Factors que influeixen en el desenvolupament del llenguatge

B) Ocasionats per patologies

1) Sordesa

Pèrdua total o parcial de la facultat de sentir. La possibilitat d'adquisició del llenguatge depèn del moment en què apareix i el grau de pèrdua auditiva.

• Sordesa congènita
• Sordesa adquirida: Als 3 anys, desaparició d'adquisicions anteriors, deteriorament similar a la lesió cognitiva. Dels 3 als 6 anys, evitar la desintegració amb reeducació i més de 7 anys, evitar la desintegració amb lectura.

L'infant tendeix a disminuir els gestos i augmentar la parla, l'infant sord fa el contrari.

• Educació precoç: Construcció del llenguatge durant el període crític, de 0 a 3/4 anys, quan la implantació és fàcil. Objectius: educació auditiva (quasi sempre queden restes auditives que s'han d'estimular, sinó s'atrofien) i educació de vies perceptives (fer educació amb altres mecanismes sensorials per harmonitzar el sistema receptiu i evitar desajustos).
• Mètodes educatius: Orals (per via auditiva estimular la producció de paraules), gestuals (formació a través del llenguatge de signes combinat amb lectura labial) i globals (combinació de llenguatge oral, signes i dactilològic).

2) Paràlisi Cerebral Infantil (Disàrtria)

Resultat d'una lesió cerebral en un cervell funcional. El desenvolupament es retarda, s'estanca i degenera. Principals dificultats: motrius, falta d'experimentació, dependència, trastorn de conducta i adaptació.

• Disàrtria: Trastorn de l'expressió verbal causat per alteració en el control muscular dels mecanismes de la parla, disfuncions motores en la respiració, fonació, articulació, etc.

Tractament: Aconseguir una parla més o menys intel·ligible amb una trajectòria en dos nivells: 1r, aconseguir moure el cos relacionat amb la fonació i 2n, valoració i domini d'activitats vegetatives.

3) Autisme

Resideix en l'absència de resposta emocional.

• Símptomes: Falta d'afecte cap als altres, desig obsessiu per la invariància estimular, atracció per objectes susceptibles de ser manipulats amb moviments fins i greus anomalies en el llenguatge.

4) Retard Mental

El nivell general de funcionament intel·lectual és inferior en dues desviacions de la mitjana poblacional i el comportament adaptatiu presenta un dèficit.

• Manifestacions: Retard psicomotor, pobresa mímico-gestual, vocabulari escàs, aparició de les primeres paraules més tard dels 6 anys i llenguatge telegràfic que s'allarga en el temps.
• Tractament: Delimitar els objectius del tractament per evitar fracassos, seqüenciar activitats per no saltar-se cap etapa evolutiva i una sèrie de requisits per aconseguir un aprenentatge del llenguatge imitatiu.

FACTORS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

Factors Interns

• Fisiològics: Cervell (responsable del funcionament neurològic i el control voluntari dels sons, àrea de Broca, controla l'articulació dels sons i àrea de Wernicke, controla la capacitat de comprensió), aparell fonador (capacitat de produir sons i té tres òrgans: respiració, fonació i articulació).
• Cognitius: Relacionats amb la capacitat intel·lectual. Percepció (sentits), atenció (durant més temps), memòria (organització de la informació i paraules) i imitació (reproduir sons amb l'adult i sense ell).

Factors Externs

• Ambientals: Són els que s'incorporen a través de la relació amb l'adult.
• Afectivitat: Neix a partir de l'expressió natural del nen i la interpretació que fan els adults.
• Procés d'ensenyament-aprenentatge: L'adult parla a l'infant i aquest descodifica i codifica el que l'infant diu.
• Context sociofamiliar: La família com a influència per al desenvolupament del llenguatge.