Família, escola, grup d'iguals i mitjans de comunicació qüestionari

LA SOCIALITZACIÓ I ELS SEUS AGENTS

Socialització:

Camí que fa una persona al llarg de la vida per aprendre i interioritzar els elements socioculturals del medi.

La cultura s’aprèn: -Repetint actes estimulats per agents socials. -Imitació de comportaments que se’ls d’on valor -Reforçat (Premis, càstig, frustracions…).

Un cop s’interioritza el medi sociocultural es reprodueixen pautes i rols conscient o inconscient. (Marit, muller, metge, estudiant)

- Adaptació de l’individu a l’entorn social (3 punts de vista) 1.Biològic i psicomotor→ Les preferències, la manera de seure…  Necessitats fisiològiques, gustos, actituds corporals, condiciona el cervell 2.Afectiu:
Maneres de canalitzar o reprimir les emocions.

3.Pensament:

Prejudicis, estereotips, representacions. (Maneres d’utilitzar la intel·ligència, memòria i la imaginació)

- Sociabilitat:

Una tendència natural a agrupar-nos i formar comunitats.

Procés de socialització:

-2 etapes :

1.Procés de socialització primària (família-
Emoció) 2.Procés de socialització secundària (escola/ lloc de treball- no emocional)

Infantesa:

Procés en què l’individu interioritza la cultura de la societat en la qual viu, desenvolupa la seva identitat i es construeix com a persona.

1a etapa → S’introdueix el subjecte en la societat i es desenvolupa la capacitat de relacionar-se amb la família, l’escola i la televisió. S’apropia, valors, actituds i rols familiars. 

2a etapa → interioritzem submons institucionals un cop ja hem adquirit una base de la 1a socialització.

Problema identitari:

  Abans tot està imposat i comencem a poder decidir amb certs límits, dins els quals ens hem de definir com a persona (institucions com la feina, la política, la religió…). Es produeixen xocs identitaris entre la primera i la segona etapa, al sortir de la primera etapa ens hem de formar a nosaltres mateixos i hem d’escollir com formar-nos i com ser, envers els valors imposats en la primera etapa 

Resocialització:

Procés mitjançant el qual l’individu interioritza gradualment un conjunt de normes i valors diferents i busca nous marcs de referència. Això significa, doncs, que es produeixi un canvi en la seva personalitat. Cal que hi hagi un paper emotiu més important i els agents socialitzador han de mostrar a la persona diferent de com s’ha construit, fent possible un nou món. Cal desfer els típics de la personalitat per construir una nova. Institucions fan aquest paper per les persones que han passat per experiències més o menys traumàtiques. 

Els agents de socialització

Els agents socials són actors o institucions socials que transmeten models socials perquè els individus integrin. 

Agents de socialització amb intenció explícita de socialitzar: (família, escola). / Funció no explícita (grup d’iguals i mitjans de comunicació)

1.Família -
Socialització primària -Clima afectiu -Rols de referència (desig, aspiracions, esperances) → models sexuals/gènere (ser home o dona).

2.Escola -
Socialització primària -Afecte familiar és absent, apareix l’autoritat. -Adquireix coneixements per integrar-se en el món de les persones adultes.

3.Colla d’amics (grup d’amics) -
Triada -Es descobreixen regles de funcionament, ajudar, col·laborar, rituals i secrets. -Desenvolupament de l’autonomia moral (judicis objectius) i lògica (esperit crític).

4.Mitjans de comunicació -
Es genera una opinió pública perquè els individus s’adaptin a aquest ordre. -Un ordre social, polític i econòmic formant hàbits de consum, estils de vida…

5.Internet -
Està transformant i eliminant les fronteres físiques i culturals. -Crítica → Treu temps a les relacions directe i la interacció “real”.

ESTEREOTIPS I PREJUDICIS. Estereotips:

 creences preconcebudes d’un grup social quan es fa un judici sobre un altre grup. Simplifiquen i redueixen la interpretació de la realitat. No es poden confondre amb les certeses. Ajuden simplificant la realitat arribant a fer una mala interpretació. Els estereotips poden ser positius o negatius.  -
Positius quan la reducció i simplificació és favorable a un col·lectiu. -
Negatius quan les valoracions simplificades són negatives → Prejudicis

La realitat és massa complexa per entendre-la sense certs prejudicis. Són necessaris fins a cert punt. Els estereotips són culturals. El problema és acceptar-ho com a realitat.

TIPUS:  1.CULTURALS:

Grups més o menys treballadors, grups socials…

2.MODELS DE CONDUCTA

Manera de fer, de viure, de comportar-nos… 

3.DISCRIMINACIÓ

Els estereotips que confirmen una conducta són més fàcils d’observar, ja que els tenim presents. Els estereotips que els negarien no són tan perceptius i per això és difícil que els estereotips desapareguin.

