La família a l'antiguitat: Atenes i Roma

La família a l'antiga Atenes

Dins de la família a Atenes, el nucli estava format pel matrimoni i els fills. El matrimoni era considerat legítim entre ciutadans i es formalitzava mitjançant un contracte anomenat engyesis, un acord entre el nuvi i el pare de la núvia. Generalment, el noi es casava al voltant dels 30 anys i la noia cap als 16. Com a part del ritual, ella oferia les seves joguines a Àrtemis, es tallava el pèl i lliurava un cinturó, mentre que ell també es tallava el pèl.

El dia de la boda, el nuvi anava a casa de la núvia, on menjaven; després, ell li treia el vel i se l'emportava a la seva llar, acompanyats per la mare d'ella, que anava cantant. Les noies que no tenien germans s'havien de casar amb el parent més pròxim (epiklerat).

El divorci era permès: si la dona cometia adulteri, el marit la podia tornar a casa; però si ho feia l'home, la dona havia de demanar permís i només podia obtenir-lo si havia rebut maltractament. Pel que fa al naixement, el part es feia a casa. Si el fill era desitjat, se celebraven les amphidromia, unes festes de purificació on es portava el nen per casa i al voltant del foc; al setè dia se li posava el nom. Si el fill no era desitjat, l'abandonaven en un recipient de fang al mont Taiget. L'adopció estava permesa tant per a un nen abandonat com per a un adult.

L'estructura familiar a l'antiga Roma

A Roma, el pater familias era l'home de més edat de cada branca familiar; quan aquest moria, la família es desmembrava i cadascun dels fills homes es convertia, al seu torn, en un nou cap de família. El matrimoni era un contracte privat amb la finalitat principal de tenir fills. L'edat legal era de 12 anys per a les noies i 14 per als nois, tot i que els homes se solien casar cap als 30 anys.

A partir del 445 a.C., es van generalitzar els matrimonis sine manu, que permetien al pare conservar el poder sobre la seva filla fins i tot després del casament, així com les nuptiae basades en el consentiment mutu. El divorci es podia produir per mutu acord o per la voluntat de qualsevol dels dos: l'esposa s'emportava les seves pertinences i tornava a casa. No obstant això, si la dona havia comès adulteri, el marit es podia quedar amb el dot i els fills.

En el naixement, es col·locava el nadó als peus del pare: si ell el reconeixia, l'alçava i l'abraçava. Després se celebrava una festa (lustratio) on el purificaven, li posaven nom i li donaven un amullet anomenat bulla. Si el rebutjava, es girava d'esquena i el nadó s'havia d'abandonar. L'adopció es realitzava mitjançant una cerimònia privada.