Factors impulso de la industrialització

Factors impulso de la industrialització

1.1 La revolució agrícola: Va fer possible l’increment notable de la producció d’aliments i de la productivitat agrícola a Gran Bretanya.

Les tres innovacions agràries més importants van ser:

1r. La difusió d’una nova rotació de conreu, sistema Norfolk, combina la sembra de cereals amb les plantes farratgeres.

2n. L’intruducció d’eine noves, i de nous conreus i fertilitzans.

3r. La privatització dels camps oberts i les terres comunals.

1.2 La revolució demogràfica

L’augment de l’oferta d’aliments des de mitja del S.XVIII va fer possible un creixament de la població elevat i continu. La Gran Bretanya va viure una gran explosión demográfica, les causes d'aquest creixement van ser: la davallada de la mortalitat (sobretot infantil) i un cert augment de la natalitat.

La reducció de la mortalitat va ser causada per la millora de l'alimentació, la desaparició de les grans fams va comporta que la població, més ben alimentada sigues més resisten a les malelties i algunes avenços medic e higiènics: la vacuna contra l’ebola i la difusió de l'ús del sabó.

La natalitat augmenta per la disminució per l’edat del matrimoni, el nombre de celibataris afavorida per el millorament de la situació econòmica.

1.3 Les noves fonts d’energia

Va afavorir la mecanització del sistema de producció, la gran revolució va ser la màquina de vapor, acondicionada mitjançant el combustible de carbó. Això va provocar posar en marxa màquines industrials i agrícolas de tota mena i aplicar-los als mitjans de transport.

1.4 La revolució del transport

A mitjans del S.XVIII G.Bretanya va millorar els camins i construir gran nombre de canals fluvials.

La veritable innovació va ser el ferrocarril va provocar més rapides, més capacitat de carga, un cost menor per unitat transportada, més seguretat per les passatgers.

El nou mitjà de transport va ser possible gràcies a la locomotora.

Un enginyer nord americà va incorporar la màquina de vapor als vaixells, els vaixells de vapor van permetre fer més curta la durada del trajecte.

El resultat d’aquesta inversió va crear una xarxa ferroviària.

1.5 L’impuls del mercat

Les millores de les infraestructures i el transport van fer possible la consideració d’una economia de mercat.

L’impuls inicial de l'expansió comercial britànica va provenir del mercat exterior. Però la transformació més gran va ser el desenvolupament del mercat interior, que va permetre la generalització dels intercanvis.

Perquè es van tancar les terres de conreu?

Des de l’edat mitjana, el mètode agrícola predomina a Europa ara la rotació de conreus per mitjà de camps oberts. Però l’augment de la demanda d’aliments i dels preus agrícoles durant el s. XVIII va estimular els grans propietaris a augmentar la producció per obtenir beneficis més alts.

Amb aquest plan: van concentrar les parceles dels seus camps i tancar-les, apropiar-se de les terres comunals, desvincular-se del conreu col·lectiu.

Per millorar la seva productivitat: Per legalitzar aquest procés el parlament anglès va aprovar unes lleis de tancament que fan la consolidació d’una agricultura de mercat.

2.1 De l’openfield a l’enclosure

Camps oberts (openfield): dividia el camp en 3 zones, 2 conreu de cereals i 1 era el guaret. Cada propietari havia de tenir perceles a cada zona i seguir la rotació comunitària obligatòria, al voltant del camp terres comunals i incultes d'ús comunitari. Camps closos (enclosures): les parcel·les van ser agrupades i limitades amb tanques, alhora que esdevenien propietats particulars, els qui tenen parcel·les petites van haver de vendre-les a grans propietaris, que també es van apropiar de les terres comunals.

La majoria dels pagesos van haver de llogar-se com a jornalers agrícoles o anar a les grans ciutats.

2.2 Els beneficis dels enclosures

Sobretot la comtat de Lincoln, on terres que abans no s’aprofitaven, i no es treia gens de profit es convertien en terres de conreu molt profitoses. Els camps closos han permès augmentar les rendes al comtat. La producció agrícola ha augmentat i el nombre de caps de bestiar també. Molts pobres hi han trobat feina.

2.3 La defensa de les terres comunals

Amb el pretext de fer millores en les terres de la parròquia, és necessari privar a tots els pagesos, és a dir, que les bous, els vedells i les ovelles pugin pasturar a totes les terres esmentades. Aquest privilegi permet que els pagesos mantinguin a les seves famílies durant l'hivern, permet lliurar les ramaders bestiar jove a un preu raonable per poder engreixar-los i vendre’ls al mercat a un preu molt baix. Els demandants consideren que el pitjor resultat d'aquests tancats serà el despoblament del camp, la gent haurà d'emigrar a les ciutats industrials.

