Fal·làcies lògiques

Les fal·làcies són raonaments incorrectes, s'han definit perquè les persones les coneguin, puguin evitar-les i, així, raonin millor.

Fal·làcia contra l'home (ad hominem)

Es cometeix quan en comptes d'argumentar contra els arguments que una persona ha emès, s'argumenta contra la persona. Insult o desqualificació. Exemple: Aquest polític és un imbècil. No cal tenir en compte cap dels seus arguments.

Fal·làcia del tu també (tu quoque)

S'utilitza sovint quan algú ens ataca verbalment. En comptes de rebatre la seva argumentació, li tornem l'atac: 'I tu què, que no menteixes mai potser?'

Fal·làcia de la generalització inadequada

Es dóna només en arguments inductius quan tenim massa poques premisses que donin suport a la conclusió que volem defensar. 'He suspès els dos primers exàmens d'aquest curs. Segur que acabaré repetint.' En aquest cas, la conclusió ('acabaré repetint') es fonamenta en un nombre massa baix de premisses perquè el raonament sigui sòlid.

Fal·làcia d'apel·lació a l'autoritat (Ad verecundiam)

El fet que una opinió sigui defensada per algú famós o per una institució es presenta com a prova de la veracitat d'un argument. Exemple: 'És clar que els iogurts Danone són bons. El Messi els va anunciar per la tele durant un temps.'

Fal·làcia dels consens de les nacions

El fet que un grup important o una majoria de persones pensi d'una determinada manera s'usa com a única premissa per fonamentar una conclusió. Exemple: 'La majoria de noies joves troben que estar gras és millor que estar prim, per tant, jo també crec que això és així i no suportaria engreixar-me ni un quilo.'

Fal·làcia d'apel·lació als sentiments

La persona que parla mira de tocar la fibra, de commoure el seu auditori com a única premissa per convèncer de la seva conclusió. En realitat no té premisses, però vol aconseguir que gràcies a la llàstima. És la fal·làcia dels xantatges sentimentals. Exemple: 'M'heu de deixar sortir aquest cap de setmana. Què voleu que sigui la persona més marginal, solitària i inadaptada de l'Institut?'

Fal·làcia del bastó (Ad baculum)

La falta de premisses es substitueix per amenaces intimidatòries per forçar la persona que escolta a canviar el seu punt de vista. Exemple: 'No atenguis el públic de la botiga portant aquest piercing; recorda que qui paga, mana.'

Fal·làcia de la conclusió inapropiada (ignoratio elenchi)

Les premisses que es presenten són irrellevants per defensar la conclusió. Exemple: 'És clar que les reivindicacions d'aquells okupes eren dolentes. Només cal veure com n'anaven de bruts el dia que la policia va desallotjar la casa que ocupaven.'

Fal·làcia de falsa causa del tipus 'després d'això, i per tant, a causa d'això' (Post hoc ergo propter hoc)

El fet que dos fets passin l'un abans que l'altre es considera raó suficient perquè el primer sigui causa del segon. Exemple: 'El Jaume va dinar i després va haver de córrer cap a l'hospital amb una apendicitis aguda. Segur que alguna cosa hi havia en el menjar que estava en mal estat.'

Fal·làcia naturalista

La nostra premissa expressa un fet i la nostra conclusió expressa una norma, una obligació o un deure. Exemple: 'La majoria de persones són heterosexuals (premissa), per tant, tothom hauria de ser-ho, l'homosexualitat resulta una desviació aberrant (conclusió)'