Factors i Sectors de la Indústria a Espanya: Distribució Geogràfica i Evolució

A- Factors de l'Activitat Industrial

L'activitat industrial es defineix com la transformació de la matèria primera en productes elaborats o semielaborats.

Els factors de localització industrial són diversos. Així, la indústria agroalimentària sol situar-se a prop del mercat de consum; les indústries d'alta tecnologia, a prop de centres urbans que els proporcionen mà d'obra qualificada; altres indústries es localitzen en funció dels sistemes de transport, l'espai (polígons industrials, parcs tecnològics), etc.

En l'actualitat, perden importància factors clàssics com la proximitat a les matèries primeres, a les fonts d'energia i al mercat de consum, gràcies al desenvolupament i abaratiment dels transports. Sí que mantenen la seva importància la proximitat a la mà d'obra, tant qualificada com no qualificada, i als sistemes de transport. I guanyen rellevància factors com la tecnologia, l'accés a la innovació i un territori que ofereixi avantatges per a la localització (infraestructures, entorn empresarial, qualitat ambiental...).

B- Principals Sectors Industrials en l'Actualitat

Es poden dividir en tres:

- Sectors Tradicionals o Madurs

Són sectors que pateixen un descens de la demanda per la competència de països més barats; per tant, han de fer front a un procés de reconversió per ser més competitius, per exemple, invertint en tecnologies més avançades. Són la metal·lúrgia (destaca la siderúrgia del ferro i l'acer al País Basc i Astúries, i la metal·lúrgia no fèrrica com el coure a Huelva); la indústria de transformació de metalls (ferreria, maquinària al País Basc, Catalunya i Madrid); la construcció naval (drassanes d'El Ferrol i Cadis); la indústria tèxtil i de la confecció (Catalunya, València i Galícia). Altres sectors tradicionals són el calçat, mobles i joguines.

- Sectors Dinàmics

Són sectors amb una alta productivitat i una alta demanda: sector de l'automòbil i material ferroviari; química (petroquímica o química de base i la química de transformació: plàstics, fertilitzants...); sector agroalimentari, tabac, material i equip elèctric, electrodomèstics, maquinària...

- Sectors d'Avantguarda

Són els sectors d'Alta Tecnologia o Indústries Punta. Es caracteritzen per una forta inversió tecnològica, alta demanda i mà d'obra molt qualificada; estan molt units als Parcs Tecnològics. Destaquen els productes farmacèutics (Catalunya i Madrid), construcció aeronàutica i aeroespacial, electrònica i TIC, i biotecnologia.

C- Distribució Geogràfica de la Indústria a Espanya

Des del segle XIX s'estableix un fort desequilibri entre l'interior poc industrialitzat (exceptuant Madrid) i la perifèria més industrialitzada. Els principals focus van ser el País Basc en relació amb la siderúrgia, Catalunya amb el sector tèxtil i Madrid. Als anys 60 es van fomentar els Pols de Desenvolupament Industrial amb l'objectiu d'estendre la indústria i equilibrar la seva localització; alguns Pols van ser Saragossa, Valladolid, Huelva... Això va donar lloc a un fort èxode rural.

Ja el 1975 comencen a crear-se Eixos de Desenvolupament Industrial, destacant l'Eix Mediterrani, l'Eix de l'Ebre i l'Àrea Metropolitana de Madrid. La Crisi del Petroli va donar lloc a un fort procés de reconversió industrial que va afectar sobretot els sectors més tradicionals.

En l'actualitat, la distribució geogràfica es caracteritza per:

- Àrees d'Expansió

• Són les àrees periurbanes i corones metropolitanes. Destaca la consolidació de Madrid i Barcelona.
• Eixos de Desenvolupament Industrial: Consisteix en la difusió espacial de la indústria al llarg de corredors que comuniquen àrees industrials entre si. Destaquen:
  • Eix de l'Ebre: Tenint com a punt central Saragossa, connecta el País Basc amb Navarra, La Rioja i Catalunya.
  • Eix o Arc del Mediterrani: Des de Catalunya a València amb ramificacions a Múrcia. Té una indústria molt diversificada afavorida per una alta densitat de població. Predominen les PIMES.
  • Eixos Secundaris o Àrees d'Industrialització Induïda: Són enclavaments industrials localitzats que generen connexions amb altres centres del seu entorn; alguns són antics pols de desenvolupament: Ferrol-Vigo, Avilés-Gijón-Oviedo, Palència-Valladolid, Sevilla-Huelva-Cadis, Jaén- Còrdova-La Carolina, Badajoz-Mèrida-Zafra-Don Benito, Burgos...

- Àrees en Reestructuració

Són les Àrees Tradicionals que van patir un declivi després de la Crisi del Petroli: Cornisa Cantàbrica: Galícia, Astúries, Cantàbria i País Basc. Estan lligades a sectors tradicionals afectats per la reconversió industrial, com la siderúrgia o les drassanes; pateixen la competència de països més barats.

- Àrees d'Escassa Industrialització

Es tracta, en general, de l'interior peninsular. Hi ha excepcions, com les connexions entre Madrid, Toledo, Guadalajara i Talavera de la Reina. Són zones de major predomini del Sector Primari i baixa densitat de població, com Castella-la Manxa i Extremadura. O els arxipèlags, Balears i Canàries, amb més desenvolupament del sector Terciari o indústries més tradicionals.

A Andalusia es van desenvolupar als anys 60 els Pols de Huelva (metal·lúrgia i química de base), El Camp de Gibraltar (petroquímica = Refineria de CEPSA), Badia de Cadis (Naval, drassanes) i Sevilla (indústria lleugera i de consum). La crisi del 75 va afectar durament aquests sectors, destacant els fertilitzants, les drassanes i el sector tèxtil (Hytasa). En l'actualitat hi ha més industrialització a Andalusia Occidental (Sevilla, Cadis, Camp de Gibraltar i Huelva), destacant els Parcs Tecnològics de Màlaga i la Cartuja de Sevilla. Cal destacar les indústries agroalimentàries unides al sector primari i la construcció unida al desenvolupament del turisme, principalment al litoral.