Els nous tipus d'indústria

3.1 La mercalització i el sistema fabril

Noves fonts d’energia impulsen la mecanització. Nova maquinària aplicada en l’agricultura, la indústria i mitjans de transport. Augment de producció i millora de qualitat de producte i comerç a distància. Reducció de costos de producció i preu de venda, augment de consumidors. La mecanització impulsa al Sistema fabril: nova manera d'organitzar la producció i el treball. Element central del sistema era la fàbrica, que reunia sota el mateix sostre el capital i el treball. Això ens porta al fi del treball domiciliari i inici de la producció en sèrie.

3.2 La indústria cotonera

Primer sector en mecanitzar la producció. Pel fet de ser més higiènic i còmode, la demanda augmenta ràpidament. Per la necessitat d'augmentar alguns empresaris van produir innovacions en els processos de filatura i teixidura. Llançadora volant (John Kay, 1733): va augmentar la velocitat de tissatge i dona més amplada a les peces. Filadora jènua (James Hargreaves, 1764) i la mulgènua (Samuel Crompton, 1779): va augmentar la productivitat filada. Primer teler mecànic (Cartwright, 1786).

3.3 La indústria siderometal·lúrgica

Apareix gràcies a la necessitat del ferro per produir. Necessita combustible més efectiu i apareix el carbó de coc (Abraham Darby). Es perfecciona gràcies a noves innovacions. L’any 1856, el convertidor de Bessemer va transformar el ferro fos en acer: millora la qualitat del ferro i rebaixa preus. Impuls definitiu: Construcció xarxa ferroviària, permet la millora de la siderometal·lúrgia que ajuda en el desenvolupament de la metal·lúrgia. La metal·lúrgia i la siderometal·lúrgia acaben sent els dos sectors cabdals de la industrialització.

3.4 La mineria de carbó

La màquina de vapor i la indústria siderúrgica estimulen l’extracció del ferro i carbó. Desenvolupament mineria: Bigues de ferro que consoliden galeries i així augmenta la seguretat als pous miners. Els rails i les vagonetes milloren l’extracció i la transportació dels minerals. La mineria i la siderúrgia permeten els paisatges negres.

3.5 L'expansió de la industrialització

S'inicia a Gran Bretanya, i es va expandir per Europa. Comença a França i Bèlgica amb l’explotació del carbó, als inicis del segle XIX, a partir del 1850 s’uneix Alemanya, que va fomentar el seu desenvolupament industrial en l'abundància de carbó i de ferro. A Itàlia i Espanya el desenvolupament tarda més i és incomplet. A Europa Oriental només en zones molt concretes de l’imperi rus i de l’imperi austrohongarès a finals de segle. A la resta del món només a EEUU i Japó es va desenvolupar una indústria com la europea.

El capitalisme

Es necessitaven inversions de capital, mercat ampli i sense obstacles i llibertat d’indústria. Procés d’industrialització vinculat amb el liberalisme econòmic, fonamentat en el capitalisme. Els principis del liberalisme van ser elaborats a la Darreria del segle XVIII grup de pensadors britànics. Capitalisme: capital (requisits imprescindibles pel funcionament del sistema) Nous elements financers: Els bancs.

4.1 El liberalisme econòmic

El liberalisme econòmic és una teoria econòmica basada en l’interès individual: la satisfacció de l'interès particular. La llei de l’oferta o la demanda: els interessos contraposats s’equilibren en el mercat, que per mitjà de preus ajusta l’oferta de la demanda. La lliure competència entre empreses: estimula el descens dels preus i la innovació tecnològica. La no-intervenció de l’Estat en l’economia. El lliure comerç: lliure circulació de mercaderies entre els diversos països.

4.2 El liberalisme capital

El capitalisme és un sistema econòmic que presenta les característiques següents: La propietat privada dels mitjans de producció i dels béns. El treball assalariat realitzat pel proletariat a canvi d’un sou. Lliure iniciativa i no-intervenció de l’Estat: objectiu la cerca del beneficis empresarial més gran possible. Crisis econòmiques periòdiques: a causa del desequilibri entre l’oferta i la demanda.

4.3 El mecanisme de producció

4.4 Lliurecanvisme contra el proteccionisme

El lliurecanvisme defensa el lliure comerç internacional. Això estimula l’augment de producció. El proteccionisme és l’intent de afavorir la producció nacional.

4.5 La necessitat de reunir capitals

Tant que s’havia parlat contra les societats per accions, tot repetint una vegada i una altra que es tractava d’un nyap que asfixia els seus membres.

