Fal·làcies, Criteris de Veritat i Mètode Socràtic

Tipus de Fal·làcies

Ad baculum: Basada en l'amenaça. Ex: “Vota pel meu candidat. Si no ho fas, podríem enfrontar-nos a conseqüències”

Ad hominem: Atacar la persona. Ex: "La teoria de x és mentida, ja que Darwin era alcohòlic"

Home de palla: Caricaturitzar l'argument de l'oponent i atacar-lo. Ex: "A: No considero apropiat que els adolescents vagin sols de vacances. B: Vostè el que vol és obligar-los a estar tancats a casa i que no tinguin vida”

Tu quoque: "Tu també". Ex: "- Per què no tractes de deixar de fumar? - M'ho diu el que es fuma dos paquets al dia!"

Ad populum: “Tothom ho fa”. Ex: "L'únic que dic és que milers de persones creuen en el poder de Déu, així que alguna cosa hi deu haver"

Ad misericordiam: Apel·lar a la pietat. Ex: "Senyor policia, si us plau no em multi, estic sense feina i a penes tinc diners per menjar"

Ad ignorantiam: L’absència de proves com a prova. Ex: "Hi ha d'haver fantasmes, ja que ningú ha demostrat que no n'hi ha"

Ad verecundiam: Apel·lar a l'autoritat. Ex: "És que tu en saps més que jo, que he estudiat 5 anys una carrera i porto de professor 20 anys?"

Post hoc ergo propter hoc: Confondre causa i efecte. Ex: "Vaig trencar un mirall i l'endemà vaig rebre una mala notícia; per tant, trencar un mirall dóna mala sort."

Pendent relliscós: Afirmar que A porta a B, C i, per tant, D és culpa d'A. Ex: "No deixo el meu fill sortir a jugar al parc amb la pilota, perquè si surt al parc es trobarà amb nois entremaliats. Aquests nois li oferiran tabac. Per culpa d'això, el meu fill anirà malament en els estudis."

Fals dilema: Presentar dues opcions com les úniques possibles (x o y). Ex: "O estàs totalment amb nosaltres o estàs contra nosaltres."

Ad antiquitatem: Apel·lar a l'antiguitat. Ex: "Aquesta llei té més de 500 anys. No hi ha cap raó per canviar-la."

Ad silentio: Treure conclusions del silenci. Ex: "La nostra professora mai aprofundeix sobre aquesta matèria. Segurament no la domina, per això evita parlar-ne gaire."

Criteris de la Veritat

1. Veritat com a correspondència: Adequació entre allò que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix (Aristòtil).
2. Veritat com a coherència: És vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades (no contradicció) (Hegel).
3. Veritat com a èxit: Té resultats positius; si és falsa, té resultats negatius (William James, utilitarisme).
4. Evidència: Hi ha evidències clares.

La Possibilitat del Coneixement

Dogmatisme: Defensa que és possible obtenir un coneixement segur i universal, i tenir-ne absoluta certesa. Optimista. Descartes expressa la necessitat d’un bon mètode.

Escepticisme: El moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur (Pirró).

Criticisme: El coneixement és possible, però no és inqüestionable ni definitiu (Kant).

Relativisme: Nega l’existència d’una veritat absoluta, vàlida per a qualsevol temps i lloc. No hi ha coneixement universal i objectiu, només opinions (Sofistes).

Perspectivisme: Cada subjecte o col·lectiu fa la seva interpretació des d’un punt de vista o perspectiva particular, té una visió parcial de la realitat. Tota visió és vàlida i hem d’agrupar totes les perspectives per arribar a la veritat (Nietzsche).

El Mètode Socràtic

És una forma de diàleg argumentatiu entre individus, basat en fer i respondre preguntes. Sòcrates descriu el seu mètode com una forma de "maieútica" perquè s'empra per ajudar els seus interlocutors a desenvolupar la seva comprensió de forma anàloga al desenvolupament d'un nen en el ventre matern. El mètode socràtic parteix de creences comunes i les examina mitjançant preguntes per determinar la seva consistència interna i la seva coherència amb altres creences i així apropar a tots a la veritat.

Exemples de Diàlegs Socràtics

Eutifró: Què és la virtut? La virtut es pot ensenyar (a través de l'educació)? Es neix amb virtut d’alguna manera? Virtut: qualitats que té una persona. Acusa el seu pare d'homicidi.

General: Què és ser valent? I el general contesta: ser valent és no retrocedir mai davant l'enemic. Amb el mètode socràtic, es fa referència a diferents exemples i li diu que si li estava dient que generals importants que es van retirar no eren valents. Llavors, es diferencia entre ser valent i ser un temerari, perquè ser valent és actuar controlant les conseqüències i ser un temerari és actuar sense controlar les conseqüències. Sòcrates li pregunta al general: La valentia és una qualitat que només es demostra en una situació de violència o de guerra, només el guerrer i lluitador, o és una qualitat que es pot demostrar en altres aspectes? Ser valent és resistir davant les dificultats.

Menó: Parla sobre l'èxit i l'enriquiment per virtuts personals, i deia que les persones riques ho són per virtuts personals. Sòcrates diu que si algú és pobre és que no ha tingut sort, no que no tingui virtuts, i que hi ha persones riques que ho fan a partir d'enganys i saquejos. Menó es veu obligat a formular una altra definició i diu que hi ha persones que han aconseguit les seves riqueses gràcies a les seves virtuts i que cal distingir-les d'aquelles que no.

Reflexions sobre la Realitat i el Pensament

Realitat material, pensament: quan parlem del pensament, n'hi ha un que és fruit de la imaginació, somnis, i una persona amb trastorns podria crear una ment humana amb deliris. Ànima: és una idea metafísica. El pensament és un tipus de realitat existent, la intuïció no és material. La matèria és un pensament material i té sentits. La justícia és un valor moral. La taula està creada per la ment humana i per a l'entreteniment. Aquesta taula és una realitat concreta material captada pels sentits. Un unicorn és una creació de la ment humana (imaginació). Color groc: realitat d'accidents. Batman pertany al món 3r. Isaac Newton sabem que va existir en un temps diferent al nostre.