Expressions Llatines Essencials: Guia Completa de Significats i Ús

Expressions Llatines Comunes i el seu Significat

Termes Llatins d'Ús Freqüent

• accèssit m. 's'hi ha acostat'. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.
• addenda f. Notes addicionals a la fi d'un escrit, especialment d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. En origen és el gerundi (neutre plural) del verb addo 'coses que s'han d'afegir'.
• àlias (del llatí alias 'altrament', o segons l'IEC, àlies) adv. Per altre nom. Ex: Joan Pi, àlies el Xic. | m. Sobrenom. Ex: El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies.
• alter ego m. i f. 'un altre jo'.
  • Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, com d'ell mateix. Ex: L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica.
  • Amic inseparable, amic íntim.
  • Persona en qui s'identifica una altra. Ex: El protagonista de la novel·la és l'alter ego de l'autor.
• esnob (de l'anglès snob) m. i f. Persona que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. Etimologia no segura. Segons alguns prové de sine nobilitate 'sense noblesa', abreviat s/nob, aplicat als estudiants d'Oxford de família no noble.
• ex-libris m. Marca o segell que s'estampa en un llibre per indicar-ne la propietat.
• ínterim m. Període de temps provisional o transitori. | adv. Mentrestant, provisionalment.
• lapsus m. 'relliscada, error'. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.
• maremàgnum m. (de mare magnum 'mar grossa, maregassa'). Gran confusió, desordre.
• memoràndum (o memorandum) m.
  • Nota destinada a recordar alguna cosa; quadern, llibret, on hom s'apunta allò que vol recordar.
  • Nota diplomàtica en què es recorden els fets, les raons, etc., referents a una qüestió.
• plus m. 'més'. Quantitat que es dóna de més per un servei, un treball, etc., extraordinari.
• postdata (o post data) f. 'coses escrites més tard'. Allò que s'afegeix a una carta després de signada i datada.
• quid m. 'què'. Punt essencial d'una qüestió.
• quòrum (o quorum) m.
  • Donat el nombre de votants, mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid.
  • Nombre mínim de membres presents en una assemblea necessari perquè aquesta es pugui constituir vàlidament.
• rictus m. Obertura forçada de la boca, sovint expressant dolor, burla o sorpresa.
• súmmum (o summum) m. El grau més alt al qual arriba alguna cosa. Ex: El súmmum de l'elegància.
• ultimàtum (o ultimatum) m. 'termini acabat'. Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa el trencament de les negociacions.
• vis còmica (o uis comica) f. Força còmica, comicitat.

Locucions Llatines i Frases Fetes

• Casus belli loc. subst. 'ocasió de guerra'. Locució que designa l'esdeveniment que dóna motiu o pretext a una declaració de guerra.
• Conditio sine qua non loc. adj. 'sense la qual no'. Condició sense la qual la convenció, la venda, etc., no tindrà lloc.
• modus operandi loc. subst. 'manera d'obrar'. Manera especial d'actuar o treballar.
• modus vivendi loc. subst. 'manera de viure'. Expressió emprada en diversos camps per a indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats. Col·loquialment equival a mitjà de vida.
• opera prima loc. subst. 'primera obra'. Aplicat a la primera pel·lícula, novel·la, etc., d'un creador.
• Primus inter pares loc. subst. 'El primer entre iguals'. Expressió que designa una persona que, tot i tenir una posició de lideratge, manté la igualtat amb els seus col·legues.
• quid pro quo m. 'una cosa per una altra'.
  • Intercanvi de favors.
  • Error que consisteix a prendre una cosa per altra.
• rara avis loc. subst. 'au rara'. Personatge poc comú.
• statu quo m. 'estat en el qual'. Estat actual de les coses, situació en què es troben. Ex: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova el statu quo comunitari.
• Transfert m. Trasllat o transferència d'una persona, cosa o dret d'un lloc a un altre o d'una situació a una altra.
• vox populi loc. subst. 'veu del poble'. Locució per dir que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom.

Expressions Llatines Temporals

• Ab illo tempore loc. adv. 'Des d'aquell temps'. Des de temps immemorials, des de molt antic.
• a posteriori loc. adv. Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats. Ex: Raonar a posteriori.
• a priori loc. adv. Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets. Ex: Condemnar a priori.
• ante meridiem (abreviat a. m.) loc. adv. 'abans del migdia'. Usada per a indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia.
• in articulo mortis loc. adv. 'En l'article de la mort'. En els darrers moments de la vida, en perill imminent de mort.
• in extremis loc. adv.
  • En els darrers moments de l'existència. Ex: Es van casar in extremis. | loc. adj. Matrimoni in extremis.
  • En el darrer moment. Ex: Han marcat un gol in extremis.
• in fraganti loc. adv. En el moment de fer una acció reprensible. Ex: La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.
• ipso facto loc. adv. En conseqüència, immediatament. Ex: Vaig anar a viure a aquell barri i hi vaig fer amics ipso facto.
• post meridiem (abreviat p. m.) loc. adv. 'després del migdia'. Usada per a indicar les hores del dia que van del migdia fins a mitjanit.
• sine die loc. adv. 'sense dia'. Sense fixar una data determinada, indefinidament.