La veritat és que, si no n’hi hagués, no tindríem ni ferrocarrils ni cap de les grans empreses modernes que han renovat el món, perquè cap fortuna, per gran que fos, no hauria estat suficient per crear-les, ni cap individu no hauria volgut córrer el risc que comporten. Amb aquestes societats, el risc és compartit de manera voluntària entre un nombre infinit de persones, desiguals i limitades per la fortuna i l’audàcia de cadascú.

4.6 L’organització d’una societat per accions

Una societat per accions és el grup que formen uns quants inversors per crear una nova activitat econòmica. El capital inicial de la societat es reparteix en accions. Part proporcional del benefici generat.

La societat urbana: burgesos i obres

5.1 El procés d'urbanització

La difusió de la industrialització va obligar els treballadors a traslladar-se a les grans ciutats, a viure a la rodalia de la fàbrica. Això provoca la societat urbana. Els nous treballadors industrials procedien de àrees rurals de la rodalia. El creixement urbà afecta també a la resta d’Europa: S.XIX només un 2% de la població europea vivia a les ciutats, però al començament dels S.XX hi vivia el 78% britànics, el 60% d’alemanys i el 44% dels francesos. El creixement ràpid de les ciutats va provocar una forta segregació social als barris: La burgesia va abandonar el barri vell, i es van construir grans avingudes i barris residencials, els espais nous si van instal·lar oficines, botigues i habitatges. Els treballadors es van establir en barris obrers. Els edificis eren petits, sense aigua corrent i normalment habitaven més d’una família.

5.2 La segregació urbana

Londres té 3 parts ben definides: City Center: es el nucli antic, amb un gran nombre de carrers estrets, mal ordenats. West End: on hi ha l’alta aristocràcia, el comerç elegant, els artistes. Les cases estan ben construïdes i els carrers ben arreglats. Barris del nord-est i sud-est: habitatges de baix preu, estan habitats per obrers, prostitutes i homes que la misèria ha reduït a la mendicitat o el crim.

5.2 La societat industrial

:  És divideixen en 3 grups basics:  La burgesia: els qui posseeix capitals i béns, és una nova elit social, la seva riquesa provenia de les noves activitats econòmiques. La burgesia va organitzar la societat segons uns nous valors bestats en l'exaltació de la propietat privada, l’estalvi, el treball i l’individualisme. El proletariat: eren els obrers de les fàbriques. No posesien béns ni capitals i venien a la feina per un salari minim, les condicions de treball ersn de sous baixos i jornades molt llargues. La classe mitjana: caractaritzada per el fet de no posseir grans capitals ni propietats, i no realitzar un treball manual.

6. Com canviar les formes de producció de béns la industrialització?

 6.1 que va significar la revolución industrial: anys 1750-1850 , transformació més important de la humanitat desde el descobriment de l’agricultura i va substituir la artesania i la manufacturació va fer possible la consolidació del sistema industrial de producció, neix una societat urbana, capitalista i de clases,  objectiu: obtenir una visió de conjunt de les transformacions que van fer possible la industrialització i de les conseqüències socials i econòmiques que va comportar

6.2 Nous transports i mecanització:  La màquina de vapor va comportar una gran millora en els mitjans de transport tant amb el ferrocarril com amb els vaixells.  També va permetre a les fàbriques produir en massa i reduir els costos de producció.

6.3 Sistema fabril: La mecanització va afavorir la concentració d’obrers i màquines en fàbriques i en el desenvolupament del sistema fabril de producció.

6.4 La urbanització:  L’augment de la població i la mecanització agrícola van comportar un excedent de pagesos, que va protagonitzar l’èxode rural cap a les ciutats.

 El creixement urbà va organitzar el sorgiment de nous barris industrials.

6.5 La revolució agrícola i demográfica:

• Augment de la producció agrícola gràcies a noves tecnologies i màquines de conreu.

• L’augment de la producció d’aliment va estimular el creixement de la població i per tant també va augmentar el consum i la mà d’obra.

• L’ús del carbó com a nova font d’energia a la màquina de vapor va permetre l’aparició de nous mitjans de transport i la mecanització 

6.6 La industrialització i mineria:

• les primeres indústries que es van mecanitzar i van adoptar el sistema fabril van ser la tèxtil i la siderúrgica

• mineria: la necessitat de carbó i de ferro per a la màquina de vapor i de siderúrgia va comportar el desenvolupament de l’explotació minera

6.7 La societat de classe:

Les noves formes de producció van implicar el desenvolupament d’un sistema econòmic capitalista, basat en la propietat privada i la lliure iniciativa, i d’una nova societat de classes (burgesia i propietat).