Factors de Qualitat i Conservació de Fruites i Hortalisses
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 11,89 KB
Classificació de Verdures, Fruites i Hortalisses
- Fruits:
- Albergínia, pebrot, bitxos, carbassa, tomàquet.
- Bulbs:
- Ceba, porro, all sec.
- Fulles i tiges verdes:
- Bledes, xicoira, card, endívia, escarola, enciam, espinacs, julivert, api, col, bròcoli i cols de Brussel·les.
- Flor:
- Carxofa, coliflor.
- Tiges joves:
- Espàrrec.
- Llegums frescos o verds:
- Pèsols, faves, mongetes verdes.
- Arrels:
- Pastanaga, nap, remolatxa, rave.
Factors que afecten la Qualitat
- Factors genètics (Pre-collita)
- Factors climàtics i de cultiu (Pre-collita)
- Maduració (Recol·lecció)
- Conservació post-collita (Post-collita)
- Tractaments tecnològics (Post-collita)
- Transformació culinària (Post-collita)
2. Factors Climàtics i de Cultiu
Elements Clau:
- Clima
- Temperatura
- Radiació solar
- Adob
- Reg
Radiació Solar
La intensitat de llum està relacionada positivament amb la calor, ja que es necessita un mínim de llum per a la síntesi de pigments com la clorofil·la, carotens o antocians. Té una importància rellevant amb l’àcid ascòrbic en els teixits, especialment en els vegetals de fulla verda.
No obstant això, exposicions de llarga durada i intenses augmenten la temperatura (TºC) de la fruita i provoquen l’anomenat Escaldat solar, una degradació dels pigments i un col·lapse cel·lular. Per altra banda, un dèficit de radiació solar provoca una disminució del creixement i de la pigmentació, i en algunes fruites, un descens de compostos volàtils.
Alteracions en la Pre-collita
Si la TºC és correcta, afavoreix:
- Creixement i desenvolupament de la planta
- Estructura cel·lular
Danys per temperatura (TºC):
- Directes: Dany de la membrana cel·lular, proteic i d'àcids nucleics.
- Indirectes:
- Inhibició de la síntesi de pigments.
- Inhibició de la maduració (plàtans).
- Maduració precoç (carbasses).
- Augment de la dessecació per pèrdua d’aigua.
Temperatura + Radiació Solar = Danys fisiològics, disminució de la pigmentació, enfosquiment enzimàtic i modificacions organolèptiques (textures i augment de sucre o d'acidesa).
Recol·lecció
- Elecció adequada de l’estat de maduració.
- Evitar danys.
- Netejar caixes i utensilis de recol·lecció.
- Evitar deixar productes en caixes exposades al sol o a temperatures altes.
- Eliminar productes en mal estat.
- Transport ràpid evitant cops, altes temperatures, etc.
3. Estat de Maduració
La maduració és el conjunt de processos de desenvolupament i canvis observats en les fruites i verdures. Com a conseqüència, les fruites desenvolupen una sèrie de característiques fisicoquímiques que permeten definir diferents estats de maduresa. Els canvis més comuns són: la textura, el color, el sabor i l'aroma, així com la reducció de la fermesa.
Canvis Fisiològics Post-collita
Des d’un punt de vista fisiològic, la recol·lecció equival a un trauma (estrès) que determina canvis essencials en el metabolisme:
- El vegetal deixa de rebre aigua i nutrients.
- Flux massiu d’O₂ a l’interior a través del teixit vascular i, a l'inrevés, de CO₂.
- Modificació de l'atmosfera interna: augment de la respiració i dels processos oxidatius.
- La concentració d’etilè baixa, però es recupera amb l’augment de la respiració.
Fruites Climatèriques i No Climatèriques
Cal diferenciar entre fruites climatèriques i no climatèriques:
- Les climatèriques són les que, fins i tot després de ser recollides, continuen produint etilè i, per tant, segueixen amb el seu procés de maduració.
- Exemples: Poma, pera, meló, síndria, pruna, figa, plàtan, mango, kiwi, préssec, alvocat.
- Les no climatèriques són aquelles que només maduren mentre romanen a la planta; un cop són recollides, deixen de fer-ho.
- Exemples: Taronja, mandarina, pinya, raïm, maduixa, aranja, cirera, llimona, cacau, gerd.
L'Etilè: L'Hormona de l'Envelliment
L'etilè és un gas d'origen natural que produeixen les fruites i verdures durant el seu procés metabòlic. Està considerat l'hormona de l'envelliment de les plantes, ja que és la responsable del creixement i maduració de les fruites. Els seus efectes positius durant la maduració són:
- Estova la textura de la fruita.
- Fa les fruites comestibles, eliminant els compostos tòxics de les primeres fases de desenvolupament.
- Torna el fruit més saborós gràcies a la reducció en els nivells d'àcid i midó, així com a l'increment de sucres.
- Millora l'aroma que desprenen els fruits i el color de la pell.
4. Conservació Post-collita
Segons la FAO, cada any es perd un terç del total dels aliments produïts al món per al consum humà, dels quals aproximadament un 45% correspon a fruites i hortalisses. El desaprofitament alimentari suposa un gran cost per a la humanitat, a més de causar un fort impacte en el medi ambient i en el canvi climàtic a causa de la petjada de carboni produïda i l'ús desaprofitat de terra cultivable i aigua.
Mètodes de Conservació
Refrigeració
Varia segons el tipus de producte. Per als productes de IV gamma, la conservació ha de ser inferior o igual a 4ºC.
