Extraordinària urgent necessitat decret llei

El decret llei i el decret legislatiu tenen rang jeràrquic legislatiu i per tant són regits per el tribunal constitucional i els reglaments que també els aprova el govern no s'imputen davant del tribunal constitucional, sinó, davant del tribunal superior de justícia o del tribunal suprem.

El decret llei (ART 86). Existeixen equivalents autonòmics.

Es tracta d'una norma de rang jeràrquic legislatiu, no l’aprovà el parlament, sinó, que l’aprova el govern. Només s'elaboren davant d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat.
I a més la seva vigència és provisional, i requereix la col·laboració del congrés dels diputats en cas de que és vulgui mantenir indefinidament el decret, per tant és tracta d'una norma que s'aprova per el govern per iniciativa pròpia sense cap mena d'habilitació o autorització prèvia del parlament i en tot cas la intervenció parlamentaria del congrés es fa amb posterioritat. Quan s'anomena reial decret, significa que a participat el rei, és a dir, que no és un decret autonòmic.(Ex. Reial decret llei, 2/2016 del 30 de Setembre)

El supòsit d'habilitant del decret llei (en quins supòsits és vàlid aprovar decrets llei), són requisits específicament de extraordinària i urgent necessitat.

La necessitat extraordinària és una situació inusual, imprevisible i greu. El fet(el justificant) de que sigui urgent el que significa és que les mesures que s'adoptin és necessari que siguin immediates amb la finalitat d'evitar danys o prejudicis en el futur. Si no és necessari adoptar mesures de forma immediata no seguiria el procediment legislatiu ordinari.

Un element de validesa de la norma que s'ha de tenir en compte és que ha d'haver-hi una connexió directe entre la situació identificada (situació extraordinària i urgent) i les mesures que s'adopten.

Aquest tipus de normes estan sotmeses a un control constitucional per part del tribunal constitucional. Si el decret llei és contrari a la constitució l'analitza i si es considera oportú l’anul·là. El control que fa el tribunal constitucional principalment té com a objectiu verificar que existeix la situació de extraordinària i urgent necessitat  i que les mesures que adopta el decret llei estan relacionades amb aquesta situació extraordinària i d'urgent necessitat. A més també fa un control no únicament el tribunal constitucional, sinó, també el congrés dels diputats en el moment de la convalidació.   

Límits materials del decret llei,  vol dir que no pot regular qualsevol matèria hi ha unes matèries que estan excloses del decret llei. Que són:

1. L'ordenament de les institucions bàsiques del Estat (ajuntaments, comunitats autònomes, ministeri fiscal...) no és poden modificar per decret llei. A més, no es pot desenvolupar les regles de funcionament de les institucions per decret llei.

2. Els drets i deures del ciutadans que regula la constitució (títol primer). I a més tampoc és pot afectar en el seu contingut essencial a traves d'un decret llei.

3. El règim de les comunitats autònomes. Per decret llei en aquest supòsit el que no és pot fer, és establir la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes.