Expressions Llatines i Ciutats Romanes a Hispània: Guia Completa

Expressions Llatines i Gregues Essencials

Accèssit

Aproximació, recompensa inferior al premi.

Addenda

Coses que cal afegir.

Alter ego

L'altre jo, persona de confiança.

Ex-libris

Dels llibres, marca que identifica el propietari.

Ínterim

Entrant, moment intermedi entre dos fets.

Quid

El què, punt clau del tema.

Quorum

Nombre mínim de persones en una assemblea.

Rictus

Obertura de boca.

Summum

El grau més elevat, el punt més alt possible.

Vis comica

Força còmica, sinònim de capacitat de fer riure.

Primus inter pares

El primer entre iguals.

Quid pro quo

Una cosa per una altra.

Rara avis

Ocell rar.

Statu quo

En l'estat en què.

In illo tempore

Des d'aquell temps.

In articulo mortis

En el moment de la mort.

Ipso facto

En l'acte mateix.

Ad hoc

Per a això.

Bis

Dues vegades.

Ex aequo

Amb igual mèrit.

In albis

En blanc.

Lato sensu

En sentit ampli.

Sic

Així.

Stricto sensu

En sentit estricte.

Volens nolens

Tant si vols com si no vols.

De iure

Segons el dret.

Ignorantia legis non excusat

La ignorància de la llei no excusa.

In dubio pro reo

En cas de dubte, a favor del reu.

Pacta sunt servanda

Els pactes s'han de complir.

Sub iudice

Sota judici, en mans del jutge.

Placebo

Donaré plaer.

Rigor mortis

Rigor de la mort.

Referendum

Consulta, votació que fa el poble.

Superàvit

Excés de l'haver sobre el deure.

Peccata minuta

Faltes sense importància.

Per saecula saeculorum

Pels segles dels segles.

Rèquiem

Descans, missa de difunts.

Cum laude

Amb lloança, la nota màxima possible.

Aurea mediocritas

Elogi de la vida moderada.

Beatus ille

Ditxós aquell.

Captatio benevolentiae

Recerca de benevolència, amabilitat.

Cum grano salis

Amb precaució i molta atenció.

Non plus ultra

No més enllà.

Veni, vidi, vici

Indica victòria ràpida.

Id est

Això és, és a dir, introdueix un aclariment.

Idem

El mateix.

In situ

En el mateix lloc.

Per se

Per si mateix.

Sui generis

De la seva classe, a la seva manera.

Ciutats Romanes Clau a Hispània

Ilerda: La Ciutat dels Ilergets

• Ilerda era la ciutat dels ilergets.
• Els ilergets, aliats d’Anníbal en la Segona Guerra Púnica, es van rebel·lar contra Roma, però van ser derrotats el 205 aC.
• Ilerda es va fundar al segle I aC en un punt estratègic prop del riu Segre i va ser escenari d’una batalla clau el 49 aC.
• La ciutat va tenir uns 9.000 habitants i l'ager uns 27.000.
• Al segle III dC, Ilerda va entrar en crisi i va ser destruïda per bàrbars.
• Posteriorment, els sueus i bagaudes la van saquejar el 449.
• En època visigòtica, la ciutat es va reduir dins les muralles romanes.
• Encara no es coneix el traçat exacte d’Ilerda, però el fòrum es trobava prop del pont antic i les termes públiques a l’est.
• La muralla envoltava la Seu Vella i part de la zona baixa, ocupant entre 13 i 30 hectàrees.

Augusta Emerita: Capital de Lusitània

• La colònia Augusta Emerita va ser fundada l'any 25 aC per Publi Carisi.
• Va ser escollida capital de Lusitània el 15 aC.
• Situada en una zona rica en matèries primeres i recursos naturals.
• Trajà i Adrià van millorar la ciutat al segle II dC.
• Al segle IV, va esdevenir capital de la diòcesi de les Hispànies.
• Va ser seu arquebisbal amb l'arribada del cristianisme.
• Després de les invasions bàrbares, va ser capital visigoda.

Tarraco: El Cor de la Hispània Romana

• Els romans van desembarcar a Empúries el 218 aC.
• Van fundar Tàrraco com a campament militar en un turó.
• La ciutat va créixer i esdevingué una de les més importants d’Hispània.
• Al segle I aC es va convertir en colònia romana.
• August hi va residir el 26-25 aC durant les Guerres Càntabres.
• Això va impulsar grans construccions com el teatre i un fòrum monumental.
• Amb Vespasià (73 dC) es va construir el fòrum provincial i el circ.
• Al segle II s’hi va afegir l’amfiteatre.
• Es va recuperar amb la Tetrarquia de Dioclecià i el cristianisme.
• El 713 va entrar en decadència amb la conquesta musulmana.
• Tenia dos fòrums: el local i el provincial.
• La ciutat s’adaptava al desnivell amb grans terrasses.
• El circ dividia la ciutat en dues parts.
• El port i l’amfiteatre quedaven fora de la muralla.

Bàrcino: De Colònia a Capital Visigoda

• Bàrcino té llegendes sobre la seva fundació, relacionades amb Hèrcules o els Barca.
• La va fundar August cap al 14 aC després de les Guerres Càntabres.
• Es trobava entre els rius Llobregat i Besòs, la serra de Collserola i el mar.
• Es va construir sobre un turó de 17 m (actual carrer Paradís), conegut com Mont Tàber.
• Bàrcino era petita (10 hectàrees) i tenia uns 2.000 habitants.
• El seu ager comptava amb vil·les dedicades al vi i als cereals.
• La zona destacava per la pesca, les ostres, el ferro de Gavà i el gres de Montjuïc.
• Posteriorment, Bàrcino va guanyar importància sobre Tàrraco.
• Va ser capital visigoda diverses vegades: el 415, 507-510 i 531-548.
• Bàrcino tenia l’estructura típica romana: recinte rectangular emmurallat.
• L’urbanisme es basava en el decumanus maximus i el cardo maximus.
• Al centre hi havia el fòrum, situat on avui es troba el Palau de la Generalitat.