Atmosfera Modificada o Protectora
Consisteix a bloquejar la temperatura i, posteriorment, l'índex d'oxigen, amb la major rapidesa possible, per alentir la respiració natural i el procés de maduració de la fruita.
Composició Típica:
- 5% Oxigen
- 5% Diòxid de Carboni
- 90% Nitrogen
Nota sobre microorganismes: Fongs tenen una capacitat de creixement amb límits extensos. Llevats són psicròfils i mesòfils.
5. Tractaments Tecnològics
- Tractaments de calor
- Deshidratació o liofilització
- Conserves
Tractaments Tèrmics
Pasteurització
- Tractament a 60-95ºC.
- Objectiu: Eliminar els patògens vegetatius i allargar la vida útil destruint bona part dels microorganismes banals i la major part dels enzims.
Esterilització
- Tractaments a > 110-115ºC fins a 140ºC.
- Objectiu: Eliminar tots els microorganismes, assegurant especialment la destrucció de patògens esporulats.
Deshidratació
Avantatges:
- Elevat valor nutricional.
- Permet conservar gairebé qualsevol hortalissa, independentment que sigui de baixa o elevada acidesa.
- No requereix conservants.
- En eliminar l'aigua, es concentren els sucres naturals, fent que els aliments deshidratats tinguin un sabor més intens.
- Fàcils d'emmagatzemar.
- Consum en receptes o directament.
Procés (Forn a baixa temperatura):
- No superar els 60ºC, amb la porta del forn una mica oberta per permetre la circulació de l'aire.
- Utilitzar làmina de silicona o paper de forn perquè no s'enganxin.
- Col·locar rodanxes sobre reixeta prèviament untada amb oli i ficar una safata a sota per recollir líquid.
Liofilització
- Els aliments frescos o preparats es congelen ràpidament i es col·loquen en una cambra al buit.
- Aproximadament el 90% de la humitat dels aliments s'elimina mitjançant la sublimació del gel a temperatures de -50ºC.
- Els aliments liofilitzats es tanquen en envasos estancs i hermètics per garantir la seva frescor fins al moment d'obrir-los.
- Quan se'ls afegeix aigua, els aliments recuperen el seu sabor fresc, aroma, textura i aspecte originals.
Deshidratació vs. Liofilització
- Preserva color, sabor i propietats nutricionals.
- Rehidratació ràpida.
- X Equipament específic i car.
Congelació
- Permet conservar hortalisses fresques i preparades.
- Podem conservar el producte de 6 mesos a 1 any.
Preparació Prèvia a la Congelació
- Neteja de les hortalisses en aigua freda.
- Abans de congelar, escaldar si és necessari (excepte tomàquets, pebrots, carbassó, que es poden conservar tal qual).
- Recomanat congelar hortalisses immediatament després de la collita per preservar nutrients.
- Escórrer el producte abans d'envasar i utilitzar recipients hermètics sense omplir fins dalt de tot.
- Etiquetar el producte.
- Recomanació de temperatura: Posar la temperatura del congelador a -24ºC/-32ºC durant almenys 8 hores abans de la congelació. Introduir els envasos i, després de 24 hores, posar la temperatura del congelador a -18ºC. Mantenir aquesta temperatura durant tota la conservació.
Conserves
Punts Claus:
- pH
- Aw (Activitat de l'aigua)
- Tº (Temperatura)
Tipus de conserves:
- A la sal
- En vinagre
- En greix
- En sucre
6. Transformacions Culinàries
- Fregit
- Olla a pressió
- Microones
- Forn
- Bany maria
- Vapor
Com que respiren, un cop post-collita, com més respiració, menor serà la seva durada.
Respiració
- Procés metabòlic més important en la pèrdua de qualitat.
- Oxidació de les pròpies reserves de midó, sucres i altres metabòlits.
- Consisteix en una sèrie de reaccions catalitzades per enzims, on la seva velocitat augmenta en incrementar la temperatura.
Taxa respiratòria: Quantitat de CO₂ (mg) que desprèn un kg de fruita o verdura en una hora.
Les fruites climatèriques normalment es recol·lecten abans del pic climatèric per tal d’evitar pèrdues, ja que la conservació és relativament curta.
Transpiració
- Pèrdua d’aigua en la post-collita deguda a la diferència de pressió de vapor d’aigua entre l’interior i l’entorn del producte, i que el producte no pot renovar.
- La pèrdua d’aigua causa una disminució significativa del pes i, amb el temps, disminueix l'aparença i l'elasticitat del producte, perdent turgència (es torna tou i marcit).
Insectes i Plagues
- Els insectes i les seves larves són un problema per la degradació del producte.
- L’ús d’insecticides ha de ser controlat i no ha de suposar cap perill per al consumidor final.
- La retirada de productes infestats durant la recol·lecció ajuda a evitar infestacions posteriors.
Malalties Post-collita
- El deteriorament per fongs i bacteris causa danys físics, augmenta la pèrdua d’aigua i també afecta la respiració.
- La via d’entrada de fongs i bacteris al producte és principalment a través de talls en la superfície, teixit danyat o que ha sofert algun "estrès".
- La contaminació per bacteris sol ser deguda al contacte amb aigües infectades o per contacte amb els bacteris del sòl.
- Els fongs proliferen per extensió i divisió cel·lular o formant espores que són dispersades per l’aire, l’aigua, animals vectors o insectes. Generalment, les fruites s’alteren per fongs i llevats, ja que moltes tenen pH < 3,5. Aquest és un mecanisme de protecció del cos reproductor de la planta.