Factors de conflicte a la societat i estratègies de politització

Relaciona els factors que porten a l'existència de conflictes, tensions o antagonismes al si de la societat

Els factors que poden conduir a l'existència de conflictes i tensions antagonistes dins de la societat són diversos i poden incloure:

• Desigualtat socioeconòmica: La disparitat en la distribució de recursos i oportunitats pot generar tensions entre diferents grups socials, especialment si alguns se senten marginats o tractats injustament.
• Diferències culturals i ètniques: Les divergències en termes de cultura, ètnia, religió o identitat poden donar lloc a conflictes, especialment si no es gestionen adequadament o si es perceben com a amenaces a la mateixa identitat o forma de vida.
• Competència per recursos escassos: La lluita per recursos limitats, com terres, aigua o ocupació, pot donar lloc a tensions i conflictes entre individus o grups que competeixen per aquests recursos.
• Disputes polítiques: Les diferències ideològiques, la competència pel poder polític i la manca de consens sobre polítiques públiques poden generar tensions i antagonismes en l'àmbit polític i social.
• Desconfiança cap a les institucions: La percepció de corrupció, injustícia o manca de representació pot minar la confiança en les institucions governamentals i generar tensions a la societat.

Assenyala conflictes que són considerats matèria política en algunes èpoques o societats i no són en altres. Expliqueu les raons d'aquests canvis

La lluita pels drets civils: En algunes èpoques, la lluita pels drets civils, com el dret al vot i la igualtat d'oportunitats, ha estat considerada com una qüestió política important, especialment durant la lluita pels drets civils als Estats Units a la dècada de 1960. No obstant això, en altres societats, com en alguns països africans, la lluita pels drets civils segueix sent un tema polític fonamental a causa del llegat històric del colonialisme i l'opressió racial.

La religió i la política: La relació entre la religió i la política ha estat un tema delicat en moltes èpoques i societats. En alguns casos, com en el paper de l'Església catòlica en la política europea durant l'edat mitjana, la religió ha estat considerada com un tema polític rellevant. No obstant això, en altres contextos, com en els Estats Units actuals, la separació entre l'església i l'estat és un principi considerable, per la qual cosa la religió no es considera un tema polític legítim.

La identitat nacional: La identitat nacional i el nacionalisme han estat temes polítics crucials en molts contextos històrics diferents, incloent-hi la Revolució Francesa i la lluita per la independència a Amèrica Llatina. No obstant això, en alguns països, com els Estats Units o Canadà, la diversitat ètnica i cultural ha estat valorada, i per això la identitat nacional no sempre ha estat un tema polític rellevant.

Descriu les estratègies de politització i les seves etapes a partir d'algun exemple

En un pla ideal, seran 4 les etapes que poden arribar a polititzar una diferència social:

1- Identificació d’una distribució desigual de valors i recursos que es percep com a inconvenient o generador de riscos.

Exemple → Diversos actors socials, com activistes, acadèmics i membres de la societat civil, identifiquen la desigualtat de gènere com a inconvenient o generador de riscos.

2- Presa de consciència per part dels col·lectius implicats i expressió de les seves demandes, exigències i propostes per cercar solucions a una situació i organitzar el risc que comparteix.

Exemples → Grups i col·lectius implicats, com moviments feministes, comencen a prendre consciència de la desigualtat i expressen les seves demandes. Això pot incloure campanyes de conscienciació, manifestacions…

3- Mobilització de suports a les demandes i propostes respectives, acumulant tota mena de recursos (coneixement expert, difusió d'informació, diners, organització…) i buscant el major nombre d'aliats entre altres grups i actors.

Exemples → Els grups feministes i altres actors socials busquen suport moral i material per a les seves demandes. Això implica acumular recursos com, mitjans de comunicació, finançament…

4- Trasllat del conflicte a l’escenari públic reclamant l'opció de decisions vinculants per a tota la comunitat. Pretenen modificar el desequilibri anterior i han de comptar amb el suport que administren les institucions públiques.

Exemple → Els moviments feministes traslladen el conflicte a l'àmbit públic, exigint canvis a les polítiques i institucions. Això pot incloure campanyes per la igualtat de salaris, polítiques d'igualtat de gènere…

Examinar i exposar la visibilitat d'una societat sense política, argumentant i justificant si aquesta viabilitat es podria donar o no

La política pot entendre's com el procés mitjançant el qual es prenen decisions i s'exerceix el poder en una societat. Això implica la distribució i exercici del poder, així com la gestió de conflictes i la presa de decisions col·lectives. Les etapes de politització i les seves estratègies són inherents a aquest procés.

- Conscienciació: En l'àmbit polític, la conscienciació implica que la societat reconegui problemes o reptes que requereixen acció. Per exemple, la consciència sobre la corrupció pot conduir a la demanda de reformes.

- Organització: Els partits polítics, els moviments socials i altres organitzacions són vehicles clau per estructurar la participació en el procés polític. L'organització permet la representació de diversos interessos i perspectives.

- Mobilització: La mobilització política es pot manifestar a través de campanyes electorals, protestes o accions ciutadanes. Aquestes mobilitzacions busquen impactar la presa de decisions i pressionar per canvis polítics.

- Negociació o resistència: Els actors polítics, sigui en l'àmbit governamental o de moviments ciutadans, poden negociar per aconseguir consensos o resistir quan hi ha desacord. Aquest aspecte reflecteix la dinàmica constant entre diferents visions i interessos.

