Explorant La Persistència de la Memòria de Salvador Dalí

La Persistència de la Memòria

Introducció

Salvador Dalí va pintar "Els rellotges tous" el 1931. És famós pels rellotges que semblen estar fosos a la pintura. L'obra s'exhibeix al MoMA de Nova York. És interessant perquè fa pensar sobre el temps i la memòria.

Context històric

Aquesta pintura pertany a un període de canvis al món. Hi va haver una crisi anomenada "crack del 29" que va començar als Estats Units i va afectar tothom. A més, a Europa hi havia un augment dels governs totalitaris i estàvem entre guerres.

A Espanya, vivíem la Segona República i la societat estava molt dividida entre dretes i esquerres, cosa que causava molta tensió abans de la guerra civil.

Dalí va conèixer altres artistes importants a París, com Picasso, i a Madrid, Lorca i Buñuel. La seva fama més gran la va aconseguir quan vivia a Nova York. Va tenir problemes amb el seu pare i, de petit, se sentia insegur.

Anàlisi de l’obra

Estil: surrealisme (neix a partir d'un moviment literari originat per André Breton).

Es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis, però acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia que solidificava els somnis per mitjà de la pintura.

Descripció

Al fons, veiem un paisatge real amb roques al Cap de Creus. En primer pla, hi ha una pedra rectangular on hi ha un rellotge dur de cap per avall amb formigues en ell, al costat d'un rellotge tou. Més endavant hi ha un arbre sec amb un rellotge tou penjat d'una branca. Darrere, una plataforma blava de fusta s'estén cap al mar. Al centre, hi ha una figura que sembla humana (només té nas, llengua i un ull) amb un altre rellotge tou a sobre.

Composició

La pintura té una composició tancada i desequilibrada, cosa que significa que tot sembla dirigir-se cap al centre. Una línia horitzontal divideix la imatge en dues parts, sent la superior més clara i blavosa, i la inferior més fosca i amb tons marrons. Una línia diagonal creada per una pedra ens porta la mirada cap a una branca que apunta a les roques. Es contrasten les línies rectes de coses estables com ara l'horitzó i la plataforma amb les corbes dels rellotges, que representen coses inestables. A més, hi ha més coses a la banda esquerra que al dret.

Elements plàstics

La pintura té una llum fosca en primer pla i una altra de més intensa que il·lumina les roques. La perspectiva fa que allò proper es vegi més gran que allò llunyà. L'expressió és tranquil·la, mostrant el món imaginari de l'artista. Tot i que sembla quieta, els rellotges tous donen sensació de moviment lent, contrastant amb la quietud del paisatge.

Significat i iconografia

El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps va esborrant la resta.

Dalí va pintar rellotges fosos per mostrar que el temps és relatiu. Els objectes durs són estables, com el paisatge, mentre que els tous representen la vida que passa ràpidament. Dalí tenia por al pas del temps, cosa que mostra amb un rellotge dur. Els insectes representen la descomposició i les pors de nen. Se li va acudir la idea veient un formatge fos i pensant com el temps passa igual. La figura estranya podria ser ell mateix.

Funció

És estètica, ja que busca reflexionar sobre el pas del temps i expressar els somnis i les obsessions de Dalí. També té un propòsit creatiu i experimental dins del surrealisme, moviment al qual Dalí estava començant a endinsar-se. A més, marca l'inici de la relació de Dalí amb Gala, que el va introduir al surrealisme.

Models i influències

André Breton, Freud, Miró o André Masson.

Composició IV

Introducció

"Composició IV" és una obra abstracta de Wassily Kandinsky, pintada el 1911 i ubicada a Düsseldorf. Utilitza formes i colors abstractes per transmetre emocions i sensacions. És una pintura dinàmica que convida l'espectador a explorar un món visual únic.

Context històric

Durant el període que va des de la Primera Guerra Mundial fins a la Revolució Russa, es van desenvolupar les primeres avantguardes artístiques. Aquest va ser un moment de tensions internacionals, colonialisme i avenços tecnològics. Wassily Kandinsky, un pintor rus, va estudiar a Alemanya però va tornar al seu país a causa de la guerra. Tot i això, la Revolució Russa i les seves discrepàncies amb el comunisme el van portar de tornada a Alemanya, on va ser reclamat per la Bauhaus. Més tard, la pressió del nazisme el va portar a traslladar-se a París, considerada la capital de l'art en aquell moment.

Anàlisi de l’obra

Estil: abstracte. Kandinsky és l'iniciador de l'art abstracte. La pintura no reflecteix la realitat, expressa les emocions de la mateixa manera que la música, amb un ús arbitrari dels colors.

