Factors que influeixen en la formació del sòl

El relleu:

La formació del sòl ve condicionada per la posició que ocupa en el relleu, ja que afecta a la distribució de massa i energia.

En les zones més estables com pendents suaus (glacis) es prolonga la acció dels factors formadors del sòl i el perfil edàfic pren un major grau d’organització i desenvolupa horitzons.

En superfícies més inestables com fons de valls o planes de inundació el sòl es modifica constantment per erosió o altres processos, la qual cosa limita el desenvolupament de horitzons.

Segons les característiques del relleu (inclinació, longitud, orientació, etc) i per la posició del sòl en aquest, els efectes poden ser diferents.

La biota:

De la biota en depenen els cicles del carboni, nitrogen, etc.

La vegetació exerceix efectes tant directes com indirectes en la formació i conservació del sòl.

Aporten matèria orgànica, acceleren la meteorització, incrementen la porositat i el moviment de l’aigua i l’aire.

El temps:

Tots els factors esmentats anteriorment exerceixen els seus efectes en funció del temps, donant lloc a característiques morfològiques diferents.

Els sòls immadurs són els que han desenvolupat poques propietats i que els seus horitzons estan poc desenvolupats.

Els sòls madurs són més profunds i més diferenciats els uns dels altres.

Què és un perfil:

• El perfil del sòl és la ordenació vertical de tots els horitzons d’aquest.
• És la unitat per descriure els sòls, és una successió dels horitzons de capes diferenciades amb característiques diferents cadascuna de les capes. Cal esmentar que no tots els sòls tenen tots els horitzons que ara es descriuran. Els horitzons varien segons la topografia.
• Els horitzons són una sèrie d’estrats horitzontals que es desenvolupen a l’interior dels sòls i que tenen diferents característiques de composició, com textura, adherència, etc.
• Clàssicament es distingeixen en sòls madurs i evolucionats tres tipus d’horitzons fonamentals des de la superfície cap a baix.
• Horitzó 0: És la capa més superficial del sòl, formada per fulles, branques i restes vegetals.
• Horitzó A: És la zona de rentat vertical, on té les arrels la vegetació herbàcia. El seu color és generalment fosc per la abundància de matèria orgànica descomposta o humus elaborat. Determina el pas de l’aigua cap a les capes inferiors, de fragments de mida fina i de compostos solubles.
• Horitzó B: És la zona de precipitació. No hi ha pràcticament hummus, per la qual cosa el seu color és més clar o vermellós. En aquesta capa es depositen els materials arrossegats des de les capes superiors (materials argilosos, òxids i hidròxids metàl·lics).
• En aquest nivell es situen els ensostraments calcaris* i les cuirasses laterítiques*.
• Horitzó C: És el subsòl. Està constituït per la part més alta del material rocós in situ sobre el que es troba el sòl, més o menys fragmentat per la alteració mecànica i química, però en ell encara es poden reconèixer les característiques originals d’aquet sòl.
• Horitzó D: Roca mare o material rocós. És el material subjacent que no ha patit cap alteració mecànica o química significativa.

Capacitat de camp:

És el contingut d’aigua o humitat que pot retenir un sòl després que l’excés d’aigua hagi drenat i la taxa de moviment d’aigua cap a les capes inferiors hagi disminuït substancialment (2 o 3 dies després d’una pluja o d’un reg en sòls de textura uniforme i permeables). Es pot dir que és la capacitat de retenció màxima d’aigua d’un sòl per forces capil·lars. Depèn de la textura del sòl i de la seva profunditat.

Punt de marciment:

És el punt mínim d’humitat en el sòl que la planta requereix per no marcir-se. Les parts no llenyoses de les plantes no tenen suficient aigua per emplenar les seves cèl·lules i perden la pressió de turgència.

Capacitat d’aigua disponible:

CAD = CC (capacitat de camp) – PM (punt de marciment)