Extractes de Textos Llatins: Història Romana i Personatges Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 18,81 KB
Fugida dels Germànics al Mosa i Rin
Germani, post tergum clamore audito, se ex castris eiecerunt et, cum ad confluentem Mosae et Rheni peruenissent, nonnulli, qui se in flumen praecipitauerunt, lassitudine et ui fluminis oppressi perierunt.
Els germànics, havent sentit una cridòria a l’esquena, es van llançar fora del campament i, en arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que es van precipitar al riu, van morir vençuts pel cansament i per l’embranzida del riu.
Cèsar i els Ubís davant la Concentració Sueva
Interim Ubii, qui antea Caesari obsides dederant, ei nuntiant Suebos in unum locum omnes copias cogere. Hac re cognita, rem frumentariam prouidet, castris idoneum locum deligit, Vbiisque imperat ut sua pecora ex agris deducant et se in oppida conferant.
Mentrestant, els ubis, que anteriorment havien lliurat ostatges a Cèsar, li comunicaven que els sueus concentraven totes les tropes en un mateix lloc. En assabentar-se d’això, Cèsar va organitzar l’aprovisionament de blat, va triar un lloc idoni per al campament i va ordenar als ubis que retiressin dels camps els seus ramats i que es dirigissin a les places fortes.
Cèsar Creua el Tàmesi i Troba Tropes Britanes
Caesar, cognito consilio Britannorum, exercitum ad flumen Tamesim duxit, quod uno omnino uado transiri poterat. Eo cum uenisset, animaduertit ad alteram fluminis ripam magnas hostium copias instructas esse.
Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. En arribar allí, es va adonar que, a l’altra riba del riu, hi havia formades en ordre de batalla nombroses tropes dels enemics.
Guerra Inesperada a la Gàl·lia: El Cas de Crassus
His rebus gestis, Caesar pacatam esse Galliam existimabat atque ita, inita hieme, in Illyricum profectus est, quod eas quoque regiones cognoscere uolebat; sed subitum bellum in Gallia coortum est. Belli causa P. Crassus fuit, qui cum legione septima prope mare Oceanum in magna frumenti inopia hiemabat.
Un cop dutes a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se’n va anar a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra va ser P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena a prop de l'oceà amb una gran escassetat de blat.
Conjuració Belga i Preparatius de Cèsar
Cum esset Caesar in citeriore Gallia, crebri ad eum rumores de omnium Belgarum coniuratione afferebantur. His nuntiis commotus, Caesar, inita aestate, duas nouas legiones, quas ibi nuper conscripserat, Q. Pedio legato tradidit ut eas in ulteriorem Galliam deduceret.
Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li arribaven rumors freqüents sobre una conjuració de tots els belgues. Trasbalsat per aquestes notícies, Cèsar, a l’inici de l’estiu, va entregar dues noves legions, que havia allistat allà recentment, al lloctinent Q. Pedi perquè les conduís a la Gàl·lia ulterior.
Galba i la Legió XII als Alps: Octodurus
Cum in Italiam proficisceretur, Caesar Galbam cum legione XII et parte equitum in Nantuates misit, quod iter per Alpes patefieri uolebat. Galba, castellis expugnatis, constituit cohortes duas in Nantuatibus collocare et ipse cum reliquis cohortibus in uico, qui appellabatur Octodurus, hiemabat.
Quan es dirigia cap a Itàlia, Cèsar va enviar Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als nantuates, perquè volia obrir una via a través dels Alps. Galba, un cop preses les fortaleses, va decidir establir dues cohorts entre els nantuates, i ell mateix passar l’hivern amb les cohorts restants en un poblet que s'anomenava Octodurus.
Els Espectacles Magnífics d'August a Roma
Augustus spectaculorum assiduitate et uarietate et magnificentia omnes antecessit. Aliquando uenationem edidit, athletas quoque, exstructis in campo Martio sedilibus ligneis, item nauale proelium circa Tiberim cauato solo, in quo nunc Caesarum nemus est. In circo aurigas cursoresque et confectores ferarum produxit.
August va superar tothom en la freqüència, la diversitat i la magnificència dels espectacles. De vegades va oferir caceres; també espectacles atlètics, després de fer construir uns bancs de fusta al Camp de Mart, igualment va oferir un combat naval després d'excavar el terreny prop del Tíber, en el qual ara hi ha el bosc dels Cèsars. En el circ va presentar aurigues, corredors i matadors de feres.
