Factors Clau en el Procés de Descolonització del Tercer Món
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB
El procés de descolonització constitueix un dels factors més decisius en la configuració d'una nova realitat històrica en el panorama global de l'època actual. Ha donat origen no només a un nou Tercer Món, amb una dinàmica interna pròpia, sinó també a una sèrie de qüestions i problemes que es projecten directament en el pla de la història universal.
És per això que és una tasca no només possible, sinó necessària, emprendre descripcions històriques de la primera fase d'aquest naixent Tercer Món, que constitueix el camp problemàtic més recent del segle XX i, alhora, potser el més important per al futur de la història actual.
Factors de la Descolonització
La descolonització té com a conseqüència la independència, però a aquesta no s'arriba a molts països d'una forma completa. Encara que la majoria aconsegueix la seva sobirania política, els llaços que els uneixen al passat colonial queden profundament estrets, mantenint una dependència social, econòmica i cultural que condiciona el seu posterior desenvolupament, caient en una nova modalitat de colonialisme.
Factors Interns
- El creixement demogràfic:
La majoria dels països en vigílies de la seva revolució comptaven amb uns efectius demogràfics molt elevats. Les altes taxes de natalitat, típiques en els països poc desenvolupats, van veure baixar les seves taxes de mortalitat a causa de les millores higièniques i mèdiques que havien aportat les potències colonials. - Transformacions econòmiques i socials:
La introducció d'economies especulatives i de nous sistemes d'intercanvi en les colònies va portar com a conseqüència la destrucció dels anteriors sistemes de subsistència, alhora que situava gran part del planeta en un circuit comercial internacional que es definiria com d'intercanvi desigual, desequilibrant-se clarament a favor dels colonitzadors. - Canvis culturals i ideològics:
Les noves formes de vida eren el testimoni de l'abandonament tant de les seves agrupacions tradicionals en clans de famílies o de religiosos, com de les seves institucions i costums. Les societats colonials suportaren el procés d'aculturació, és a dir, la implantació de les formes de pensament i els valors sorgits a Occident. Davant el xoc produït per la presència estrangera, gran part de la població va buscar una fugida refugiant-se en els seus mites. - Els moviments nacionalistes i els seus líders:
Per tenir èxit en les metes proposades, és a dir, perquè les diferents aspiracions i moviments nacionalistes pogueren assolir la independència respecte de les seves nacions dominadores, va ser necessària la presència de líders que dotaren a aquests moviments d'un programa polític i una autoritat moral que, fàcilment compreses per les masses, calaren en els seus pensaments i els portaren a perseguir la seva posada en pràctica.