Factors Clau: Quantitat i Qualitat dels Raigs X en Radiodiagnòstic

Propietats Fonamentals dels Raigs X

Quantitat (Intensitat)

La Quantitat és el nombre de fotons presents al feix de RX. És sinònim d’intensitat. Comparar la quantitat de dos feixos de radiació consisteix a comparar l’exposició rebuda per un cos. Quan hi hagi més raigs, hi haurà més exposició.

Si es parla d’intensitat, l’intensitat global de la radiació es considera el nombre total de fotons de totes les energies amb un valor mitjà. No obstant això, també es poden comparar intensitats en un valor concret d’energia.

Qualitat (Poder de Penetració)

La Qualitat és una mesura del poder de penetració de la radiació en un cos. Està relacionada amb l’energia mitjana dels fotons emesos.

Efectes dels Paràmetres del Tub de RX

Efectes dels mAs en el Tub

Augmentar els mAs en el tub augmenta el temps d’exposició i augmenta el mA en el càtode. Aquests paràmetres afecten la quantitat de RX, de manera que la intensitat de RX és directament proporcional als mAs en el tub.

Efecte del kVp (Quilovoltatge Pic)

El kVp influeix tant en la quantitat com en la qualitat:

• Quan augmenta el kVp, augmenta l’energia màxima del feix de RX.
• També augmenta l’energia mitjana dels RX perquè la seva producció és més eficaç.

La intensitat de la radiació de frenada és directament proporcional a Z·E². Doblegant el kVp es quadruplica la intensitat de raigs.

Efecte de la Filtració

En radiodiagnòstic i radioteràpia, els RX no incideixen directament sobre el pacient. Primer travessen:

• El vidre del tub de RX.
• L’oli refrigerant.
• La finestra de la carcassa.

Tots aquests elements suposen la filtració intrínseca. A més, s’incorpora una filtració addicional anomenada filtració extrínseca. En cada filtració ocorren fenòmens d’atenuació dels RX, de manera que els més afectats són els fotons de menor energia.

Efecte del Material Diana (Ànode)

El material diana influeix en la quantitat de radiació produïda per l’efecte de frenada, que és proporcional a Z·E².

Actuació sobre Paràmetres per Controlar la Radiació Dispersa

Limitació del Camp Irradiat (Col·limació)

Consisteix a limitar el volum del pacient que és irradiat directament. Això s’aconsegueix col·limant els raigs del tub, és a dir, mitjançant la col·limació. Hi ha diferents formes de col·limadors:

• Cilindres
• Cons
• Diafragmes

Aquesta limitació és crucial, ja que la radiació dispersa pot arribar a ser un mínim del 30% de la radiació incident.

Greix del Pacient

Més greix en el teixit implica més dispersió de la radiació. En casos com la mamografia, es comprimeix el teixit amb una pala per reduir el volum i, per tant, la dispersió.

Ús de Reixetes Antidifusores

Les reixetes intenten aturar la radiació dispersa del pacient abans d’arribar al detector. Per tant, es col·loquen entre el pacient i el registre de la imatge. Els raigs més dispersos (oblics) seran retinguts per la reixeta.

Una reixeta consisteix en una sèrie de septes (franges) de plom inserides en un material transparent als RX (per exemple, un tipus de plàstic).

Els paràmetres que defineixen la reixeta són:

• H: L’altura de les franges de plom.
• D: La separació entre franges (làmines de plom).

Es defineix l’índex de reixeta com H dividit entre D (H/D).

Com a contrapartida de l’ús de reixetes, s’ha d’augmentar els mAs perquè s’estan limitant els raigs que arriben al detector, cosa que és contraproduent per al pacient.

Es defineix el factor de reixeta com la relació entre l’exposició amb reixeta i l’exposició sense reixeta. Els valors normals se situen entre 2 i 6. Amb reixeta, s'irradia el doble, depenent de l'exposició. Aquest factor s’augmentaria si es necessita una gran qualitat en la imatge, tot i que implica més radiació per al pacient.