Factors i Conseqüències de la Revolució Industrial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,65 KB
Factors de la Primera Revolució Industrial
A partir de la segona meitat del segle XVIII, va tenir lloc una revolució demogràfica, que va implicar una expansió agrícola i un augment del consum.
L’expansió agrícola es va produir gràcies a una millora de les tècniques agrícoles, reformes en la ramaderia i canvis en les estructures agràries.
El canvi social i econòmic també va ser producte del liberalisme econòmic, que promovia la iniciativa privada i la recerca del benefici.
La Primera Revolució Industrial
Al segle XVIII, els petits tallers artesans es van substituir per fàbriques, on els obrers utilitzaven màquines que funcionaven amb una font d’energia nova, el vapor.
La fàbrica va concentrar les activitats industrials i va modificar l’organització del treball. La divisió del treball va augmentar la productivitat, per tant, els preus dels productes van baixar.
La industrialització es va iniciar a la Gran Bretanya i els sectors capdavanters van ser el tèxtil i la siderúrgia.
La Revolució dels Transports
Les primeres innovacions en el transport es van produir en la navegació, amb vaixells propulsats per motor de vapor. Més endavant, es van incorporar altres invents i es va obrir el canal de Suez.
El transport terrestre va canviar substancialment amb la invenció del ferrocarril, que va accelerar la industrialització.
Amb els nous transports hi va haver un fort creixement del comerç, l’economia mundial es va especialitzar, la dieta de la població va millorar i es va facilitar l’emigració.
La Segona Revolució Industrial
A partir del 1870, es van assajar fonts d’energia noves, l’electricitat i el petroli.
El paper de lideratge industrial el van ocupar els sectors siderúrgic, elèctric i químic.
En els transports es va produir també un gran canvi amb la invenció de l’automòbil i de l’avió.
Amb aquests canvis, la Gran Bretanya va perdre la supremacia industrial.
Tal com va anar avançant la Revolució Industrial, es van crear grans empreses i la banca moderna.
Al final del segle XIX, va augmentar la producció gràcies a dos sistemes, el taylorisme i el fordisme, i es va produir un procés de concentració empresarial.
Efectes de la Industrialització
Hi va haver un creixement demogràfic accelerat al segle XIX pel descens brusc de la mortalitat i l’increment de la fecunditat.
La industrialització també va provocar un procés d’urbanització intens. El nombre de ciutats i la seva mida van créixer de manera espectacular. La migració dels camperols va ser ràpida i sense planificar.
Però les ciutats no podien absorbir tothom i molts milions d’europeus van emigrar a altres continents en diverses onades.
La Societat de Classes
La societat industrial es dividia en classes, que eren grups que es diferenciaven segons la posició econòmica. La burgesia es va convertir en la classe dominant quan l’aristocràcia va perdre la majoria dels seus privilegis.
La societat industrial es va basar en la igualtat jurídica i en els mèrits, però va mantenir una desigualtat real. S’hi van configurar la classe alta, la classe mitjana i la classe baixa.
Hi va haver una gran difusió de les classes mitjanes o petita burgesia.
La classe obrera era la que treballava a les fàbriques i vivia en unes condicions molt dures.
Els camperols eren la majoria de la població i presentaven grans diferències segons les regions. A Europa, hi havia petits propietaris al nord i a l’oest, jornalers al sud, i molts serfs al centre i a l’est.
El Moviment Obrer
Les primeres protestes obreres van provocar el reconeixement del dret d’associació i la creació de sindicats, enfront dels quals patrons i governs van obstaculitzar i reprimir el moviment obrer.
L’instrument de pressió principal dels treballadors era la vaga.
El moviment obrer es va fonamentar en dues ideologies: el marxisme i l’anarquisme.
Les organitzacions obreres van intentar unir les seves lluites en diverses associacions internacionals. El moviment obrer va aconseguir fites importants, com les lleis laborals.
El Canvi Cultural
A mitjan segle XIX, es va desenvolupar un nou corrent cultural, el realisme, que valorava l’observació, l’objectivitat i els temes de l’època.
La societat va promoure l’alfabetització, amb la creació d’escoles. A més, es va reconèixer la llibertat d’expressió i d’impremta.
La vida quotidiana també va canviar profundament amb costums nous, com ara tertúlies, formes modernes d’oci i els esports.