conciliació laboral.

• Quant a la conciliació laboral, sembla que l'escola ha de donar resposta a les necessitats derivades dels canvis socials.
• Les necessitats educatives: l'escolarització de la primera infància representa un benefici potencial per als infants, ja que:

a) Els infants aprenen millor al costat d'altres infants.

b) L'educació és més eficaç si està en mans d'especialistes.

• Des del punt de vista de la política social d'igualtat d'oportunitats, l'escolarització de la primera infància proporciona una sèrie de beneficis:

a) Estimula les habilitats cognitives dels infants i afavoreix el rendiment escolar posterior.

b) Representa un mecanisme d'igualtat d'oportunitats per a les famílies econòmicament i socialment més desafavorides.

c) L'accés igualitari a l'escola infantil promou els drets individuals.

d) Facilita la conciliació entre la vida laboral i la criança dels fills.

Responsabilitats compartides entre la família i l'escola

El traspàs de la responsabilitat educativa a l'escola infantil exigeix una aliança entre la família i l'escola. Aquest traspàs parcial de les tasques no significa que els pares quedin exempts de responsabilitats en l'educació dels fills ni que l'escola les assumeixi totes. Per això, la intervenció amb les famílies s'entén com un aspecte fonamental de la feina dels professionals de l'educació infantil.

Participació i compromís de la família a l'escola

Organismes de participació en els centres

a) Consell escolar: El consell escolar de centre és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels centres educatius. En el primer cicle d'educació infantil, l'existència del consell escolar no és obligatòria i depèn del criteri de l'autoritat educativa autonòmica o municipal. L'existència del CE només és obligatòria en els centres d'ensenyament públic i concertat.

b) L'AMPA: L'AMPA és una associació sense ànim de lucre, formada per mares i pares d'alumnes d'un centre educatiu no universitari. Finalitat: intervenir i participar en la gestió del centre amb l'objectiu de millorar l'educació i la convivència.

Objectius:

• Fomentar la participació de mares i pares mitjançant l'associació.
• Col·laborar en les activitats educatives del centre.
• Assistir les famílies en tot allò que afecta l'educació dels fills.
• Canalitzar les aspiracions i les propostes pel que fa al funcionament del centre i a l'educació dels fills.
• Representar les famílies en el consell escolar i en altres òrgans.

La participació, una assignatura pendent

C. Pateman distingia tres tipus de participació:

• Participació plena: Quan es comparteix el poder i s'hi participa individualment.
• Participació parcial: Quan es té poder per influir en les decisions, però no es comparteixen.
• Pseudoparticipació: Quan els temes en què se suposa que es participa ja han estat decidits prèviament.

La participació de pares i mares en el primer cicle d'educació infantil és molt baixa.

Experiències educatives de participació

1) Comunicats d'aprenentatge, quan la comunitat participa en l'educació dels infants:

a) Comunitats d'aprenentatge:

• Comunitat humana organitzada.
• Constitueix un projecte educatiu i cultural propi.
• Es compromet per educar-se a si mateixa i els seus infants, joves i adults.
• Marc d'un esforç endogen, cooperatiu i solidari.
• Basat en un diagnòstic de les seves mancances i, sobretot, de les seves fortaleses a fi de superar aquelles debilitats.

b) Pla educatiu d'entorn:

• És un projecte educatiu global que intenta donar una resposta integrada a les necessitats educatives dels menors.
• Integra totes les institucions i entitats que treballen per a la infància i la joventut en un mateix barri o municipi.
• Les organitza per definir una línia d'actuacions conjunta.
• Estan adreçats a tot l'alumnat (de 0 a 18 anys), però amb una especial sensibilitat als sectors socials més fràgils i vulnerables.
• Generen una sinergia educativa.
• Incideix tant en l'àmbit escolar com extraescolar i en les relacions de l'escola i el món del lleure.
• S'ha d'entendre dins del context del projecte educatiu de ciutat, del qual ha de formar part.

La comunicació amb la família

Comunicació diària

• De manera informal amb comentaris verbals a l'entrada i la sortida del centre.
• De manera formal i sistemàtica: l'agenda infantil.
• De manera unidireccional i impersonal: tauler d'anuncis.

L'agenda escolar: L'educador/a anota les incidències del dia i qualsevol altra informació. Els pares poden informar d'incidents o esdeveniments. Pot incloure informació general sobre el funcionament i la normativa del centre, el calendari escolar, telèfons d'interès, etc.

Comunicació periòdica

a) L'entrevista: és una conversa professional que pretén la recollida d'informació per al seu anàlisi i estudi. Tipus d'entrevista segons el tipus de finalitat: prèvia, de seguiment o extraordinària. Segons el seu grau d'estructuració: estructurada, no estructurada o semiestructurada. Segons el seu grau de directivitat: dirigida, no dirigida o semidirigida. Segons el nombre de participants: individual o en grup. Per preparar una entrevista i desenvolupar-la, s'ha de:

• Tenir clar l'objectiu.
• Organitzar la informació a obtenir. Sintetitzar-la en un guió.
• Preparar l'espai on es durà a terme. Haurà de ser un lloc tranquil on no hi hagi sorolls ni interferències.
• Presentar una aparença física arreglada i un tracte agradable.
• Primers moments de l'entrevista: crear un ambient distès i relaxat.
• Després, prendre la iniciativa i portar l'entrevista segons els objectius fixats.
• Preguntar de manera interrompuda fomentant el diàleg.
• Prendre notes dels aspectes més rellevants.

b) Els informes: l'informe individual és un document que es lliura a les famílies en el qual s'indiquen:

• Els progressos del nen/a en els diferents àmbits de desenvolupament.
• La seva evolució en l'adquisició d'hàbits d'autonomia.

