Factors que determinen la salut i la seva prevenció

Factors que determinen la salut

Els factors que determinen la salut són: biològics, ambientals, personals i l'accés als sistemes de salut.

Factors biològics

• Edat
• Mecanismes de defensa
• Genètica (herència, mutacions, alteracions cromosòmiques)

L’amniocentesi és una prova preventiva que es fa a les dones embarassades amb edat elevada, antecedents (amb problemes, etc.) o per analítica. En aquesta prova hi ha un petit risc d’avortament espontani i no tothom se la fa. Consisteix a extreure líquid amniòtic amb una xeringa de la panxa.

Factors ambientals

• Qualitat de l’aigua i dels aliments.
• Contaminació de l’aire.
• Exposició a agents químics.
• Contacte amb els éssers vius.
• Ambient de feina.

Accés al sistema de salut

• Cobertura global
• Prevenció
• Vacunació
• Atenció primària
• Temps d’espera

La medicina intenta prolongar la vida de qualitat. Es tracta d’"afegir” més vida als anys i no més anys de vida.

Factors de risc vs. Etiologia

Etiologia: causa de la malaltia.

Factor de risc: circumstància relacionada amb la probabilitat de desenvolupar una malaltia. No és necessàriament la causa de la malaltia.

• Pneumònia:
  • Causa: virus
  • Factor de risc: sortir sense roba d'abric
• Infart de miocardi:
  • Etiologia: coàgul a les artèries coronàries
  • Factors de risc: tabaquisme, alcoholisme, hipertensió, sedentarisme
• Càncer de pulmó:
  • Etiologia: mutació a l’ADN
  • Factor de risc: tabaquisme
• Alcoholisme:
  • Etiologia: cirrosi hepàtica
  • Factor de risc: càncer d’esòfag

Es generen grups de risc segons les característiques biològiques, psicològiques, socials i econòmiques.

• Tuberculosi: embarassades, infants, ancians, desnodrits, persones que viuen amuntegades, malalts de SIDA.
• Grip estacional: embarassades, infants, ancians, personal sanitari, docent.

Tipus de factors de risc

• Modificables: hàbits alimentaris, alcoholisme, tabaquisme, sedentarisme.
• No modificables: edat, sexe, herència.

Relacionat amb la malaltia

• Etiologia: causa de la malaltia.
• Factor de risc: circumstància relacionada amb la probabilitat de desenvolupar una malaltia. No és necessàriament la causa de la malaltia.

Malaltia: trastorn físic, mental, social, etc. que provoca alteracions en el funcionament normal de l’organisme.

Patologia: canvis a l’organisme a causa de la malaltia. Exemple:

• Malaltia: càncer de pulmó
• Etiologia: mutació a l’ADN
• Factor de risc: tabaquisme
• Patologia: cèl·lules de pulmó anormals que no poden realitzar la seva funció de manera correcta.

Classificació de les malalties

En funció de la distribució i l’impacte en la població

• Esporàdiques: casos aïllats dins la població. Ictus, aneurisma, etc.
• Endèmiques: més freqüents a una zona que a la resta del planeta. Lepra, febre groga, malària, etc.
• Epidèmiques: infeccioses, puntuals, molt afectades (epidèmia), grip, còlera, pesta, etc.

En funció de l’etiologia

• Infeccioses: (virus, bacteris, protozous, paràsits). Causades per microorganismes patògens. Causen infecció a les cèl·lules de l’hoste.
• No infeccioses: (altres). Tumorals, autoimmunes, mentals, cardiovasculars, etc.

Causes de mortalitat a Espanya:

• Malalties infeccioses i parasitàries: 2%
• Malalties al sistema genitourinari

Millores en la salut

Millores socials i avenços científics que han permès millorar la salut d’una gran majoria de la població.

Prevenció: a partir del s. XVIII (Revolució Francesa 1789) preocupació per millorar les condicions de vida. Novetat en medicina: higiene pública i prevenció de les malalties.

Objectius de la prevenció

• Prolongar la vida
• Disminuir el nombre de persones que emmalalteixen
• Millorar la qualitat de vida

Tres nivells de prevenció

• Prevenció primària: minimitzar factors de risc i així l’aparició de les malalties. Vacunació i promoció de la salut.
• Prevenció secundària: detecció primerenca per evitar mals majors.
• Prevenció terciària: assistència per millorar el curs evolutiu d’una malaltia per evitar complicacions.