- Institucionalització: Les decisions polítiques es tradueixen en polítiques públiques i reformes institucionals. La viabilitat d'aquestes mesures depèn de factors com el suport públic, l'estabilitat política i la capacitat d'implementació.

Exposa i analitza les diferents interpretacions, definicions de com es pot entendre la política. Esposa també els pros i contres de cadascuna d'aquestes definicions. Reflexiona i elabora una definició pròpia de la política i justifica el perquè

• Maquiavel i Dahi → La política com a control sobre persones i recursos. Serà política tot fenomen vinculat a formes de poder o domini. Sobre els altres. Imposar conductes que no seran espontàniament adoptades.

Pros:

-Enfatitza la naturalesa del poder: destaca la importància del poder en la política, la qual és fonamental per comprendre com s'exerceix la influència i es prenen decisions a la societat.

-Reconeix la dimensió coercitiva: reconeix la dimensió coercitiva de la política, la qual pot ser rellevant per comprendre com es mantenen certes ordres socials i polítics.

Contres:

-Enfocament negatiu: pot donar una imatge negativa en associar la política amb el control i la imposició, la qual cosa pot conduir a una percepció desfavorable.

-Omet aspectes positius: En centrar-se en el control i el domini sobre els altres omet aspectes importants com la cooperació, la representació i la recerca del bé comú.

• Weber → La política com a activitat desenvolupada mitjançant un sistema d'institucions públiques. Serà política tota activitat inserida en institucions establertes (l'Estat), autoritzades per exercir una coacció sobre la comunitat.

Pros:

-Enfocament institucional: destaca la importància de les estructures institucionals en l'activitat política, la qual cosa pot ajudar a comprendre com s'exerceix el poder i es prenen decisions en l'àmbit governamental.

-Reconeix l'autoritat i la coacció: reconeix la dimensió d'autoritat i control que caracteritza les institucions estatals, la qual cosa és rellevant per comprendre la naturalesa del govern i l'administració pública.

Contres:

-Limitació al que és estatal: deixa de banda altres formes d'activitat política que no estan necessàriament lligades al govern, com la participació ciutadana, l'activisme social o les dinàmiques polítiques en organitzacions no governamentals.

-Omet aspectes informals de la política: pot passar per alt les dinàmiques informals i les relacions de poder que també influeixen en l'activitat política, com les xarxes d'influència, els moviments socials i les interaccions quotidianes que configuren la vida política.

-No considera la dimensió internacional: Limitació a institucions estatals, aquesta definició no aborda la política a escala internacional o global. Destaca la importància de les institucions estatals en l'activitat política.

• Aristòtil i Locke → La política com a activitat dirigida per valors d'ordre i equilibri social. Serà política tota activitat desencaminada al foment del bé comú o de l'interès general, mitjançant la distribució de valors.

Pros:

Enfocament en valors i bé comú: ressalta la importància de promoure el bé comú i l'interès general a través de la distribució de valors, el que pot emfatitzar la importància de la justícia, l'equitat i la solidaritat.

-Èmfasi en l'impacte social: posa en relleu l'impacte que l'activitat política pot tenir en la societat en termes de promoure l'harmonia i el benestar col·lectiu.

Contres:

-Subjectivitat dels valors: pot ser subjectiva, ja que els valors poden variar segons les perspectives individuals, culturals o ideològiques, el que pot generar conflictes sobre quins valors han de ser promoguts.

-Omet aspectes conflictius de la política: pot passar per alt els conflictes i tensions inherents a l'activitat política, així com les lluites pel poder, els interessos contraposats i les diferències d'opinió que són part integral de la vida política.

• Hobbes i Smith → La política com a atribució de béns públics. Correspondria a la política de provisió de béns que no són divisibles, i per tant no es poden confiar a una distribució per mercat econòmic.

Pros:

-Enfocament en béns no divisibles: subratlla la importància de la intervenció estatal i la política en l'entrega de béns públics essencials, com la seguretat nacional o la protecció del medi ambient.

-Reconeixement de la responsabilitat política: reconeix el paper fonamental de la política en la presa de decisions, sobre quins béns han de ser considerats com a públics i com han de ser distribuïts.

Contres:

1. Desafiaments en la determinació de béns públics: pot generar debat i conflicte sobre quins béns han de ser considerats com a públics i quin és el paper del govern en la seva provisió.

2. Limitació a certs tipus de béns: pot deixar de banda altres aspectes importants de la política, com la regulació econòmica, la justícia social i altres serveis públics que poden ser distribuïts a través del mercat, però que tenen implicacions socials significatives.

• Spenser → La política com a activitat vinculada a la defensa de la comunitat contra una amenaça exterior. La preparació per a la guerra i l'organització militar, amb les seves exigències de jerarquia, recursos fiscals i coacció a l'origen de l'activitat política.

Pros:

-Enfocament en la defensa comunitària: destaca la importància de la seguretat i la protecció de la comunitat com a elements fonamentals de l'activitat política.

-Reconeixement de l'organització militar: reconeix la importància de la disciplina, la jerarquia i els recursos fiscals en el context de la defensa i la seguretat nacional.

Contres:

-Limitació a la dimensió militar: deixa de banda altres aspectes importants de la política, com la governança civil, la participació ciutadana i les polítiques públiques que no estan directament relacionades amb la defensa militar.

-Omet aspectes pacífics de la política: passa per alt les activitats polítiques destinades a promoure la pau, la cooperació internacional i el desenvolupament sostenible, la qual cosa pot donar una imatge limitada de l'activitat política.