Expressió escrita: Claus per a una comunicació efectiva
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,24 KB
Expressió escrita
La millor terminologia és expressió escrita i no "escriure", com diu el currículum, ja que escriure és expressar-se. Cada vegada escrivim més (xarxes socials...).
En situacions formals també s'escriu més, ja que queda constància, queda escrit el que s'ha fet.
Per fer escrits s'ha de tenir en compte:
- De què? (Tema)
- A qui? (Receptor, a qui va adreçat, destinatari)
- Amb quin propòsit/finalitat/objectiu?
- Convèncer algú (debat, article de premsa, article d'opinió, anunci...)
- Explicar què ha passat
- Explicar què passarà
Escriptors: Tota persona que escriu, per això hi ha escriptor expert i inexpert.
- Expert: Fa esquemes, busca informació, pensa l'estructura del text, coneixements previs, psicologia del text.
- Inexpert: Escriu sense pensar l'estructura del text, repassa poc...
Els gèneres textuals van lligats als propòsits.
Escriure és un procés cognitiu, complex. S'ha de fer una presa de decisions en una contínua tria amb què cal dir o no cal dir en funció de a qui ens adrecem.
Escrivim per aconseguir un determinat efecte en el lector (fer-ho bé, interessar, agradar/enganxar, motivar...).
Hi ha diversos models que intenten descriure què és escriure.
3 elements bàsics a l'hora de descriure el procés d'escriure:
- Coneixements de l'escriptor (CONEIXEMENTS PREVIS)
- Sobre el tema:
- Adquirits prèviament.
- Adquirits (ad hoc) per a aquella ocasió (documentar-se).
- Sobre la llengua
- Sobre els gèneres textuals i classes de documents:
- Propòsit.
- Marques de superfície (Hi havia una vegada, lèxic, verbs en passat, diàleg, fórmules, connectors...).
- Sobre l'audiència (als qui va adreçat)
- El context/situació comunicativa (Quan es fa un text, un està condicionat)
L'escrit s'insereix sempre en una situació comunicativa. Qui escriu sempre ho fa:
- Què? (Sobre un tema).
- A qui? (Per a un/s lector/s).
- Per què? (Amb un propòsit).
- Adoptant el rol (Com si fóssim. Hem d'escriure una recepta com si fóssim cuiners).
- El procés pròpiament dit (Escriure és un procés)
- Planificar (Què hem de dir?)
- Generar idees i documentació: llegir, parlar, mirar, escoltar.
- Seleccionar idees.
- Ordenar idees.
- Textualitzar (Costa perquè és a la inversa de llegir, hem de buscar paraules que ajudin a ressaltar)
- Revisar (Canviar coses, trossos importants)
- Nivell alt
- Nivell baix
Les seqüències didàctiques d'expressió escrita
- Preparació detallada per part del docent.
- Plantejar el projecte a l'alumnat (què farem i per què ho farem).
- Parlar amb els alumnes dels quatre elements bàsics de la situació comunicativa:
- A qui va dirigit el text (destinatari).
- Què volem aconseguir amb el text (propòsit).
- En nom de qui escrivim (rol de l'escriptor).
- Quines informacions cal donar (tema).
- Elaboració del primer esborrany
- Confrontació amb els textos dels companys i companyes.
- Confrontació amb escrits-model.
- Segona refacció del text.
- Còpia individual.
- Tramesa al/s destinatari/s-publicació.
- Treball sobre alguns aspectes lingüístico-textuals
- Redacció individual d'un altre text de característiques semblants.
L'expressió oral
Semblances i diferències amb la composició escrita
- Oral: to de veu, rapidesa...
- Escrita: estructuració text, vocabulari, estètica...
Les activitats d'expressió oral
Un text, una descripció, un conte, fer cadenes d'informació (joc del telèfon), unes instruccions...
Els passos a seguir per manejar o conduir una activitat oral són:
- Preparació meticulosa.
- Donar instruccions a l'alumnat.
- Seguiment de l'activitat.
- Avaluació i correcció.
Les formes pròpies de la llengua oral col·loquial vs. les formes pròpies del llenguatge infantil
- Assimilació (fer semblant – SO)
- Vocàlica: decidir -> dicidir, genolls -> jonolls.
- Consonàntica: cadira -> cadida, tonyina -> tonyina.
- Dissimilació (fer diferent – SO)
- Vocàlica: bicicleta -> becicleta, comunió -> comanió.
- Consonàntica: ningú -> dingú, juliol -> juriol
- Metàtesi (Intercanvi de sons): darrere -> radere, ganivet -> gabinet.
- Monoftongació (Reducció d'un diftong a una sola vocal): llengua -> llenga, aigua-> aiga
- Reforçament hiat (Afegir so vocàlic o consonàntic entre dues vocals): dues -> dugues, paella -> paiella.
- Síncope (Eliminació d'un so o grup de sons): escarabat -> escarbat, programa -> pograma.
- Analogia (Canvi de forma d'un mot per semblança): igual-> iguala, vam-> vem.