Descripció

Al costat esquerre hi veiem dos genets lluitant sobre un arc de Sant Martí. A la part dreta, un poble amb muntanyes, arbres i un castell al centre. Hi ha una batalla de línies negres i colors vius, amb alternança de línies corbes i rectes.

Composició

La composició és tancada. Dues línies negres fan d'eix de simetria i divideixen el quadre en una part més tranquil·la i una de més moguda (la part esquerra). Hi ha predomini de les línies inclinades, geomètriques i triangulars.

Elements plàstics

Els elements plàstics com el color, la forma, la línia i la textura es combinen de manera dinàmica i expressiva. Kandinsky utilitza una àmplia gamma de colors vibrants i contrastants, formes abstractes i línies fluides per crear una obra d'art visualment impactant i energètica. Aquests elements s'entrellacen per formar una complexa composició que convida l'espectador a explorar i reflexionar sobre l'art abstracte.

Significat i iconografia

La pintura mostra diverses formes i colors que semblen desvinculades de la realitat, però es poden identificar elements com un arc de Sant Martí, cavalls, llances, un castell i el sol. Tot i que inspirada en contes infantils, l'artista no li dóna un títol específic per permetre que cada espectador la interpreti lliurement. El seu objectiu és que l'espectador trobi el seu significat a l'obra. A més, suggereix una connexió entre la música i la pintura, destacant com tots dos poden evocar diferents idees o emocions.

Funció

La pintura té una funció doble: estètica i comercial. A més, té un propòsit simbòlic important en obrir nous camins per explorar nous estils artístics que s'adaptin a la societat moderna, on ja no cal representar la realitat de manera figurativa. Kandinsky és reconegut com el pioner de l'art abstracte.

Models i influències

Les avantguardes i Pollock.

El Guernica

Introducció

El 1937, Picasso va crear una obra que es troba al Museu d'Art Reina Sofía a Madrid. Aquesta obra combina els estils del cubisme, surrealisme i expressionisme. Picasso va demostrar la seva versatilitat i genialitat com a artista en fusionar aquestes influències en una sola obra. S’utilitza la tècnica d’oli sobre tela.

Context històric

Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes. Aquestes apareixen durant la primera meitat del segle XX. Anys de tensions i període d’entre guerres.

A Espanya hi havia la Guerra Civil: enfrontament entre franquistes i republicans, i concretament el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de la legió Còndor, el qual és el primer bombardeig sobre població civil.

Picasso va passar per diverses etapes, des d’una etapa més realista fins a entrar en contacte amb els impressionistes i postimpressionistes de París. Va passar per diverses èpoques, l’època blava, l’època rosa... Més tard va començar a experimentar amb el cubisme i durant la major part de la seva obra, tot i tenir diverses etapes, és cubista.

Anàlisi de l’obra

És una barreja d'estils que inclou el cubisme i l'expressionisme. Dona formes geomètriques i colors contrastants per transmetre el patiment i la tragèdia de la guerra, específicament el bombardeig de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Les figures recargolades i les expressions angoixades reflecteixen l'horror i la desesperació.

Descripció

Hi ha nou figures: sis humanes i tres animals. A l’extrem dret hi ha una dona que aixeca els braços enlaire, seguidament una altra que treu el cap per la finestra i una altra que camina com si fugís. Després hi ha un cavall, i als seus peus hi ha un soldat caigut. A l’extrem esquerre hi ha un ocell, un toro i una mare que porta un nadó, el seu fill, en braços.

Composició

"Guernica" sembla caòtic però té una estructura clara. Una paret blanca al fons divideix l'obra en dues meitats iguals. Aquesta paret actua com a eix de simetria, amb la majoria dels personatges emmarcats dins d'una piràmide invertida, mentre que els extrems tenen personatges emmarcats per eixos verticals. La composició és plena de línies diagonals i rectes, combinades amb algunes corbes que donen moviment i dinamisme a l'obra.

Elements plàstics

Els elements plàstics de "Guernica" de Picasso, com les línies angulars, l'ús de blanc, negre i grisos, la textura rugosa i la composició acuradament estructurada, treballen junts per crear una representació impactant del caos i la tragèdia de l'escena.

Significat i iconografia

"Guernica" de Picasso mostra el bombardeig de la ciutat de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser un encàrrec del govern republicà per a una exposició a París. Tot i que Picasso va dir que la pintura simplement mostrava l'horror del bombardeig, els experts tenen interpretacions diferents. Per exemple, la dona que aixeca els braços podria representar el patiment, i el soldat a terra podria ser una víctima de la guerra. Encara que hi ha moltes interpretacions, Picasso va dir que el més important era mostrar el patiment de la població civil.

Funció

Funció simbòlica de denúncia del bombardeig concretament i també de qualsevol guerra.

Models i influències

La seva estructura recorda la d’un frontó grec del temple de Zeus d'Olimpia.