Facultats Mentals i Teories de la Ment: Guia de Conceptes Clau

Facultats Cognitives Bàsiques

Percepció

La percepció és l'acte pel qual som conscients de la informació que ens envien els sentits.

Memòria

La memòria és la capacitat que permet l'evocació del passat en tant que passat. És a dir, fa la funció de conservar i reproduir estats de consciència passats, que són reconeguts pel subjecte com a passats: ell és conscient que allò ha passat, que ho ha viscut. Per exemple, recordo que aquest cap de setmana he anat al cinema, i sóc conscient que allò ha passat, que ho he viscut.

Teories de l'Oblit

• Teoria del desús: Si no es fa sovint la connexió neuronal, la falta de costum provoca l'oblit.
• Teoria de les interferències: Des del moment en què hem après una cosa fins al moment en què la volem recordar han passat moltes coses; aquestes són com una mena d'obstacle per accedir al record.
• Teoria de l'inconscient: L'oblit és provocat pel mateix subjecte de manera inconscient, és a dir, tendeix a anar-los arraconant fins a fer-los inaccessibles, encara que mai no desapareixen del tot.

Imaginació

La imaginació és la capacitat de pensar més enllà de la realitat que ens donen els sentits. És a dir, gràcies a la imaginació inventem mentalment situacions noves que ni hem percebut ni hem viscut. Per exemple, mentre estàs a classe de filosofia, no et costa gens imaginar-te que estàs prenent el sol a una platja de Hawaii.

Estats Afectius: Sentiments, Emocions i Passions

Sentiments

Els sentiments són estats d'ànim que impregnen la vida psíquica de la persona (alegria, temor, desengany). És a dir, gràcies a ells la vida té sentit, tenim motivacions. Per exemple, si llegir llibres de filosofia m'avorreix, en principi això és el que sentiré cada cop que en llegeixi un.

Emocions

Les emocions són estats afectius que es produeixen de manera brusca i que durant una estona ens trasbalsen completament. Per exemple: plorem de pena, ens posem vermells de vergonya, se'ns posa la pell de gallina.

Passions

Les passions són un estat afectiu intens que domina tota la vida psíquica de la persona. Per exemple: l'amor, l'odi o les fòbies (a les aranyes). Les passions no admeten raons, són del tot irracionals.

Tipus d'Intel·ligència

Intel·ligència Humana

La intel·ligència humana és la capacitat psíquica que permet a la persona adaptar-se a l'entorn de manera flexible i variada. És a dir, gràcies a la intel·ligència podem adaptar-nos de la millor manera possible a la situació que se'ns presenta, sobretot si és nova i diferent: valorem les diferents opcions i decidim la que considerem més correcta a cada moment. Per exemple: vaig caminant pel carrer i veig que una dona davant meu ha caigut i s'ha donat un cop al cap; l'ajudo a incorporar-se.

Intel·ligència Animal

Els animals que tenen una infantesa més llarga són els més intel·ligents; en canvi, els que ja neixen acabats tenen totes les seves conductes ja prefixades i no tenen marge per a l'aprenentatge (com la formiga). Els animals que tenen més intel·ligència són els bonobos, ximpanzés i dofins.

Intel·ligència Artificial (IA)

La intel·ligència artificial és la branca de la informàtica que estudia les bases teòriques que permeten desenvolupar ordinadors per realitzar tasques que consideràvem exclusives de la intel·ligència humana.

Característiques de la IA

• Poden resoldre problemes.
• Treballen a partir d'informació prèvia acumulada a la memòria.
• Treballen amb la combinació de moltes operacions primitives simples.

Teories sobre la Naturalesa de la Ment

Dualisme

El dualisme postula l'existència de dos tipus de substàncies: una de material (el cos) i una altra d'espiritual (l'ànima). L'ésser humà es compon de totes dues. Tots els qui creuen en la reencarnació o en l'espiritisme tenen una concepció dualista. Tots ells consideren que l'ànima no es pot reduir a simples connexions entre neurones, sinó que és un tot, independent del cos, que fins i tot, després de la mort de la persona, té continuïtat en forma de reencarnació o de premi/càstig. Segons aquesta teoria, no pot ser que la intel·ligència humana, els sentiments, la imaginació, etc., s'expliquin només per una combinació atzarosa d'àtoms o de neurones. Per exemple, és impossible que la sensació de sentir-se enamorat s'expliqui només per una sinapsi de neurones al nostre cervell i, per tant, hi ha d'haver alguna cosa no física que acompanyi el nostre cos i que sigui el lloc on s'allotgen els sentiments.

Monisme (Materialisme)

El monisme (o materialisme) defensa que l'únic que existeix és la matèria, allò que podem tocar i sentir; el que en diem ànima no és res més que un conjunt de processos mentals. Segons els monistes, la ment es redueix a allò físic. La memòria, els sentiments, etc., s'expliquen per connexions entre neurones que reben el nom de sinapsis. Ells tenen clar que l'ànima és un invent creat pels avantpassats. La ment és allò que som. Segons els monistes, els records i les experiències es van acumulant en el cervell per mitjà de les connexions químiques.

La Segona Tòpica de Freud

La Segona Tòpica descriu l'estructura del psiquisme humà:

• L'Allò (ID)

  És l'element biològic més lligat a la natura animal de l'ésser humà, és a dir, les energies vitals i impersonals que brollen del nostre organisme (ganes de...). És el fons obscur de la nostra personalitat, que és inconscient i que, per tant, no es pot conèixer directament. La seva actuació està guiada pel principi del plaer, és a dir, tot allò que ens demana el cos és quelcom que, si ho fem, aconseguirem un gran plaer en principi.

• El Superjò (SUPEREGO)

  És la part del psiquisme que es va desenvolupant dins nostre a base d'anar assimilant les normes cíviques i culturals que regeixen una societat i que rebem amb l'educació. És la veu de la consciència interior, que sempre ens acompanya i es fa sentir especialment cada vegada que fem una cosa immoral, il·legal o mal vista. Per tant, no podem fer el que ens doni la gana.

• El Jo (EGO)

  És la part del psiquisme que procura l'equilibri. Permet que hi hagi una bona relació entre els impulsos (Allò) i l'entorn social (Superjò), la qual cosa no sempre és fàcil.

Exemple d'Interacció Psíquica

Et donen dues opcions: estudiar per l'examen de filosofia o veure Los Simpson. No pots elegir les dues coses. Què fas?

El teu Allò (ID) t'està demanant que et posis a veure Los Simpson i que ja estudiaràs després de sopar, que hi ha temps de sobres. Al mateix temps, el teu Superjò (SUPEREGO) t'està recordant que la teva prioritat hauria de ser estudiar i acabar la llibreta, i que de la tele ni parlar-ne. Finalment, el teu Jo (EGO) decideix... què decideix?