Diagnòstic

Diagnòstic: procediment per identificar la malaltia que té un pacient. S’inclou dins l’acte mèdic o acte clínic.

Acte mèdic

• Entrevista clínica o anamnesi
• Exploració física
• Exploracions o proves complementàries
• Diagnòstic
• Pronòstic
• Indicació terapèutica

Símptomes: senyals subjectius que comunica el pacient.

El professional explora el malalt:

• Recollida d’informació: palpació, auscultació, exploració de reflexos nerviosos, pressió arterial, temperatura.
• Delimitació de l’estat del malalt.
• Diagnòstic provisional.

Signes: senyals objectius que recull el metge o altre personal sanitari en l’exploració física i en proves complementàries.

Exploracions o càrregues complementàries o mitjans diagnòstics: les encarrega el metge o altres especialistes sanitaris per comprovar o descartar el diagnòstic provisional inicial. No convé abusar-ne. Es fonamenten en:

• Exploració anatòmica: organització interna del cos humà.
• Exploració funcional: detecció d’anomalies de funcionament o fisiològiques.
• Anàlisi de fluids.

Proves complementàries basades en l’exploració anatòmica

• Radiografia (RX): raigs X, de gran penetració a la matèria viva. Més o menys absorbits pels òrgans segons la seva densitat.
• Ecografia: ultrasons travessen teixit viu. L’aparell capta els ecos. Per explorar òrgans tous. Control de la gestació.
• Endoscòpia: fibres òptiques amb llum pels orificis naturals del cos o petites incisions. En temps real.
• Escàner o tomografia axial computada (TAC): RX en seccions successives molt fines. Teixits durs més que els tous.
• Angiografia: cateterisme + RX. Estat del cor i els vasos sanguinis.
• Biòpsia: extracció de teixit viu de l’organisme per estudiar amb tècniques microscòpiques.
• Diagnosi de tumors (Anatomia)
• Electromiografia: mesura l’activitat elèctrica de múscul esquelètic, cardíac, cervell.
• Termografia: filmació del cos amb una càmera sensible a la radiació infraroja, projecció en una pantalla. Imatge tèrmica de la vascularització subcutània.
• Ressonància magnètica:
  • No radiació
  • Camp magnètic
  • Òrgans tous
  • No a persones amb marcapassos o pròtesis metàl·liques.

Medicina nuclear

• Gammagrafia: injecció d’isòtops dèbilment radioactius o contrast. Permet seguir molècules.
• PET: tomografia per emissió de positrons.
• SPECT: tomografia per emissió de fotó únic.

Altres proves

• Test o prova d’esforç:
  • Pacients amb malaltia cardíaca o factors de risc
  • Esforç físic
  • ECG, tensió arterial i pols
  • Es mesura l’índex de glucèmia
• Proves complementàries fonamentals en l’anàlisi de fluids:
  • Sang
  • Orina
  • Femta
  • Aire espirat
  • Semen
• Anàlisi d’orina:
  • Densitat
  • pH
  • Proteïnes
  • Glucosa
  • Cèl·lules sanguínies

Pronòstic

Pronòstic: desenvolupament previsible d’una malaltia basat en certs senyals, pel qual el metge preveu el final d’una malaltia i totes les eventualitats possibles.

Tipus de pronòstic

• Vida o mort: malaltia amb cura o crònica
• Temps de vida
• Possibles seqüeles

Segons la intensitat

• Favorable
• Lleu
• Greu
• Gravíssim
• Mortal

Segons la certesa

• Categòric
• Probable
• Dubtós
• Impossible

Segons els dubtes que generi

• Explícit
• Reservat

Tractament

• Fonts curatives naturals
• Psicoteràpia
• Cirurgia
• Transplantaments
• Medicaments

Tipus de tractament

• Radical: ataca la causa de la malaltia.
• Simptomàtic: minva els símptomes.
• Preventiu: prevé possibles complicacions.

Com actuen els medicaments?

• Destrucció de microorganismes
• Unió a receptors cel·lulars

No totes les cèl·lules tenen el mateix tipus de receptors.

Per això

• Triar el medicament segons la situació clínica: edat, pes, estat de malaltia.
• Informació clara i precisa: dosi, via d’administració.
• Menor cost: EFG (equivalent farmacèutic genèric) si és possible.