Servi Tul·li: Reformes i Mort a Mans de Tarquini
Post Tarquinium Seruius Tullius suscepit imperium, genitus ex nobili femina. Hic Sabinos subegit; montes tres urbi adiunxit, fossas circum murum duxit. Primum censum ordinauit qui adhuc per orbem terrarum incognitus erat. Occisus est scelere generi sui Tarquinii Superbi, filii regis cui ipse successerat.
Després de Tarquini va prendre el poder Servi Tul·li, nascut d'una dona noble. Aquest va sotmetre els sabins; va annexionar tres turons a la ciutat, va construir fossats al voltant de la muralla. Va organitzar el primer cens, que fins aleshores era desconegut per tota la terra. Va ser víctima de la vilesa del seu gendre Tarquini el Superb, fill del rei a qui ell mateix havia succeït.
La Desaparició Misteriosa de Ròmul
His operibus editis, cum Romulus contionem in campo haberet, subito tempestas cum magno fragore denso nimbo regem operuit et conspectum eius contioni abstulit; nec deinde in terris Romulus fuit. Romana pubes, cum uacuam sedem regiam uidit, silentium obtinuit.
Dutes a terme aquestes obres, mentre Ròmul presidia l’assemblea en una esplanada, de sobte una tempesta amb gran brogit va cobrir el rei amb un núvol espès i va privar l’assemblea de la seva visió; i després Ròmul ja no va ser a la terra. El jovent romà, quan va veure buit el setial reial, va mantenir el silenci.
La Moderació i Simplicitat de la Vida d'August
Augustum continentissimum fuisse constat ac sine suspicione ullius uitii. Habitauit primo iuxta Romanum forum in domo quae Calui oratoris fuerat; postea in Palatio aedibus modicis, in quibus porticus breues erant et conclauia sine marmore ullo aut insigni pauimento. Ac per annos quadraginta eodem cubiculo hieme et aestate mansit.
És conegut que August va ser molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del fòrum romà en la casa que havia estat de l’orador Calb; després al Palatí en unes estances modestes, en les quals hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. I durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori a l’estiu i a l’hivern.
Rutines Diàries i Hàbits de Son d'August
Augustus post cibum meridianum uestitus calciatusque paulisper conquiescebat, opposita ad oculos manu. A cena in lecticulam lucubratoriam se recipiebat; ibi ad multam noctem permanebat. In lectum deinde transgressus, non amplius quam septem horas dormiebat ac eas non continuas sed in illo temporis spatio ter aut quater expergiscebatur.
August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la nit. Traslladant-se finalment al llit, no dormia pas més de set hores i no pas de forma contínua, ans es despertava tres o quatre vegades en aquest interval de temps.
La Sensibilitat d'August al Clima i els seus Viatges
Augustus neque frigora neque aestus facile tolerabat. Hieme quaternis tunicis cum pingui toga et subucula et thorace laneo muniebatur; aestate apertis cubiculi foribus ac saepe in peristylo —atque etiam uentilante aliquo— cubabat. Solem ne hibernum quidem patiens, semper petasatus sub diuo spatiabatur. Itinera lenta ac minuta lectica et noctibus faciebat.
August no tolerava fàcilment ni el fred ni la calor. A l’hivern s’abrigava amb quatre túniques a la vegada, amb una toga gruixuda, una camisa i una malla de llana; a l’estiu dormia amb les portes del dormitori obertes i sovint en el peristil i fins i tot amb algú que el ventava. No suportant ni tan sols el sol d’hivern, sempre passejava a cel obert amb un barret. Feia viatges lents i curts en llitera i de nit.
Ròmul: Fundació de Roma i el Rapte de les Sabines
Romanum imperium a Romulo exordium habet, qui cum Remo fratre uno partu editus est. Is urbem exiguam in Palatino monte constituit. Condita urbe, multitudinem finitimorum ibi recepit, centum ex senioribus legit, quos senatores nominauit. Cum uxores populus suus non haberet, inuitauit ad spectaculum uicinas Romae nationes atque earum uirgines rapuit.
L’imperi romà va tenir el seu començament a partir de Ròmul, el qual va ser infantat amb el seu germà Rem en un únic part. Ell va fundar una petita ciutat en el mont Palatí. Una vegada fundada la ciutat, hi va rebre una gran quantitat de veïns, en va triar cent dels més ancians, que va anomenar senadors. Com que el seu poble no tenia dones, va convidar a un espectacle els pobles veïns de Roma i va raptar les seves noies.
