Explorant la Ment Humana: Intel·ligència, Psicopatologia i Personalitat

Intel·ligència: Concepte i Dimensions

La intel·ligència és la capacitat de comprendre, recordar i mobilitzar el món de les relacions, tot integrant de manera constructiva l'aprenentatge previ, per a resoldre situacions noves mitjançant respostes també noves o per aprendre a fer-ho. Implica saber escollir la millor opció i mobilitzar habilitats, actituds, idees i judicis per a resoldre problemes o crear nous productes. Ens permet raonar, comprendre idees complexes, adaptar-nos a l’entorn, resoldre problemes i aprendre de l'experiència. Hi ha intel·ligències múltiples. La paraula «intel·ligència» està formada per: inter + legere = escollir.

Dimensions Clau de la Intel·ligència

1. Competència / Capacitat: Depèn de la dotació genètica i l'estructura del cervell.
2. Estratègia: És una conducta estratègica de resolució de problemes.
3. Coneixement: És la base de la intel·ligència. Inclou:
   1. Fets, regles, marc teòric d’una ciència.
   2. Coneixement sobre la vida del subjecte en el seu ambient.
   3. Coneixement sobre un mateix.
4. Adaptació: Com a capacitat d’adaptació del subjecte a l’ambient.

Avaluació de la Intel·ligència: Fiabilitat dels Tests

Hi ha tests per comprovar el nivell d’intel·ligència, però no són 100% fiables.

Límits dels Tests d'Intel·ligència

• Moment en el qual un està: depèn del dia.
• Només es veu la resposta, no com ho penses.

Teories Clàssiques de la Intel·ligència

• Enfocament psicomètric: Mesura les capacitats cognitives.
• Enfocament cognitiu: Se centra en els processos mentals.
• Enfocament evolutiu: Estudia la gènesi i el desenvolupament de la intel·ligència.

Teories Actuals de la Intel·ligència

Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner

Howard Gardner va proposar que la intel·ligència no és una entitat única, sinó un conjunt de capacitats diverses:

1. Lingüística-verbal: Capacitat per entendre i utilitzar el llenguatge (oral i escrit).
2. Musical: Capacitat per percebre, distingir i crear ritmes, tons i melodies. Ex: músics, compositors.
3. Lògica-matemàtica: Habilitat per raonar, calcular, fer deduccions i resoldre problemes.
4. Corporal-cinestèsica: Ús del cos per expressar-se o realitzar activitats amb precisió.
5. Espacial: Capacitat per visualitzar i manipular objectes mentalment. Ex: arquitectes, artistes visuals.
6. Intrapersonal: Coneixement d’un mateix, emocions i motivacions pròpies. Ex: filòsofs, psicòlegs.
7. Naturalista: Capacitat per observar, comprendre i classificar elements de la natura. Ex: biòlegs, botànics.

Intel·ligència Emocional de Daniel Goleman

Daniel Goleman, al seu llibre Intel·ligència emocional (1995), defensa que les emocions tenen un paper fonamental i que la intel·ligència emocional és clau per a l'èxit i el benestar. Aquesta intel·ligència inclou habilitats com:

1. Consciència d’un mateix: Reconeixement i comprensió de les pròpies emocions, punts forts i febles.
2. Autocontrol emocional: Capacitat de gestionar les emocions i mantenir la calma davant l’estrès.
3. Automotivació: Persistència, capacitat d'ajornar recompenses i afrontar dificultats sense rendir-se.
4. Empatia: Capacitat d'entendre i compartir els sentiments dels altres.
5. Habilitats socials: Capacitat per establir bones relacions, treballar en equip, resoldre conflictes i liderar.

Intel·ligència Animal: Capacitats Sorprenents

Els animals tenen diferents formes d'intel·ligència que són impressionants:

• Corbs: Considerats els ocells més intel·ligents, poden anticipar esdeveniments, reconèixer persones que els han enganyat i tenen habilitats comparables a un infant de 4 anys.
• Pop: Amb 9 cervells, són experts en la resolució de problemes i utilització d'eines. També tenen una increïble capacitat d'adaptació, fins al punt de canviar color i forma.
• Dofins: Posseeixen un dels cervells més grans del regne animal, després de l'Homo sapiens, i són extremadament sociables, col·laborant fins i tot amb altres espècies.
• Formigues: Funcionen com una intel·ligència col·lectiva, mostrant que el treball en equip pot superar les limitacions individuals.
• Mimoses: Plantes que poden aprendre i comunicar-se a través de substàncies químiques.

