L'Expressionisme: Orígens, Característiques i Grups Clau (Die Brücke, Der Blaue Reiter)

L'Expressionisme: Art, Protesta i Emoció (Segles XIX-XX)

L’expressionisme és un ampli moviment cultural que va florir des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Ideològicament, representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers, tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals.

Context i Ideologia de l'Expressionisme

Aquest moviment implica una presa de posició enfront del món i, en conseqüència, deriva en un moviment revolucionari. El positivisme del segle XIX havia elaborat el mite del progrés indefinit de la societat capitalista. No obstant això, la crisi cultural del tombant dels segles XIX i XX es va fer present i el paradigma utòpic del progrés sense límits va fer implosió.

Així, l’expressionisme neix sobre una base de protesta i crítica de la societat burgesa. Representa la consciència més evident d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint.

Característiques Clau de l'Art Expressionista

El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients per a manifestar la seva tensió i el seu dinamisme interiors. A la vegada, comunica una crítica cruel i pessimista sobre la societat, tot plegat des d’una postura d’elogi de la follia, la misèria, la mort, l’angoixa i la desesperació. L’obra d’art havia d’expressar un sentiment o emoció. El més profund de l’ànima humana es feia present mitjançant la deformació de la realitat visual per remarcar l’expressivitat.

Grups Clau de l'Expressionisme

Die Brücke (El Pont): La Revolta a Dresden (1905)

El 1905, a Dresden, neix El Pont, un grup format al voltant d’artistes com:

• Ernst Ludwig Kirchner (1883-1938)
• Otto Mueller (1874-1930)
• Emil Nolde (1867-1956)

El grup tenia un caràcter clarament contestatari, caracteritzat per:

• El rebuig de les velles normes
• La manca de disciplina externa
• L’exaltació de les pulsions emotives de l’artista
• La recerca de l’espontaneïtat i la inspiració
• La realització d’una pintura políticament compromesa

L’expressionisme de Die Brücke suposa una complaença en les distorsions, la deformació i la degradació de la realitat, que respon a la seva visió de la condició humana: una societat degradada, pervertida i alienada. En síntesi, l’art com a revolta social i crítica de la societat burgesa.

Der Blaue Reiter (El Genet Blau): Espiritualitat a Múnic (1911)

El 1911, a Múnic, al voltant de les figures de:

• Wassily Kandinsky (1866-1944)
• Franz Marc (1880-1916)
• Paul Klee (1871-1940)

s’articula El Genet Blau. La seva concepció de l’expressionisme suposava una interpretació de l’art com un alliberament de la dependència respecte del món exterior.

Més lírics, menys agressius, més espirituals i menys experimentalistes, els artistes de Der Blaue Reiter s’interessaven més pels aspectes formals que pels continguts de protesta. La renovació de l’art s’havia de fonamentar en l’irracionalisme. Incontaminats i innocents, utilitzaven colors més suaus i el seu objectiu era captar l’essència espiritual de la realitat.

Tenien una orientació més especulativa i prenien actituds més aviat refinades que els situaven més a prop d’una aristocràcia de l’art que no dels postulats radicals, agressius i revolucionaris del primer expressionisme. D’aquesta manera, l’especulació formal derivaria en el naixement de l’abstracció.