Es presenta estructurat en àrees corresponents a àmbits propis de l'experiència i del desenvolupament infantil. Aporta informacions sobre totes les àrees de desenvolupament afectiu. Sempre es reservarà un espai per a les observacions de l'educador/a. Cada centre establirà el seu propi model i la freqüència de lliurament.

c) Les reunions: són essencialment informatives, però també permeten la informació. Els centres duen a terme una reunió en començar el curs escolar:

• Es presenta a l'equip educatiu.
• S'informa de la normativa de funcionament del centre.
• S'expliquen les vies de participació i comunicació amb el centre.
• S'informa del procés d'adaptació.
• S'explica la programació prevista d'aula, festes, sortides, etc.
• Es dona resposta als dubtes i preguntes de les famílies.

També es pot fer reunions de tipus formatiu, promogudes pel centre, l'AMPA o ambdós conjuntament. Es pot realitzar una reunió a final de curs per fer una valoració del curs i donar instruccions per a l'estiu o el curs següent.

Preparació de la reunió:

1: Convocatòria;

• Enviar-la amb temps i notificar-la adequadament.
• Han de quedar clars els temes que es tracten.
• L'horari no ha de coincidir amb els horaris laborals més habituals.

2: Espai i condicions:

• Es prepararà l'espai i es distribuirà el mobiliari adequadament.
• Les condicions ambientals hauran de ser adequades.
• Segons l'hora en què es realitzi, serà convenient disposar d'activitats per als nens/es.

3: En quant als continguts hem de tenir clar:

• Quins temes es tractaran i la profunditat amb què s'espera tractar-los.
• L'ordre en el qual es vol fer-ho.
• També hem de preveure les preguntes i preparar respostes adequades.

Les noves tecnologies

Han obert un nou camp de comunicació i participació a través d'eines com: pàgina web del centre, internet, intranet, blocs, correu electrònic. Hem de procurar que l'ús de les noves tecnologies no contribueixi a augmentar les desigualtats socials si el centre no utilitza altres formes de comunicació per a aquelles famílies que no tenen accés a les tecnologies, ja sigui per falta de formació, per recursos econòmics, per raons culturals, etc.

Intervenció en la família en situacions concretes

Període d'adaptació

Transcorre des que l'infant accedeix al centre fins que s'hi integra plenament. Alguns consells són els següents:

• Que actuïn amb naturalitat i que expliquin a l'infant que s'ha de quedar a l'escola.
• Que s'acomiadin dient que es queda amb l'educadora i amb altres infants i que més tard vindran a buscar-lo per tornar a casa.
• Que no eternitzin el comiat.
• Que evitin les aglomeracions a l'entrada.
• Que s'ajustin al període d'adaptació establert per l'escola.

Intervenció en famílies d'infants amb discapacitats o problemes conductuals

Alguns pares pensen que la inclusió d'infants amb necessitats educatives especials a l'aula ordinària retarda el ritme d'aprenentatge de l'alumnat que no té necessitats específiques. Tanmateix, hi ha experiències que demostren el contrari. L'atenció de les necessitats educatives de tot l'alumnat s'ha de plantejar des de la perspectiva global del centre i ha de formar part de la planificació. L'alumnat amb discapacitat o problemes conductuals acostuma a ingressar a l'escola infantil amb un informe o dictamen d'escolarització que emeten els equips d'assessorament psicopedagògic (EAP) o els centres de desenvolupament infantil i atenció primerenca (CDIAP). El pla d'acollida ha d'intensificar l'atenció i la informació que ofereix la família.

Intervenció en famílies nouvingudes

Consideracions addicionals:

• Els hem d'informar adequadament sobre el nostre sistema educatiu, els recursos disponibles, la possibilitat de demanar ajudes, els hàbits més aconsellables segons l'edat de l'infant.
• Hem de garantir un procés de comunicació eficient, utilitzant, si cal, els serveis de mediació o de traducció i augmentant la freqüència de les entrevistes per garantir l'adaptació de l'infant.
• Hem d'atendre les necessitats afectives i emocionals derivades de l'impacte que per a moltes famílies signifiquen els processos migratoris i les repercussions que tot plegat té en els fills.

Intervenció en situació de dol

Si el dol és un procés emocional difícil per a les persones adultes, també ho és per a l'infant, segons l'edat i el vincle amb la persona estimada que ha mort. Els infants experimenten el dol des de la seva particular manera d'entendre la mort, però davant d'aquesta circumstància generen preocupacions i expressen dolor. En qualsevol cas, necessiten atenció, explicacions i suport perquè puguin elaborar la pèrdua del vincle emocional que tenien amb la persona que ha mort. El millor és parlar clar i com més aviat millor, mirant d'evitar termes confusos al voltant del concepte de la mort i emfatitzant la irreversibilitat del fet. L'educadora infantil ha de posar-se en contacte amb la família perquè li expliqui de quina manera l'infant ha viscut la situació, sobretot els dies que no ha assistit a classe.

Prevenció de conductes violentes

Alguns factors que es produeixen dins l'ambient familiar i que incideixen en la formació de conductes agressives són els següents:

• Una actitud mancada d'afecte i dedicació, durant els primers anys de l'infant, incrementa el risc que adquireixi conductes agressives.
• Si els pares utilitzen habitualment el càstig físic i el maltractament emocional per afirmar la seva autoritat.
• Un alt grau de permissivitat davant les conductes agressives dels infants també incideix en la interiorització d'aquests comportaments i els afavoreix.
• Les discussions entre la mare i el pare que presencien els infants.
• Veure alguns programes de televisió sense cap mena de control o orientació.