Factors i Organització de l'Imperialisme Europeu al Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,68 KB
Factors Impulsors de l'Imperialisme
La Segona Revolució Industrial va transformar l'economia d'Europa. Europa es va llançar a la conquesta de nous territoris i a la formació de grans imperis colonials.
Causes Econòmiques i Demogràfiques
Imperialisme: Domini d'un país sobre d'altres per mitjà de la força militar, econòmica o política. L'imperialisme va tenir motivacions econòmiques: els països europeus necessitaven nous mercats per vendre l'excedent de la seva producció industrial. També volien comprar matèries primeres i productes colonials i, per últim, volien invertir els seus excedents de capital a llocs fora d'Europa on els permetés obtenir beneficis més grans.
Les transformacions econòmiques van donar com a resultat un gran augment de la població europea i aquesta expansió demogràfica va estimular l'emigració cap a altres continents.
Motivacions Ideològiques
Es va imposar la missió civilitzadora dels europeus. Els europeus es creien superiors culturalment i tecnològicament i destinats a difondre pel món l'educació, la cultura, la sanitat i la pau social.
Aquestes posicions desembocaven en el racisme perquè es considerava que l'home blanc era superior a altres ètnies. Només alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics van estar en contra del colonialisme.
Explotació i Conquesta
A mitjans del segle XIX gran part de l'interior d'Àfrica, d'Àsia i dels oceans era pràcticament desconeguda. La recerca de nous territoris per expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Les primeres expedicions europees van ser portades principalment per britànics (Livingstone i Stanley) i francesos (Brazza).
L'Organització Colonial
Colònies d'Explotació
- Eren territoris destinats fonamentalment a l'explotació econòmica. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres per crear grans plantacions o per exportar jaciments de coure, or i diamants; els propietaris eren europeus. A més, la metròpoli tenia un monopoli sobre l'explotació i el comerç de la colònia.
- El governador, els comandaments militars i els funcionaris d'elit s'encarregaven de l'administració i de mantenir l'ordre; els petits funcionaris i els soldats solien ser indígenes.
Colònies de Poblament
- Eren colònies que, per les bones condicions climàtiques, per l'escàs nombre d'indígenes o perquè posseïen riqueses molt atractives, rebien una nombrosa població europea que hi emigrava per establir-s'hi de manera permanent (colons). Aquestes colònies gaudien d'una relació especial amb la metròpoli, que els reconeixia una certa autonomia en el govern interior.
- A l'imperi Britànic les colònies de poblament van rebre el nom de dominis.
- A França, l'exemple més rellevant és el d'Algèria, que es va arribar a considerar un territori nacional, és a dir, com una província francesa d'ultramar.
Protectorats
- Eren territoris en els quals hi havia estats estructurats amb reconeixement internacional. Després de l'ocupació europea, s'hi van mantenir un govern indígena i una organització estatal i administrativa pròpia.
- A Àfrica, el Marroc en va ser l'exemple més clar, era un regne repartit entre França i Espanya. La Gran Bretanya, per la seva banda, va establir un protectorat a Egipte, on va participar en la construcció del canal de Suez (1869), un pas estratègic entre el Mediterrani i el Mar Roig que permetia l'accés a l'Índia sense haver de rodejar Àfrica.