Factors de Qualitat i Conservació de Fruites i Hortalisses

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,89 KB

Classificació de Verdures, Fruites i Hortalisses

Fruits:
Albergínia, pebrot, bitxos, carbassa, tomàquet.
Bulbs:
Ceba, porro, all sec.
Fulles i tiges verdes:
Bledes, xicoira, card, endívia, escarola, enciam, espinacs, julivert, api, col, bròcoli i cols de Brussel·les.
Flor:
Carxofa, coliflor.
Tiges joves:
Espàrrec.
Llegums frescos o verds:
Pèsols, faves, mongetes verdes.
Arrels:
Pastanaga, nap, remolatxa, rave.

Factors que afecten la Qualitat

  1. Factors genètics (Pre-collita)
  2. Factors climàtics i de cultiu (Pre-collita)
  3. Maduració (Recol·lecció)
  4. Conservació post-collita (Post-collita)
  5. Tractaments tecnològics (Post-collita)
  6. Transformació culinària (Post-collita)

2. Factors Climàtics i de Cultiu

Elements Clau:

  • Clima
  • Temperatura
  • Radiació solar
  • Adob
  • Reg

Radiació Solar

La intensitat de llum està relacionada positivament amb la calor, ja que es necessita un mínim de llum per a la síntesi de pigments com la clorofil·la, carotens o antocians. Té una importància rellevant amb l’àcid ascòrbic en els teixits, especialment en els vegetals de fulla verda.

No obstant això, exposicions de llarga durada i intenses augmenten la temperatura (TºC) de la fruita i provoquen l’anomenat Escaldat solar, una degradació dels pigments i un col·lapse cel·lular. Per altra banda, un dèficit de radiació solar provoca una disminució del creixement i de la pigmentació, i en algunes fruites, un descens de compostos volàtils.

Alteracions en la Pre-collita

Si la TºC és correcta, afavoreix:

  • Creixement i desenvolupament de la planta
  • Estructura cel·lular

Danys per temperatura (TºC):

  • Directes: Dany de la membrana cel·lular, proteic i d'àcids nucleics.
  • Indirectes:
    • Inhibició de la síntesi de pigments.
    • Inhibició de la maduració (plàtans).
    • Maduració precoç (carbasses).
    • Augment de la dessecació per pèrdua d’aigua.

Temperatura + Radiació Solar = Danys fisiològics, disminució de la pigmentació, enfosquiment enzimàtic i modificacions organolèptiques (textures i augment de sucre o d'acidesa).

Recol·lecció

  • Elecció adequada de l’estat de maduració.
  • Evitar danys.
  • Netejar caixes i utensilis de recol·lecció.
  • Evitar deixar productes en caixes exposades al sol o a temperatures altes.
  • Eliminar productes en mal estat.
  • Transport ràpid evitant cops, altes temperatures, etc.

3. Estat de Maduració

La maduració és el conjunt de processos de desenvolupament i canvis observats en les fruites i verdures. Com a conseqüència, les fruites desenvolupen una sèrie de característiques fisicoquímiques que permeten definir diferents estats de maduresa. Els canvis més comuns són: la textura, el color, el sabor i l'aroma, així com la reducció de la fermesa.

Canvis Fisiològics Post-collita

Des d’un punt de vista fisiològic, la recol·lecció equival a un trauma (estrès) que determina canvis essencials en el metabolisme:

  • El vegetal deixa de rebre aigua i nutrients.
  • Flux massiu d’O₂ a l’interior a través del teixit vascular i, a l'inrevés, de CO₂.
  • Modificació de l'atmosfera interna: augment de la respiració i dels processos oxidatius.
  • La concentració d’etilè baixa, però es recupera amb l’augment de la respiració.

Fruites Climatèriques i No Climatèriques

Cal diferenciar entre fruites climatèriques i no climatèriques:

  • Les climatèriques són les que, fins i tot després de ser recollides, continuen produint etilè i, per tant, segueixen amb el seu procés de maduració.
    • Exemples: Poma, pera, meló, síndria, pruna, figa, plàtan, mango, kiwi, préssec, alvocat.
  • Les no climatèriques són aquelles que només maduren mentre romanen a la planta; un cop són recollides, deixen de fer-ho.
    • Exemples: Taronja, mandarina, pinya, raïm, maduixa, aranja, cirera, llimona, cacau, gerd.

L'Etilè: L'Hormona de l'Envelliment

L'etilè és un gas d'origen natural que produeixen les fruites i verdures durant el seu procés metabòlic. Està considerat l'hormona de l'envelliment de les plantes, ja que és la responsable del creixement i maduració de les fruites. Els seus efectes positius durant la maduració són:

  • Estova la textura de la fruita.
  • Fa les fruites comestibles, eliminant els compostos tòxics de les primeres fases de desenvolupament.
  • Torna el fruit més saborós gràcies a la reducció en els nivells d'àcid i midó, així com a l'increment de sucres.
  • Millora l'aroma que desprenen els fruits i el color de la pell.

4. Conservació Post-collita

Segons la FAO, cada any es perd un terç del total dels aliments produïts al món per al consum humà, dels quals aproximadament un 45% correspon a fruites i hortalisses. El desaprofitament alimentari suposa un gran cost per a la humanitat, a més de causar un fort impacte en el medi ambient i en el canvi climàtic a causa de la petjada de carboni produïda i l'ús desaprofitat de terra cultivable i aigua.

Mètodes de Conservació

Refrigeració

Varia segons el tipus de producte. Per als productes de IV gamma, la conservació ha de ser inferior o igual a 4ºC.