Psicopatologia i Teràpies Psicològiques

Història de la Psicopatologia

El concepte de malaltia mental és relativament recent, tot i que antigament ja es feien servir termes com boig o posseït. A l’antiga Grècia, es creia que la bogeria era causada per esperits malignes, però Hipòcrates en va atribuir l’origen a un desequilibri dels quatre humors corporals. A Roma, Galè va considerar que les causes podien ser físiques o mentals.

Durant l’edat mitjana, es veien els trastorns com manifestacions del mal i els tractaments eren molt severs. No va ser fins al segle XVIII, amb Philippe Pinel, que es va començar a classificar científicament els trastorns mentals.

L’estudi científic de la bogeria es va desenvolupar entre finals del segle XIX i inicis del XX, amb l’acceptació que les persones amb trastorns mentals necessiten tractament i no càstigs.

Actualment, hi ha debat sobre si és millor la farmacoteràpia o la psicoteràpia. Els medicaments només alleugen els símptomes, per això es considera necessària la psicoteràpia per abordar les causes profundes.

Criteris de Diagnòstic en Psicopatologia

1. Criteri estadístic: El que s’allunya del comportament més freqüent és considerat anormal. Però no tot el que és infreqüent (com la genialitat) és patològic.
2. Criteri biològic: Considera el trastorn com una malaltia amb causes orgàniques. Tot i això, molts trastorns també tenen origen psicosocial.
3. Criteri social: El que s’allunya de les normes socials pot ser vist com a patològic, però aquestes normes varien segons la cultura.
4. Criteri subjectiu: El propi patiment de la persona pot indicar trastorn, però no sempre és fiable, ja que hi ha manca de consciència o distorsions.

Classificació i Diagnòstic dels Trastorns Mentals

DSM-5: Manual Diagnòstic i Estadístic

• Manual elaborat per l'APA (American Psychiatric Association) per identificar i classificar els trastorns mentals.
• Primera edició: DSM-I (1952).
• Edició actual: DSM-5 (2013), actualitzat amb el DSM-5-TR (2022).

CIE-10/CIE-11: Classificació Internacional de Malalties

• Manual elaborat per l'OMS (Organització Mundial de la Salut).
• Inclou totes les malalties (físiques i mentals), no només els trastorns mentals.
• Utilitzat a nivell internacional, també per metges generals i especialistes.
• Successora: CIE-11 (publicada el 2018, entrada en vigor el 2022).

Classificació Bàsica dels Trastorns Mentals

Trastorns de l'Estat d'Ànim

• Depressió: Ànim baix, desànim, pèrdua d'interès, culpa, dificultats de concentració, fatiga, canvis en el son i la gana.
• Trastorn bipolar: Alternança entre episodis de mania (eufòria, hiperactivitat, impulsivitat) i depressió.

Trastorns d'Ansietat

• Ansietat generalitzada: Preocupació excessiva i persistent, tensió, fatiga, irritabilitat.
• Fòbies: Por irracional davant objectes o situacions concretes (ex: animals, altures).
• Trastorn de pànic: Atacs sobtats d’ansietat intensa amb símptomes físics (palpitacions, mareig).
• Agorafòbia: Por a llocs on seria difícil escapar o rebre ajuda en cas d’un atac de pànic.

Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC)

Obsessions:

Pensaments intrusius i recurrents (ex: por de contaminar-se).

Compulsions:

Conductes repetitives per reduir l’ansietat (ex: rentar-se les mans constantment).

Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT)

Es desenvolupa després de viure una experiència traumàtica (violència, accidents...). Símptomes: reviviscència del trauma, malsons, evitació, hipervigilància.

Trastorn Esquizofrènic

Afecta el pensament, les emocions i la percepció de la realitat.

Símptomes positius:

Al·lucinacions, deliris, pensament desorganitzat.

Símptomes negatius:

Apatia, retraïment social, afecte pla.

Teràpies Psicològiques: Enfocaments i Objectius

Què és una Teràpia?

Una teràpia és un tractament aplicat per millorar la salut física o mental d’una persona. Pot incloure:

• Tècniques mèdiques (farmacològiques).
• Psicològiques (psicoteràpia, TCC, teràpia sistèmica…).
• Alternatives (meditació, ioga, teràpies complementàries).

Metes Terapèutiques

• Ajudar a superar la desmoralització.
• Consolidar la competència personal.
• Pensar en conductes concretes.
• Buscar solucions reals als problemes.
• Promoure el pensament pràctic.
• Plantejar-se fites petites i assolibles.
• Centrar-se en el futur.
• Superar conductes d’evitació, com la negació i l'autodefensa.
• Ser conscients de les idees errònies pròpies.
• Ensenyar a acceptar les realitats de la vida.

