Factors de Canvi Social: Anàlisi Demogràfica, Econòmica i Cultural

Factors Clau del Canvi Social

Factor demogràfic: La distribució de la població influeix en la propensió al canvi. Un creixement demogràfic elevat o una baixa taxa de natalitat alteren la importància d'altres factors.

Factor econòmic: L'organització de la producció i reproducció dels mitjans de vida és crucial. La propietat privada o la distribució igualitària dels mitjans de producció influeixen en la definició de la societat. Aquesta infraestructura econòmica és dinàmica i està en constant transformació.

Factor cultural: Els valors culturals poden estimular o resistir el canvi. Maneres de pensar tradicionals poden obstaculitzar-lo. Weber va destacar la influència dels valors religiosos en el desenvolupament del capitalisme. La divisió del cristianisme al segle XVI exemplifica diferents maneres d'entendre la vida.

Factor ideològic: Una ideologia és un sistema d'idees i judicis que explica la situació d'un grup, inspirat en valors i proposa una orientació concreta.

Conflictes i contradiccions: L'activitat social pot generar contradiccions i conflictes, com guerres. Els conflictes humans difereixen dels d'altres espècies. El marxisme descriu la lluita de classes com a motor de la història. Els motius d'aquests canvis inclouen l'augment del benestar i la seguretat.

Elits: Conjunts de persones amb qualitats excepcionals o aptituds destacades. Actuen com a portaveus de diversos sectors socials, augmentant els conflictes i promovent l'aparició de noves elits.

Moviments socials: Organitzacions que reuneixen persones per defensar objectius específics, essencialment reivindicatius. Els seus objectius poden incloure la destrucció de l'ordre, la pau, el desarmament o la no discriminació.

Grups de pressió: Grups que busquen influir en les decisions polítiques, dirigint la seva pressió a les autoritats. Les elits creen, activen i simbolitzen els moviments socials i els grups de pressió.

Perspectives Sociològiques Clàssiques

Durkheim: Va voler donar a la sociologia un enfocament positiu, oposant-se a deduir-la de lleis universals. La sociologia hauria d'atenir-se a un mètode científic i buscar lleis a partir dels fets socials. La seva missió seria esbrinar la procedència i el sentit de les normes i relacions socials, per entendre el funcionament de la societat. Va voler intervenir en els debats sobre la reforma social, creient que calia una anàlisi sociològica rigorosa. Va anomenar societat anòmica a una societat sense normes.

Weber: Coincideix amb Durkheim. Estava preocupat per assolir una interpretació del sentit de la cultura moderna i tota cultura dins de la sociologia descriptiva. Considerava que tota ciència social és una ciència de la realitat, diferent de la natural, tot i que estiguin en contacte. Weber es mostrava escèptic sobre la possibilitat que l'estudi científic de la societat pogués servir per a una reorganització social futura. Deia que la ciència ha de ser autònoma. El fet inevitable que l'investigador estigui immers en una situació social i cultural concreta s'ha de tenir present. Integra els plantejaments dels seus predecessors en una teoria global.