Risc dels medicaments

• Reaccions adverses
• Contraindicacions
• Interaccions farmacològiques
• Dosi excessiva

Recomanacions sobre medicaments

• No automedicar-se
• Llegir i conservar el prospecte
• Vigilar que no estiguin caducats
• Consultar al metge o al farmacèutic
• Seguir les indicacions
• Anotar la referència del lot
• Reciclar-los

Malalties oblidades

• Malària
• Botulisme
• Malaltia de Chagas
• Leishmaniosi
• Lepra

Fonts naturals

Propietats físiques del medi ambient:

• Llum del sol
• Calor
• Aigües medicinals
• Massatges
• Banys públics
• Balnearis, aigües termals

Psicoteràpia

Tractament de les malalties mentals:

• Psicologia, psiquiatria
• Gran avenç en els darrers anys
• Secularització
• Disminució de l’estigma
• Inclusió dins la societat

Cirurgia

Actualment llicenciats en medicina i cirurgia. Antigament fins al s. XVIII:

• Metge: universitari, consideració social alta.
• Cirurgià: artesà, consideració social baixa.

Mètode agressiu. 3 problemes: dolor, infecció i hemorràgia.

Es vencen problemes:

• Dolor: anestèsia, eliminen la sensibilitat del dolor.
• Infecció: asèptics i antisèptics, prevenen infeccions.
• Hemorràgia: hemostàtics, controlen hemorràgia.

Anestèsia

Elimina la sensació del dolor.

• Local: a una part petita del cos, per exemple un dit o un quart de boca.
• Regional: a una zona més àmplia, per exemple de cintura per avall (epidural).
• General: a tot el cos, el pacient perd la consciència. Cirurgia major.

Tipus de cirurgia

• Menor: teixit superficial i accessible. Poques complicacions.
• Major ambulatòria: recuperació a casa.
• Major: molt invasiva. Possibles complicacions, dies d'hospitalització.

Cirurgia robòtica: des del 1990 als quiròfans, tasques de precisió. 2001, primera intervenció quirúrgica.

Transplantaments

Quan un òrgan o teixit està malalt, deteriorat o no funciona, necessita ser reemplaçat:

• Sistema mecànic
• Pròtesi artificial o implant
• Transplantament d’òrgans o teixit

4 tipus de transplantaments

• Autotransplantaments: de la mateixa persona. Habitual en el cas de la pell.
• Isotransplantaments: persones diferents però genèticament idèntiques (bessons).
• Al·lotransplantaments: persones diferents amb diferències genètiques.
• Xenotransplantaments: entre espècies diferents. Porcs i humans.

Problemes dels transplantaments

• Intervenció quirúrgica complexa.
• Falta d’òrgans. Més donacions.
• Fenomen de rebuig:
  • Reconeixement d'algun element aliè.
  • Reacció del sistema immunitari.
  • Destrucció de l’òrgan o teixit.
  • Tractament immunosupressor.
  • Òrgans o teixits de familiars propers.

Medicaments

Plantes curatives o medicinals (herboristeria).

Principis actius: sense efectes d’altres components de plantes de la farmacologia.

Medicament: està format pel principi actiu i l’excipient.

Riscos de la cirurgia

• Del propi estat del pacient: a vegades no s’operarà perquè se sap que el pacient no ho aguantarà.
• De la cirurgia: per exemple, infeccions al quiròfan, hemorràgies, etc.
• De l’anestèsia: al·lèrgies i/o no recuperació de les constants vitals. Augmenta amb l’edat.

Procediments quirúrgics nous

• Cirurgia endoscòpica i angioplàstia: es poden utilitzar com a mètodes diagnòstics o com a tractament.
• L’agressivitat de la intervenció.
• Els riscs associats a la cirurgia.
• El temps de recuperació.

Investigació biomèdica

La medicina és una ciència experimental.

1. Recerca de molècules.
2. Assaigs in vitro.
3. Assaigs in vivo.
4. Selecció de molècules.
5. Assaigs en models experimentals.
6. Assaigs en persones voluntàries sanes.
7. Assaigs en persones voluntàries malaltes.
8. Assaig clínic.
9. Avaluació d'autoritats sanitàries.
10. Comercialització.
11. Seguiment.
12. Si tot va bé, rendiment econòmic.