Factors, Cost Energètic i Principis de l'Entrenament Esportiu

Factors que modifiquen la RMR

Factors que modifiquen l'RMR: Superfície corporal, edat, sexe, hormones, clima i temperatura i l'estrès.

Cost energètic de l'esforç

Cost energètic de l'esforç: La medició del VO2 és molt precisa per valorar el metabolisme en repòs perquè gairebé tot el cost és aeròbic.

Cost energètic aeròbic

Cost energètic aeròbic: VO2 absolut o VO2 relatiu. Augmenten les necessitats energètiques. El metabolisme s'incrementa en proporció directa a l'índex de treball. Un cop arribat al sostre del metabolisme aeròbic podrà mantenir l'esforç durant un breu temps.

Potència aeròbica màxima

Potència aeròbica màxima: Valors normals (38-42 dones i 44-50 homes), esportistes d'elit (80-85). Els valors de VO2 max. depenen dels músculs implicats, de l'edat, del sexe, del nivell d'entrenament i de la constitució genètica.

VO2 max

VO2 max: Índex de la capacitat funcional dels sistemes respiratoris i cardiocirculatoris i de la capacitat tissular per utilitzar O2 per produir energia per via aeròbica.

Llindar anaeròbic

Llindar anaeròbic: Quan augmentem la intensitat, augmenta el lactat en sang. Hi ha un nivell d'intensitat pel qual, el lactat s'acumula de forma important en sang, aquest es denomina llindar anaeròbic i va acompanyat de modificacions als gasos respiratoris. És el punt a partir del qual l'àcid làctic s'acumula de manera important en sang, representa la intensitat màxima a la que es pot fer un exercici sense que s'acumuli lactat.

Umbral anaeròbic

Umbral anaeròbic: Correspon a nivells de lactat en sang de 4 mil·limols i a intensitat de 60 o 70% de VO2max en no entrenats. Permet donar informació sobre la resistència aeròbica que és la capacitat de fer una activitat física a una elevada intensitat durant molt de temps i sense que s'acumuli lactat.

Cost energètic anaeròbic

Cost energètic anaeròbic: Només en esforços de molt llarga durada, aquest VO2 pot augmentar per causes com un major consum de lípids, un augment de la temperatura corporal, un augment de la deshidratació i una menor economia de l'esforç. Quan hi ha un excés del consum d'oxigen post exercici (COPE) tenim una sensació de falta d'alè perquè el nostre consum és superior al que hi hauria d'haver en repòs.

COPE

COPE: Durant molts anys s'ha dit que només reflectia l'oxigen requerit per recuperar les reserves d'ATP i Pc i l'eliminació del lactat produït i de la recuperació de les reserves de glucogen muscular; però actualment hi ha altres factors com l'augment de la temperatura corporal, els nivells de catecolamines elevats, etc.

Principis de l'entrenament

Principi d'unitat

Principi d'unitat: Si alguna part de l'organisme falla, incideix en el conjunt.

Principi de generalitat

Principi de generalitat: L'entrenament ha de tenir una harmonia de totes les qualitats físiques.

Principi d'especialitat

Principi d'especialitat: Un cop assolit el principi de generalitat l'entrenament ha de ser específic.

Principi de relació

Principi de relació: Les qualitats estan relacionades entre si, i a l'inici de l'entrenament, les activitats es beneficien de l'activitat però en entrenaments específics la relació pot ser favorable, desfavorable o indiferent segons l'especialitat esportiva.

Principi de progressió

Principi de progressió: Els estímuls seran cada cop més elevats segons es vagin produint les adaptacions. S'ha de començar amb un volum baix fins arribar a l'adequat i un cop arribat es comença a augmentar la intensitat.

Principi de proporció

Principi de proporció: El treball i el descans ha de ser proporcional tant com amb el rendiment que s'espera aconseguir.

Principi d'individualització

Principi d'individualització: L'entrenament haurà d'estar adaptat a cada tipus de persona encara que es realitzi en grup.

Variables de l'entrenament

Variables de l'entrenament: Càrrega, freqüència, descans i recuperació.

Llei de Seyle

Llei de Seyle: Un treball físic provoca desequilibri i el nostre organisme respon adaptant-se a la nova situació i reequilibrant-lo. Després del descans una sèrie de mecanismes de defensa restitueixen les fonts d'energia fins a millorar el nivell inicial (supercompensació o sobrecompensació).

Fases de recuperació

Fases de recuperació: 3 fases: 1-durant les petites pauses aconseguim la recuperació contínua. 2-Un cop acabat l'entrenament s'activa la recuperació ràpida on s'eliminen substàncies tòxiques i es restitueix l'oxigen perdut (entre hora i mitja i 3 hores). 3-Mitjançant la recuperació completa assolim la sobrecompensació (24h i 84h).

Duració de la recuperació

Duració de la recuperació: Edat, experiència esportiva, sexe, nivell d'entrenament, duració de l'esforç, intensitat de l'esforç, constitució física i psicològica, dieta i fàrmacs.

Estímuls

Estímuls: Si repetim de forma constant sense que el múscul hagi descansat disminuirà el rendiment; Si repetim l'estímul després d'un descans massa llarg, no aprofitarem els efectes de la sobrecompensació i no hi haurà millora. Si l'estímul el repetim després d'un descans adequat sense tornar a la situació d'equilibri inicial del múscul, l'entrenament serà efectiu.

Deducció de Seyle i Schultz

Deducció de Seyle i Schultz:

• 1. Per a millorar la condició física s'han de realitzar entrenaments periòdics.
• 2. És tant important el treball com el descans.
• 3. La fatiga i la sobrecompensació posteriors són proporcionals al treball realitzat.
• 4. L'esforç deu ser suficient per a millorar, però no excessiu.
• 5. S'ha d'anar incrementant el treball a mida que passi el temps perquè segueixi tenint efecte l'entrenament.