Explorant el temps i l'espai a través del joc simbòlic

Mafalda i la limitació cognitiva

Mafalda està donant vida a un objecte dient-li “sana, sana...”. Es pot observar una limitació cognitiva clara, el sincretisme, perquè cometeix un error de raonament al intentar vincular idees que no estan relacionades, és a dir, no és capaç d’entendre que és un objecte sense vida i que el que li està dient al mapa “no té sentit” (utilitza un raonament intuïtiu). Segons Piaget, els nens de 2-7 anys es troben en l’etapa preoperacional on comencen a realitzar el joc simbòlic i això fa que els infants manipulin objectes. D’altra banda, Piaget argumenta que els infants encara no són capaços d’entendre una lògica concreta, per tant, no són capaços d’analitzar la informació mentalment i pensen que els objectes tenen vida com ells. En aquest aspecte, també podem analitzar l'egocentrisme per part de la nena (explicació animista), ja que “animista” significa atribuir vida a un objecte que no en té.

Edat

Edat: Sí és adequada perquè s’utilitzen estratègies molt eficaces per captar l’atenció dels infants i adequades en l’etapa d’educació infantil. És una activitat on a través de les fotografies poden observar com eren les botigues antigament, per tant, poden començar a comparar i la mestra comença a introduir el concepte del temps. Presència d’un ancià per a que puguessin preguntar tots els seus dubtes que potser la mestra no podia respondre. El fet de portar els materials a classe i recrear-los amb plastilina és una manera perquè els alumnes prenguin consciència i s’adonin ells mateixos de com han canviat les coses amb el pas del temps. La mestra ofereix el joc simbòlic per a que els alumnes puguin aprendre coneixements vinculats als temes de temps i espai com ens indica la H. Cooper. Totes aquestes estratègies són adequades a l’edat perquè són maneres de captar l’atenció dels infants i crear curiositat amb les activitats proposades.

Dificultats d’aprenentatge

Dificultats d’aprenentatge: Egocentrisme ja que, a l’hora de realitzar el joc simbòlic els infants no entenen que antigament no es demanava una “lata de cola i una pizza”. En aquest aspecte, és egocentrisme infantil perquè el nen entén l’entorn a partir de la seva pròpia experiència, és a dir, com ell/a no ha viscut aquesta experiència creuen que sempre s’ha demanat de la manera que ells han observat. Per tant, són incapaços de comprendre realitats externes a ells mateixos i això provoca que tota la seva relació amb l’entorn sigui interpretada des d’una perspectiva egocèntrica, projectant l’anàlisi de la realitat des de la pròpia experiència exclusivament.

Temps

Temps: Es treballa el temps humà, perquè forma part de l’esdevenir de la història de les persones. A partir del temps humà, també es treballa el temps social i històric pel fet que la mestra parla de l’any 1930, la qual cosa fa que els alumnes comprenguin que fa molts anys d’aquest esdeveniment i comencin a integrar el concepte de temps.

Espai

Espai: Gràcies al joc simbòlic els infants poden prendre consciència de l’espai on estan i treballar l’orientació. També es treballa la delimitació dels objectes de l’espai i les mides en el moment de crear la botiga a la classe agafant una taula antiga de fusta. A més, quan la mestra els porta a una botiga per a que puguin parlar sobre les diferències entre “ara” i “abans”, això els ajuda a orientar-se en l’espai (anterioritat). Tenint en compte les etapes de la teoria de Piaget, els infants poden integrar una primera aproximació a l’espai mitjançant les fotografies que, inicialment, mostra la mestra als infants.

Paper de la mestra

Paper de la mestra: Correcte ja que, des d’un primer moment ha contextualitzat als alumnes mostrant-los les fotografies de l’època. Després, ha convidat a un ancià per resoldre els dubtes que puguin sorgir entre els infants i així, amb la figura de l’ancià, fer comprendre als alumnes que estan parlant d’un temps passat a ells. Utilitza el joc simbòlic per a que els alumnes visquin l’experiència ells mateixos, encara que, com la mestra observa que els infants no estan utilitzant el llenguatge adequat a l’època, els acompanya a partir del mètode dialògic i els planteja una activitat que suposa reptes tant per ella com pels nens amb els quals treballa. A més, la sortida al supermercat és una estratègia molt adequada per integrar del tot aquells conceptes que es pretenen introduir als infants.

Proposta de millora

Proposta de millora: Es podrien haver fet altres estratègies on els infants estiguin més involucrats. 1r: un cop el tema s’hagi desenvolupat i sàpiguen que és el que treballarem a classe (en aquest cas, observar com eren les botigues antigues i quins objectes s’utilitzaven), demanarem als alumnes que preguntin a casa si els seus avis o àvies tenen algun objecte antic. Un exemple seria que els donessin una moneda antiga (peseta) i això segur que els crearia més curiositat perquè veuen que a casa seva també poden trobar antiguitats. Segur que els avis i àvies els explicarien més coses de l’època o d’objectes que existien i ara no, i això faria que els alumnes prestessin més atenció ja que els avis són un referent molt important en aquesta etapa d’infantil. 2n: podrien disfressar-se mentre es realitza el joc simbòlic per tal de treballar l’esquema corporal. Així, els infants també serien conscients que no només canvien l’entorn, la forma de parlar, etc. sinó que també canvia la forma de vestir, per tant, és una activitat que treballa tant l’espai com el temps.