Atmosfera Modificada o Protectora

Consisteix a bloquejar la temperatura i, posteriorment, l'índex d'oxigen, amb la major rapidesa possible, per alentir la respiració natural i el procés de maduració de la fruita.

Composició Típica:

  • 5% Oxigen
  • 5% Diòxid de Carboni
  • 90% Nitrogen

Nota sobre microorganismes: Fongs tenen una capacitat de creixement amb límits extensos. Llevats són psicròfils i mesòfils.

5. Tractaments Tecnològics

  • Tractaments de calor
  • Deshidratació o liofilització
  • Conserves

Tractaments Tèrmics

Pasteurització
  • Tractament a 60-95ºC.
  • Objectiu: Eliminar els patògens vegetatius i allargar la vida útil destruint bona part dels microorganismes banals i la major part dels enzims.
Esterilització
  • Tractaments a > 110-115ºC fins a 140ºC.
  • Objectiu: Eliminar tots els microorganismes, assegurant especialment la destrucció de patògens esporulats.

Deshidratació

Avantatges:

  • Elevat valor nutricional.
  • Permet conservar gairebé qualsevol hortalissa, independentment que sigui de baixa o elevada acidesa.
  • No requereix conservants.
  • En eliminar l'aigua, es concentren els sucres naturals, fent que els aliments deshidratats tinguin un sabor més intens.
  • Fàcils d'emmagatzemar.
  • Consum en receptes o directament.

Procés (Forn a baixa temperatura):

  • No superar els 60ºC, amb la porta del forn una mica oberta per permetre la circulació de l'aire.
  • Utilitzar làmina de silicona o paper de forn perquè no s'enganxin.
  • Col·locar rodanxes sobre reixeta prèviament untada amb oli i ficar una safata a sota per recollir líquid.

Liofilització

  1. Els aliments frescos o preparats es congelen ràpidament i es col·loquen en una cambra al buit.
  2. Aproximadament el 90% de la humitat dels aliments s'elimina mitjançant la sublimació del gel a temperatures de -50ºC.
  3. Els aliments liofilitzats es tanquen en envasos estancs i hermètics per garantir la seva frescor fins al moment d'obrir-los.
  4. Quan se'ls afegeix aigua, els aliments recuperen el seu sabor fresc, aroma, textura i aspecte originals.
Deshidratació vs. Liofilització
  • Preserva color, sabor i propietats nutricionals.
  • Rehidratació ràpida.
  • X Equipament específic i car.

Congelació

  • Permet conservar hortalisses fresques i preparades.
  • Podem conservar el producte de 6 mesos a 1 any.
Preparació Prèvia a la Congelació
  • Neteja de les hortalisses en aigua freda.
  • Abans de congelar, escaldar si és necessari (excepte tomàquets, pebrots, carbassó, que es poden conservar tal qual).
  • Recomanat congelar hortalisses immediatament després de la collita per preservar nutrients.
  • Escórrer el producte abans d'envasar i utilitzar recipients hermètics sense omplir fins dalt de tot.
  • Etiquetar el producte.
  • Recomanació de temperatura: Posar la temperatura del congelador a -24ºC/-32ºC durant almenys 8 hores abans de la congelació. Introduir els envasos i, després de 24 hores, posar la temperatura del congelador a -18ºC. Mantenir aquesta temperatura durant tota la conservació.

Conserves

Punts Claus:

  • pH
  • Aw (Activitat de l'aigua)
  • Tº (Temperatura)

Tipus de conserves:

  • A la sal
  • En vinagre
  • En greix
  • En sucre

6. Transformacions Culinàries

  • Fregit
  • Olla a pressió
  • Microones
  • Forn
  • Bany maria
  • Vapor

Com que respiren, un cop post-collita, com més respiració, menor serà la seva durada.

Respiració

  • Procés metabòlic més important en la pèrdua de qualitat.
  • Oxidació de les pròpies reserves de midó, sucres i altres metabòlits.
  • Consisteix en una sèrie de reaccions catalitzades per enzims, on la seva velocitat augmenta en incrementar la temperatura.

Taxa respiratòria: Quantitat de CO₂ (mg) que desprèn un kg de fruita o verdura en una hora.

Les fruites climatèriques normalment es recol·lecten abans del pic climatèric per tal d’evitar pèrdues, ja que la conservació és relativament curta.

Transpiració

  • Pèrdua d’aigua en la post-collita deguda a la diferència de pressió de vapor d’aigua entre l’interior i l’entorn del producte, i que el producte no pot renovar.
  • La pèrdua d’aigua causa una disminució significativa del pes i, amb el temps, disminueix l'aparença i l'elasticitat del producte, perdent turgència (es torna tou i marcit).

Insectes i Plagues

  • Els insectes i les seves larves són un problema per la degradació del producte.
  • L’ús d’insecticides ha de ser controlat i no ha de suposar cap perill per al consumidor final.
  • La retirada de productes infestats durant la recol·lecció ajuda a evitar infestacions posteriors.

Malalties Post-collita

  • El deteriorament per fongs i bacteris causa danys físics, augmenta la pèrdua d’aigua i també afecta la respiració.
  • La via d’entrada de fongs i bacteris al producte és principalment a través de talls en la superfície, teixit danyat o que ha sofert algun "estrès".
  • La contaminació per bacteris sol ser deguda al contacte amb aigües infectades o per contacte amb els bacteris del sòl.
  • Els fongs proliferen per extensió i divisió cel·lular o formant espores que són dispersades per l’aire, l’aigua, animals vectors o insectes. Generalment, les fruites s’alteren per fongs i llevats, ja que moltes tenen pH < 3,5. Aquest és un mecanisme de protecció del cos reproductor de la planta.

Entradas relacionadas: