Factors i mecanismes de l'estat del benestar

Actors i mecanismes que permeten entendre el desenvolupament de l'estat del benestar

Antecedents:

• Societats preindustrials: assistència mitjançant almoines i hospitals dirigits per religiosos.
• A partir de 1880: primeres assegurances socials de caràcter públic que protegien l'envelliment, la enfermetat, l'atur,..
• Entre 1930 i 1950: gran depressió: on la lluita contra l'atur es una prioritat, guerres mundials, augment de la afinitat social, enfortiment del moviment obrer.

Factors que expliquen l'augment del gasto social:

1. Creixement econòmic i avanç de la industrialització

Quant augmenta el PIB augmenta el gasto social, llavors creixen el recursos públics per destinar el gasto social. Creixen les classes mitjes que exigeixen serveis públics de millor calitat. En les societats més industrialitzades i urbanitzades la actuació de l'estat es més necessària per garantitzar un nivell mínim de benestar.

2. Envelliment de la població L'envelliment de la població contribueix a l'augment del gasto social, perquè, augmenta el gasto de pensions i sanitat, la societat considera als vells més mereixedors d'ajuda social, els vells voten més i tenen preferències molt definides.

3. La reducció de la desigualtat Paradoxa de Robin Hood: el gasto social està menys desenvolupat en els països on és més necessari, perquè, quant major és la desigualtat econòmica major és la desigualtat política. Els governs que més van avançar en matèria de protecció social representaven coalicions entre classes mitjes i baixes.

4. Influència del moviment obrer L'estat del Benestar és un assoliment dels treballadors cap als més rics, amb l'objectiu de corregir la distribució de mercat. Per el creixement de l'estat del benestar va ser clau la fortalesa electoral dels partits d'esquerra i la capacitat de mobilització dels sindicats. Després de la 2GM l'afiliació en sindicats i el percentatge de votació als partits d'esquerra van aconseguir màxims històrics. Però l'augment del gasto social no va dependre només del moviment obrer.

5. Ampliació del dret al vot. La extensió del dret al vot incorpora a les persones amb menys ingressos al procés polític. Després de la 2GM els països amb règims feixistes tornen a celebrar eleccions democràtiques i en alguns països s'estén el sufragi femení universal per primer cop. Les dictadures també van augmentar el gasto social però menys i de forma menys redistributiva. Altres elements també van contribuir a fer efectives les demandes de polítiques redistributives.

Sistema malthusià:

• L'increment de la població provocaria un augment de la demanda d'aliments.
• En una economia orgànica l'augment del producte tendia a incrementar els rendiments decreixents de la terra, generar productivitats del treball decreixents i augmentar els costos.
• Per augmentar la producció agrària necessària per a satisfer aquella demanda, solament es podria fer amb un increment dels costos unitaris.
• I, per això mateix, s'incrementarien els preus dels aliments.
• L'obtenció de cada unitat addicional de producte exigiria posar en cultiu terres de pitjor qualitat i/o aplicar més treball per unitat de superfície "La producció dels aliments creix aritmèticament i la població geomètricament"

Boserup: Parla de la rotació de cultius "Malthus pasa per alt l'efecte de l'increment de la població sobre el canvi tecnològic" El incremento de la población tiene dos efectos diferentes en los sistemas de producción: el primero, en el que se centra la teoría maltusiana, es el efecto negativo de los rendimientos decrecientes. Pero esta situación ofrece un motivo para la introducción de sistemas de producción más intensivos, y estos cambios pueden incrementar o no la productividad del trabajo dependiendo de las circunstancias locales." Introducció d'utillatge nou, Canvis en el sistema de cultiu o de la utilització del sòl (superfície dedicada a cultius, boscs o pastures).

Conclusió: Teoria contraria a Malthus, diu la població passa de variable dependent a variable expectativa desenvolupament. Creixement demogràfic seria l'element de la transformació econòmica.