La Vida de Virgili: De Màntua a la Sepultura a Nàpols
Vergilius fuit Mantuanus. Mantua et in diuersis locis operam litteris dedit; postea, amissis agris paternis, Romam uenit et suo ingenio fauorem Augusti et principum ac populi omnis sibi comparauit. Tandem in Brundisio naturae concessit et iussu Augusti eius ossa Neapolim translata sunt —prout ipse optauit— sepultaque in via Puteolana.
Virgili va ser mantuà. A Màntua i en diferents llocs es va dedicar a les lletres: després, en haver perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i amb el seu enginy es va procurar el favor d’August, dels líders i de tot el poble. Finalment va sucumbir a la naturalesa a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus ossos van ser traslladats a Nàpols –tal com ell mateix va desitjar- i enterrats a la via de Putèols.
El Suïcidi de Dido i la Veneració a Cartago
Dido in sublimiore ciuitatis parte rogum ingentem construxit et, caerimoniis uariis seruatis ac hostiis plurimis caesis, illum conscendit. Cultrum, quem sub uestibus gesserat, exseruit et in eum se praecipitauit. Reginam exsanguem cum lacrimis publicis et maerore ciues extulerunt et, dum stetit Carthago, aris templisque eam coluerunt.
Dido va construir una pira ingent a la part més elevada de la ciutat i, una vegada acomplerts els diferents ritus i sacrificada una gran quantitat de víctimes, hi va pujar. Va treure el punyal que havia dut sota els vestits i s’hi va precipitar al damunt. Els ciutadans van emportar-se la reina morta amb planys públics i una gran tristesa i, mentre Cartago va romandre dempeus, la van venerar amb altars i temples.
Aurelià: Hàbits de Salut i Gustos Personals
Aurelianus, cum aegrotaret, medicum ad se numquam uocauit, sed ipse se inedia curabat. Erat rarus in uoluptatibus, sed mimis delectabatur; uehementissime autem delectatus est fagone qui uno die ante mensam eius aprum integrum comedit. Habuit tempus fortunatissimum praeter seditiones quasdam domesticas.
Aurelià, en posar-se malalt, mai no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre, que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat, excepció feta d'algunes rebel·lions internes.
La Tragèdia de Laocoont i el Cavall de Troia
Laocoon sorte ductus est ut sacrum faceret Neptuno ad litus. Apollo a Tenedo per fluctus maris dracones duos misit qui filios eius necarent. Laocoon auxilium eis tulit; ipsum dracones necauerunt. Phryges id factum esse putauerunt quia Laocoon hastam in equum Troianum miserat.
Laocoont va ser triat a sort per tal de fer un sacrifici a Neptú prop de la platja. Apol·lo va enviar dues serps des de Tènedos a través de les ones del mar, per tal que matessin els seus fills. Laocoont els va dur auxili; les serps el van matar també a ell. Els troians van creure que això havia succeït perquè Laocoont havia llançat una llança contra el cavall de Troia.
Eneas: Fugida de Troia i Fundació d'Enos
Aeneas, Veneris et Anchisae filius, in euersione Troiae deos Penates et patrem et filium Ascanium ex incendio rapuit et cum his in Idam montem uenit; ibique uiginti nauibus fabricatis, responsis deorum monitus, mare ingressus est et ad Thraciam uenit; ibique condidit ciuitatem, quam Aenum —id est de suo nomine— uocauit.
Eneas, fill de Venus i d’Anquises, en la destrucció de Troia va arrabassar de l’incendi els déus Penats, el seu pare i el seu fill Ascani i amb ells va arribar al Mont Ida; i allí, després de construir vint naus, advertit per les profecies dels déus, es va fer a la mar i va arribar a Tràcia i hi va fundar una ciutat, que va anomenar Enos, a partir del seu nom.
El Combat dels Horacis i Curiacis: Un Duel Històric
In duobus exercitibus erant trigemini fratres, Horatii Curiatiique. Cum trigeminis agunt reges, ut pro sua patria quisque dimicet ferro. Foedere icto, trigemini arma capiunt et in medium inter duas acies procedunt. Datur signum et terni iuuenes concurrunt. Cum arma primo concursu increpuerunt, horror spectantes perstringit.
