La família en el comunisme segons Marx i Engels

Enviado por Chuletator online y clasificado en Electricidad y Electrónica

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,84 KB

La contraproposta és la comuna, tots els individus de la comuna actuen com a tutors dels infants. Per Marx i Engels, qui treballarà més, la família és una institució bàsicament econòmica, per generar beneficis al sistema, per això diu Sólo la burguesía tiene una familia, en el

pleno sentido de la palabra; y esta familia encuentra su complemento en la

carencia forzosa de relaciones familiares de los proletarios y en la pública

prostitución.

Els proletaris no tenen família perquè es passen el dia treballant. La moral de la família burgesa es sustenta perquè els homes van amb altres dones (prostitució).No pensem en la formació emocional, moral i la seva instrucció. Ja que posen a treballar infants.

Pensen que el comunisme pretendrà “colectivitzar” a les dones. A això el manifest diu que el burges veu en la seva dona un simple instrument de producció, en el règim col·lectiu. La burgesia veia la dona com la gestora de l'àmbit domèstic, una treballadora més el burges, la dona és la treballadora domèstica propietat del burges. Marx parla doncs de colectivitzar la força de producció de les dones, per tant sí diu que es colectivitzaran, però també acabarà amb la situació de la dona com a instrument de producció. A la burgesia estava acceptada la idea dels amants, Marx no proposa doncs una relació de parella estable tancada un a un. Diu que els burgesos ho han fet sempre d’una manera amagada.

Marx no era feminista.Marx és antiliberal, antiburgès, però sí que és internacionalista. Són antinacionalistes. La pàtria del proletariat és tot el món,La internacionalització de la “pàtria”.

Hi ha una idea nacional però els prolietaris tenim el dret a autogestionar-nos.

La idea de nació marxista és que tenim dret a autogovernar-nos: Ens podem associar internacionalment.


Anarquisme:

Anarquisme. I internacional s’excedeix l'anarquisme del socialisme utòpic.

- Autogestió Qüestió social organitzada en soviets comissions autònomes amb una organització comú, provincial. A l'estat marxista l'estat controla les soviets, però en la idea de l'anarquisme les soviets no estarien controlades ni coordinades per l'estat.  Políticament, sí que es van organitzar a nivell territorial i coordinats a nivell nacional i internacional, amb la FAI i amb la CNT a Espanya, essent Espanya el territori on hi va haver en la pràctica més anarquisme, tot i no tenir referents teòrics espanyols).

Els referents teòrics són :

- Prodhon. Línia pedagògica.  

1840: Què és la propietat? Fa referència a un text de Rousseau, sobre l'origen de les desigualtats. És un dels millors textos de Rousseau.

El capitalista és un impostor.


Rousseau tot i això accepta la idea i formula tota la seva teoria en base al principi nostre de la propietat privada.


Prodhon dirà (un segle més tard) que “La propiedad es un robo”- Ja ho va dir Rousseau. Per Marx Prodhon és un referent en aquest punt, però a la seva segona obra la Filosofia de la Misèria es carrega la idea de propietat no només en camp privat sinó també en el públic o en l'estat com a propietari, Marx en contraposició publicaria la Misèria de la Filosofia. Aquí començarà l'essència de la divisió entre comunistes i marxistes.

A la I Internacional hi haurà una dura batalla dialèctica entre Bakinin : Dios y el estado “contra Dios y contra el Estado”. I Marx, : on no estarà a favor d'aquesta idea.

A partir d'aquest moment Anarquisme i Marxisme seran enemics mortals, i això es reflexa en la guerra civil espanyola P.O.U.M contra els estalinistes.  Barcelona de 38.

- Bakunin filòsof anarquista

-Kropotklin.--> Ajuda mutua, ara s'ha recuperat molt. No partir de la idea del capital.

-Paul ROBIN pedagog anarquista, Línia pedagògica

-No reconeixement de l'estat.

-Antiautoritarisme.

Entradas relacionadas: