Expressions Catalanes: Significat i Ús
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,79 KB
Expressions Catalanes i el seu Significat
Expressions amb Equivalència
- Fer escarafalls: Fer aspavients
- Si el pare és músic, el fill és ballador: De tal palo tal astilla
- Cada casa és un món: En todas partes cuecen habas
- Qui la fa, la paga: A cada puerco le llega su San Martín
- Ben dit, tot es pot dir / Una cosa no lleva l’altra: Lo cortés no quita lo valiente
- Filar encara més prim: Rizar el rizo
- A espentes i redolons: A trancas y a barrancas
- Sense dir ase ni bèstia / Com a cal sogre: Como Pedro por su casa
- Encara millor / Mel de catem: Miel sobre hojuelas
- No feu Pasqua abans de Rams: Aún no asamos y ya pringamos
- Arribar i moldre: Llegar y besar el santo
- Bona nit, cresol: Apaga y vámonos
- Donar-se aire / Afanyar-se: Darse prisa
- Escampar la boira: Tomar el aire
- Ser un tarambana: Ser un cantamañanas
- A tort i a dret: A tontas y a locas
- Ser figues d’un altre paner: Ser harina de otro costal
- Ser d’antiga soca: Ser de rancio abolengo
- Oli en un cresol: Ser mano de santo
- Ser carn i ungla: Ser uña y carne
- Anar en cos de camisa: Ir en mangas de camisa
- Voldria fer-me fonedís!: Tierra, ¡trágame!
- Anar a rossegons: Ir a rastras
- Anar a astall: Ir a destajo
- Ple de gom a gom / De vora a vora: Lleno a tope
- En conill: En cueros
- En dejú: En ayunas
- Traure de polleguera: Sacar de quicio
- No poder dir ni fava: No poder decir ni mu
- Xarrar pels descosits: Hablar por los codos
- De cap a peus: De pies a cabeza
- Catarroja/Corretgeta descoberta: Se descubrió el pastel
- Demanar lledons a la figuera/Demanar la lluna en un cove: Pedirle peras al olmo
- Obri els esperits, fa una olor que aspira: Huele que alimenta
Definició d'Expressions Catalanes
- Recordar vagament: Ballar pel cap
- Estar escarmentat: Estar escaldat
- Pagar: Rascar-se la butxaca
- Ser raons sense valor, insignificants: Ser huits i nous i cartes que no lliguen
- Subornar: Untar les mans
- Quedar-se sense alè: No poder dir fava
- Estar enfadat: Traure foc pels queixals
- Exasperar: Traure algú de polleguera
- Fugir: Alçar el vol
- Sorprendre’s: Caure de cul
- Ser insuportable: Ser un ull de poll
- Sentir ràbia: Estirar-se els cabells
- Tenir poca intel·ligència: Faltar un bull
- Costar de fer: Venir a repèl
- Mostrar-se agressiu: Traure les ungles
- Riure amb grans contorsions: Trencar-se de riure
- Estar blanc per una emoció o una malaltia: Estar trencat de color
- Despatxar: Enviar a escampar boira
- Vestir-se sense que falte un detall: Anar en punt d’onze
- Excedir-se: Allargar més els peus que els llençols
- No haver obtingut cap benefici il·legal: Eixir amb les mans netes
- Molt de pressa: En un tres i no res
- Estar satisfet: Fer cara de bon any
- Explicar bé una cosa: Posar els punts sobre les is
- Tornar-se boig: Perdre l’enteniment
- Vigilar: Estar a l’aguait
- No dir adéu quan un se’n va: Anar-se’n a la francesa
- Entretenir amb excuses: Fer passar amb raons
- Estar enfadat: No fer-se amb algú
- No parar de parlar: Parlar pels descosits
- No parlar clar: Parlar entre dents
- Donar per acabat per sempre: Fer creu i ratlla
- Escoltar atentament: Parar l’orella
- Animar: Donar ales
- Sentir-se molt satisfet: No cabre a la pell
- Sentir indirectament, casualment: Caçar al vol
- Horroritzar: Fer feredat
- No poder arribar a tot: No tindre prou mans
- Impacientar: Fer eixir els cabells verds
- En tots els llocs: Per tot arreu
- D’una punta a l’altra: De cap a cap
- No encertar-ne cap: No tocar pilota
- Intensament: De valent (també de calent, força, a manta)
- Aproximadament: Si fa no fa
- En abundància: A cabassos
- Caminant lentament: Xano-xano
- Considerat tot, en conclusió: Comptat i debatut
- De dalt a baix: De cap a peus
- Sense tindre ganes: A contracor
- Immediatament després: En acabant
- Molt: A muntó
- Irreflexivament: A la babalà
- Al cap i a la fi: Al remat
- Ocultament: D’amagat
- Completament ple: De gom a gom
- En abundància: A grapats
- Detalladament: Fil per randa
- Sense llum: A fosques
- Molta quantitat: A cabassos
- Fer molta calor: Fer un sol que bada les pedres (també fer un sol que talba)
- En l’any actual: Enguany
- Ben lluny: On brama la cavalla / la tonyina
- Prop de: A l’abast
- Ser qui mana: Tallar l’abadejo/bacallà
- En grup: A glopades
- En substitució de: En compte de
- De mala gana: A contracor
- Ser sincer: Anar amb el cor en la mà
- Ser caritatiu: Allargar la mà
- Ser superior en algun aspecte: Passar la mà per la cara
- En poc espai de temps: En un tancar i obrir d’ulls
- Expressar-se sincerament: Parlar sense embuts
- Ser molt car: Costar un ull de la cara
- Ser poc destre: Tindre les mans de fang
- Ser expressiu: Parlar amb els ulls
- Sorprendre una cosa positivament, agradar: Fer colp
- Molt ple: De vora a vora
- Fer un sol enlluernador: Fer un sol que talba
Expressions Relacionades amb les Mans
- Podeu agafar-vos de la mà: El teu germà menut i tu penseu igual, us assembleu molt
- Para la mà: El meu fill té trenta anys i em costa molts diners, només fa que demanar-me’n
- Bona mà: Albert té una gran habilitat per a treballar la fusta
- De bona mà: Està ben informat i ho sap de bona font
- Han arribat a les mans: Han començat discutint i al final s’han pegat
- No se’ls lleva de les mans: És un incompetent: els problemes no sap com resoldre’ls
- No posaria la mà al foc: Per aquesta persona no donaria ni un duro, no me’n fie ni un pèl