IDEOLOGIA:

eidos (idea) i logos (ciència). Un ampli grup social té una mateixa visió del món que condicionarà com es relaciona amb la realitat. En termes pejoratius s’acostuma a anomenar a les persones ideologitzades. Aquests prejudicis són per exemple:  -
Hi ha un conjunt de solucions preestablertes, fàcils, perquè el món és estàtic. -S’entén que la ideologia és l’explicació última i no és per donar solucions a problemes mundans. -Dogmàtica perquè està tancada a idees d’altres  -Es busca en el seguiment i l’adoctrinament.

Ideologia tipus: 1.Ideologia reaccionària:

volen restaurar un sistema anterior. Recuperar el sistema social, econòmic i polític passat.

2.Ideologia conservadora:

defensen el manteniment de l’ordre social, econòmic i polític.

3.Ideologia revolucionària:

volen transformar radicalment el sistema de manera sobtada i violenta.

4.Ideologia reformista:

volen transformar el sistema de manera lenta, política i legítima.

Les normes socials:

Són pautes de comportament que predominen en la societat. Algunes són de validesa universal, lligats amb la supervivència i altres que seran particulars lligats amb la convivència. → No menjar amb els dits. La manca de normes provoca cert descontrol. Aquestes són necessàries per formar la personalitat.

→ Normes personals:

Són hàbits que només afecten les persones.

→ Normes socials:

Conductes que afecten la relació entre les persones.

Les normes socials segons la importància: -

Costums:

normes bàsiques que tothom està obligat a complir i de no ser així és sancionable. -

Usos:

normes més febles, són fins i tot voluntàries, desitjaríem que tothom actués d’aquella manera, no hi ha Sancíó.

Normes socials segons el grau de formalització:  -Normes formalitzades:

Lleis positives, jurídiques elaborades per deliberació racional i escrites en codis jurídics.

-Normes no formalitzades:

Normes no escrites, acceptades inconscientment (no racionalitzades) tenen un paper important en la socialització.

LA CONFORMITAT SOCIAL I LA DESVIACIÓ:

La integració social és el procés que permet participar del nivell de benestar sent persones fora del sistema social estructurat. La conformitat social significa consentiment, identificació o submissió a l'autoritat. Es segueix la norma social acceptada pel consens i que permet funcionament del grup. La socialització aspira a crear conformitat, que les persones s’adaptin i s’integrin, però sempre hi ha cert marge de llibertat i autonomia depenent del col·lectiu, parlem d’adaptació social. 

5 components necessaris per a la conformitat:

-Des del grup, consentiment respecte a la finalitat comuna.

-Acompliment de les normes exigides per la societat.

-Adhesió a les idees i valors que comporten les normes

-Consentiment sobre l’ús dels mitjans necessaris per aconseguir la finalitat buscada. 

-Distribució de funcions o divisió adequada del treball social.

-Marginalitat:

la no participació, no integració al grup social al qual es pertany.

La desviació:

Conducta que s’allunya de les normes, de l’establert i que és xocant o conflictiu pel sistema. És invers al conformisme i poden provocar canvis socials. Cert grau de desviació és positiu per redefinir rols, normes i fer possible progrés social. La desviació té certa actitud de refús, d’autoexclusió, cosa que en la conformitat ni marginalitat hi és.  

- Tanmateix, ens podem trobar que la desviació no sigui ruptura amb els valors dominants. Parlem d’un nou conformisme, conformisme a les normes alternatives.

PROCESSOS DE REGULACIÓ I ADAPTACIÓ:

-Regulació social:

Són les regles, lleis, normatives, institucions per buscar un ordre social i l’equilibri entre lleis i llibertat. Aquesta regulació ha de ser flexible i adaptativa per no caure en la burocràcia. Lleis no massa detallistes, sinó generals per poder ser efectives. 

-Adaptació social:

modificació del comportament per ajustar-se a les normes socials. Per  tal d’integrar-se, deixarà hàbits del seu comportament anterior que no li seran útils. 

-Adaptació passiva:

comportaments externs: vestir-se menjar, ser educat… No afecta les opinions ni creences.

-Adaptació activa:

accepta com a propis els principis del grup (identificació o adaptació).

-Inadaptació:

conducta de discrepància de la norma, actitud activa contra la norma social. Aquestes actituds poden ser acceptades, tolerades, rebutjades o perseguides. CAUSES: físiques, psíquiques…

-Marginació o exclusió social:

individu o grup que està al marge del grup social. Tenen actituds passives i són exclosos perquè no gaudeixen els mateixos drets que els altres.  Qui fa l’acció de rebutjar és la societat.  Pot ser rebutjat per motius d’edat, sexe, religió, ètnia… Com més diferents siguin les característiques més important serà la marginació.

-Segregació social:

marginat econòmic o social-geogràfic per la divisió física de poblacions.

-La cohesió social:

vincle entre individu i comunitat. La cohesió social cada cop és més important pel nou escenari globalitzat on podem veure canvis culturals i l’expansió de la informació i les comunicacions. Entendre un projecte comú permet distribuir la despesa pública entre diferents sectors i serveis socials.