En els dos exèrcits hi havia uns germans trigèmins, els Horacis i els Curiacis. Els reis parlen amb els trigèmins, per tal que cadascun lluiti amb l’espasa en favor de la seva pàtria. Signat el pacte, els trigèmins agafen les armes i avancen al mig entre els dos exèrcits. Es dóna el senyal i els grups de tres joves entaulen combat. Quan les armes han retrunyit en la primera escomesa, l’horror sobreprèn els espectadors.
Tul·lus Hostili: Organització Militar i Albanos
Excipit Numam Pompilium Tullus Hostilius, cui in honorem uirtutis regnum ultro datum est. Hic omnem militarem disciplinam artemque belli condidit. Itaque exercita iuuentute in mirum modum, prouocauit Albanos. Utriusque populi fata permissa sunt Horatiis Curiatiisque, trigeminis fratribus. Anceps, pulchra et mirabilis contentio fuit.
A Numa Pompili li va succeir Tul·lus Hostili, a qui li va ser ofert espontàniament el regne en consideració al seu valor. Aquest va crear tota l’organització militar i l’art de la guerra. Així doncs, una vegada entrenada la joventut de manera admirable, va desafiar els albans. Els destins d’un i altre poble van ser confiats als Horacis i als Curiacis, germans trigèmins. La lluita va ser indecisa, gloriosa i admirable.
Numa Pompili: Fundador de Ritus i Institucions Romanes
Succedit Romulo Numa, quem Romani petiuerunt ob inclitam eius religionem. Ille sacra et caerimonias omnemque cultum deorum docuit; ille pontifices, augures ceteraque sacerdotia creauit annumque in duodecim menses discripsit. Denique ferocem populum redegit ut imperium religione atque iustitia gubernaret.
A Ròmul el succeeix Numa, que els romans van anar a buscar a causa de la fama de la seva rectitud. Ell va ensenyar-los els sacrificis i les cerimònies i tot el culte als déus; ell va crear els pontífexs, els àugurs i la resta de sacerdocis i va distribuir l’any en dotze mesos. Finalment va encaminar el poble violent per tal que governés l’imperi amb rectitud i justícia.
Matança entre Nucerins i Pompeians en un Espectacle
Sub idem tempus atrox caedes orta est inter Nucerinos Pompeianosque gladiatorio spectaculo quod Liuineius Regulus edebat. Primum saxa, deinde ferrum sumpserunt. Fuit ualidior Pompeianorum plebs, apud quos spectaculum edebatur. Ergo deportati sunt in urbem multi Nucerini trunco per uulnera corpore, ac plerique liberorum aut parentum mortes deflebant.
A la mateixa època va tenir lloc una matança terrible entre els nucerins i els pompeians en un espectacle de gladiadors que oferia Livinei Règul. Primer van agafar pedres i al final l’espasa. La plebs dels Pompeians, a casa dels quals s’oferia l’espectacle, va ser més forta. En conseqüència, molts Nucerins van ser transportats a la seva ciutat amb el cos mutilat a causa de les ferides i la majoria plorava les morts dels seus fills o dels seus pares.
Incendi al Fòrum Romà: Sospites de Fraude Humana
Pluribus locis simul circa forum incendium ortum est. Eodem tempore tabernae argentariae arserunt; comprehensa sunt postea priuata aedificia. Aedes Vestae uix defensa est tredecim seruorum opera, qui manumissi sunt. Nocte ac die continuatum incendium fuit. Non dubium fuit humana fraude id factum esse.
En llocs diversos alhora al voltant del fòrum va produir-se un incendi. Al mateix temps van cremar les botigues dels prestamistes; després el foc va arribar als edificis privats. El temple de Vesta va ser protegit amb dificultats gràcies a l’obra de tretze esclaus, que van ser deixats en llibertat. L’incendi va continuar dia i nit. No hi va haver dubte que aquest incendi s’havia originat a causa de la mala fe humana.
Neró Incendia Roma: La Casa Àuria i la Destrucció
Nero, offensus deformitate ueterum aedificiorum et angustiis uicorum, incendit Urbem tam palam ut multi consulares cubicularios eius cum taedis in praediis suis deprehenderint et horrea circa Domum Auream, quorum spatium ille maxime desiderabat, bellicis machinis labefacta sint.
Neró, disgustat per la lletjor dels edificis antics i per l’estretor dels carrers, va incendiar Roma tan obertament que molts antics cònsols van atrapar els criats d’ell amb torxes en les seves propietats i els magatzems de gra al voltant de la Casa Àuria, l’espai dels quals desitjava especialment, van ser enderrocats per màquines de guerra.