Externalitats, Fallades de Mercat i Intervenció de l'Estat

Les Externalitats i les Fallades de Mercat

Les externalitats sorgeixen quan alguns efectes secundaris de la producció o del consum no s’inclouen en els preus de mercat. Existeix una externalitat quan la producció o el consum d’un bé afecta directament consumidors o empreses que no participen en la compra ni en la venda d’aquest bé, i quan aquests efectes no es reflecteixen en els preus del mercat.

Tipologia d’Efectes Externs

• En la producció:
  • Negatius: Contaminació (p. ex., produir cotxes)
  • Positius: Tecnologia (p. ex., apicultura)
• En el consum:
  • Negatius: Tabac
  • Positius: Educació

Externalitats Negatives i la seva Internalització

Les externalitats negatives fan que els mercats produeixin una quantitat més gran que la socialment desitjable.

Internalitzar una externalitat consisteix a alterar els incentius perquè les persones tinguin en compte els efectes externs dels seus actes.

Els permisos o llicències transferibles per contaminar permeten assolir els objectius desitjats de reducció de la contaminació amb uns costos relativament més baixos que mitjançant controls directes.

Externalitats Positives i Ineficiència del Mercat

Les externalitats positives fan que els mercats produeixin una quantitat més petita que la socialment desitjable. Un mercat amb una externalitat positiva associada a la producció o al consum d’un bé serà ineficient. En l’equilibri del mercat, el benefici de totes les parts és més gran que el cost de totes les parts.

Béns Públics i Recursos Comuns

Els béns públics són mercaderies de què pot gaudir tothom sense exclusió i en què el cost d’estendre el servei a una persona addicional és zero. (Es poden classificar en públics, privats, rivals, excloents).

Un consumidor paràsit és la persona que rep el benefici d’un bé però evita pagar-lo.

Els recursos comuns són béns que són rivals però no excloents, és a dir, que no són propietat de cap individu concret.

La tragèdia dels béns comunals ens diu que els recursos comuns s’utilitzen més del que és desitjable des del punt de vista de la societat en conjunt.

Informació Imperfecta i Asimètrica

A vegades, els mercats subministren als consumidors o als productors una informació imperfecta que no permet prendre decisions ben documentades.

Hi ha informació asimètrica quan la informació sobre la qualitat i les característiques dels béns i serveis intercanviats o sobre les accions o les característiques dels agents que hi influeixen no està distribuïda d’una manera simètrica entre els consumidors i els productors.

La Intervenció de l’Estat en l’Economia

La intervenció de l’Estat es pot distribuir en tres grans funcions:

• Millorar l’eficiència econòmica combatent les fallades de mercat.
• Estabilitzar l’economia i afavorir el creixement econòmic.
• Procurar l’equitat millorant la distribució de la renda.

Política Distributiva i els seus Instruments

La política distributiva està integrada per un conjunt de mesures del govern que tenen com a objectiu principal modificar la distribució de la renda entre grups socials o individus, amb l'objectiu de fer-la més equitativa.

Instruments de què disposa:

• Els impostos: Aportacions obligatòries de ciutadans i empreses al sector públic (directes i indirectes).
• Les despeses de transferència: Pagament del sector públic als ciutadans i les empreses, sense contrapartida.
• Intervenció directa en el mecanisme de mercat.

La Taxa de Pobresa i l'Estat del Benestar

La taxa de pobresa és el percentatge de la població la renda familiar de la qual és inferior a un nivell absolut, conegut com a llindar de pobresa. Aquest nivell és fixat pels governs segons la mida de cada família, per sota del qual es considera que una família es troba en la pobresa.

Té relació amb: la composició de la família, l’edat i la raça.

L’aparició de l’estat de benestar suposa que l’Estat modifica les forces del mercat per protegir els individus de determinades contingències i garantir-los un nivell mínim de vida.