-Anomia:

Falta de normes o incapacitat de proporcionar als individus  tot el necessari per assolir els objectius de la societat. Du a la conducta desviada on trobarem crims, suïcidis, desordres mentals… Això du a la conducta no social.

PRINCIPALS ESCOLES SOCIOLÒGIQUES *-

Anàlisi estructural funcionalista:

Lévi-Strauss. Veu la societat com un sistema funcional dinàmic, com un organisme viu, i el canvi social com el fruit de la seva dinàmica interna, que busca permanentment l’equilibri intern i l’adaptació al medi físic i social. Persegueix l’estudi de la regulació de tensions politicosocials i dels mitjans de què disposa un sistema polític per poder superar alternativament aquestes tensions. Explica que la societat és una unitat dinàmica en la qual no és possible l’existència d’un equilibri harmònic, i en que la integració no és uniforme sinó variable. .

*-Escola marxista:

Karl Marx i Friedrich Engels. Teoria basada en el materialisme històric de Marx i Engels. L’home només pot realitzar la seva essència humana en la societat, mai com a individu aïllat. La societat és un organisme viu que es troba en evolució contínua. Els assumptes polítics de la societat han passat per dues etapes de desenvolupament.

Primera:

Període clàssic, es refereix als conceptes sobre la política i el poder.

Segona:

període contemporani, va suposar l’aplicació i la introducció d’una sèrie de categories marxistes, com ara classe, ideologia, alienació, estructura/superestructura, relacions de producció, forces productives, plusvàlua. Etc.. A la ciència social i política.

Marx:

l’home només es pot realitzar en societat, no com a individu aïllat.

Plusvàlua:

La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora.

Alienat:

el treballador no se sent realitzat amb la feina que fa (ex: fas cotxes i la feina és caragolar caragols). L'alienació comporta l'allunyament de l'home respecte de si mateix. Karl Marx fa servir el terme alienació per a descriure les condicions de treball que pateix el treballador en un sistema capitalista, en el qual perd el control sobre el procés de treball i sobre el fruit d'aquest procés.

*-Interaccionisme simbòlic:

Referents: Weber, Herbert, Husserl. Es centra en l’anàlisi del significat de la interacció i del llenguatge. Aquesta escola afirma que els elements de la vida social i cultural són el resultat de les interaccions socials, de la comunicació entre dues o més persones. La interacció només es dona entre persones, que són només elles les que negocien contínuament el significat de les coses. Herbert ens parla del Self, la capacitat de considerar-se un mateix com interpretador de signes i així mateix ser interpretat pels altres (reflexió). Ritual: Situacions quotidianes de l’individu en que li dona significat. L’individu es construeix per mitjà de l’experiència i de les interaccions amb les persones i actua segons el significat que li otorga. 

-Ritual:

situacions quotidianes de l’individu en què li dona significat. L’individu es construeix per mitjà de l'experiència i de les interaccions amb les persones i actua segons el significat que li atorga.

*-Escola de sociologia de Chicago:

Al 1920 als EEUU ens situem en un context de consolidació del sistema democràtic i l’auge de la immigració europea a EEUU. Estudia la comunicació com un fet social significatiu i mostra un interès per l’opinió pública. A partir de la segona Guerra Mundial, apareix una segona escola de Chicago, van emprar l’interaccionisme simbòlic combinat amb mètodes d’investigació de camp per desenvolupar un nou corpus de treballs. 

 *-Escola crítica de Frankfurt: 1923, referent: Max Horkheimer. Funció de la teoria crítica → analitzar minuciosament l’origen i els discursos de processos socials, sense acceptar-lo immediatament.
1930-1933 referents: Theodor Adorno, Walter Benjamin. El nazisme va disparar el moviment, tenia caràcter marxista i alguns dels membres eren d’ascendència jueva. L’escola continua a Nova York. Referent: Jürgen Habermas. És dona suport als punts de vida d’Adorno i Horkheimer sobre el fet que les ciències engloben pressupostos i interessos ideològics i que la raó del progressisme ha passat a ser un mitjà d’opressió. Es busca un ideal  de comunicació que inclogui tots els éssers racionals i que estigui totalment lliure de la dominació i l’interès.

2 tipus de raó: 1.Raó instrumental:

Utilitària de la naturalesa (sense valors), basada en l’avenç tècnic-científic, els mitjans de comunicació són anestèsia que impedeix la crítica i la reflexió.

2

Racionalitat crítica:

Critica el model de les ciències naturals i busca el retorn de la refleió, qüestionant la realitat per permetre retornar amb la naturalesa 

*-Corrent sistèmic (David Easton)

Els estudis dels fenòmens socials han de partir de la comprensió de la conducta de la vida social i política de l’home en la societat. La base de l’estudi sistèmic és la vida política en tant que sistema. Defineix dos ambients:

- Ambient intrasocietal:

Format pels sistemes lligats a la natura, biologia, personalitats…

- Ambient extrasocietal:

Integrat per sistemes polítics i internacionals.

El sistema polític és un subsistema del sistema social que conviu amb altres sistemes socials dels quals rep influència i que, al mateix temps, són influenciats per ells.