Teràpia Cognitivoconductual (TCC)

Objectiu: Modificar conductes desadaptatives i patrons de pensament negatius que interfereixen en el benestar de la persona.

Concepte clau: No tracta malalties mentals, sinó problemes de conducta. Considera que la persona pot aprendre a pensar i actuar de manera més adaptativa.

Fonaments:

• La conducta es pot aprendre i desaprendre.
• Les emocions i les conductes depenen del pensament.

Tècniques principals:

• Modelatge: Aprendre a través de l’observació i la pràctica (útil en fòbies, obsessions...).
• Entrenament en assertivitat: Per afrontar situacions socials amb seguretat.
• Reestructuració cognitiva: Identificar i modificar pensaments disfuncionals.

Procés:

1. Avaluació de la conducta problema.
2. Identificació de les variables que la mantenen.
3. Aplicació de tècniques específiques.
4. Establiment d’objectius clars i mesurables.

Teràpia Familiar (o Sistèmica)

Objectiu: Millorar les dinàmiques i la comunicació dins del sistema familiar.

Concepte clau: La persona no es tracta de forma aïllada, sinó com a part d’un sistema (la família).

Focus de treball:

• Patrons de relació disfuncionals.
• Rols familiars.
• Etapes del cicle vital familiar (parella, fills, adolescents, separacions...).

La Personalitat: Concepte i Avaluació

La personalitat és el conjunt de característiques psicològiques que determinen la manera com una persona pensa, sent i actua de manera relativament estable al llarg del temps i en diferents situacions. Inclou aspectes com:

Temperament:

Més innat i biològic. Consisteix en la nostra herència biològica, representa la influència de la naturalesa física codificada i, per tant, és difícil de canviar o modificar.

Caràcter:

Més adquirit i influenciat per l’entorn i l’experiència. És el conjunt de reaccions i hàbits de comportament que l’individu adquireix durant la seva vida, a causa de les experiències que viu i la cultura en la qual creix.

També inclou l'estil emocional, actituds, motivacions, valors i hàbits.

Avaluació de la Personalitat: Mètodes

L'avaluació de la personalitat és la descripció i mesura de característiques individuals. Es realitza mitjançant diversos mètodes:

1. Observació directa: Es registra l’ocurrència i la durada de les conductes.
2. Entrevista clínica: Permet conèixer l’experiència subjectiva de les persones.
3. Qüestionaris de personalitat: La persona respon a múltiples ítems i selecciona una resposta per a cada un. Hi ha qüestionaris molt utilitzats com el de personalitat de Cattell (16 PF-5), el BIG FIVE (BFQ) i l’inventari de personalitat NEO revisat.
4. Tests projectius: Són proves en què el subjecte, a partir de dibuixos, taques, paraules o objectes, narra les seves històries i interpretacions. Són bastant utilitzats el Test de Rorschach i el Test d’apercepció temàtica (TAT).

Trastorns de la Personalitat: Classificació

Grup A: Trastorns Estranys o Excèntrics

Paranoide:

Desconfiança constant, sospites infundades, fredor emocional, hostilitat i rancor.

Esquizoide:

Aïllament social, indiferència emocional, desinterès per relacions, preferència per la solitud.

Esquizotípic:

Creences estranyes (telepatia, supersticions), discurs desorganitzat, dificultat per relacionar-se, aparença excèntrica.

Grup B: Trastorns Dramàtics, Emotius o Impulsius

Antisocial (psicopatia):

Incompliment de normes, manipulació, absència de remordiments, conducta agressiva o delictiva.

Narcisista:

Sentiment de superioritat, necessitat d’admiració, manca d’empatia, autoestima fràgil.

Histriònica:

Emocionalitat exagerada, recerca constant d’atenció, teatralitat, dependència de l’aprovació externa.

Límit:

Inestabilitat emocional i relacional, por a l’abandonament, impulsivitat, autolesions, sensació de buit.

Grup C: Trastorns Ansiosos o Porucs

Evitació:

Por al rebuig, evitació de situacions socials, baixa autoestima, ansietat social.

Dependència:

Submissió, por a estar sols, dificultat per actuar de forma autònoma, dependència emocional.

Obsessiva-compulsiva:

Perfeccionisme extrem, rigidesa, necessitat de control, dificultat per delegar.

Grup D: Trastorns No Especificats

Passiva-agressiva:

Resistència encoberta, sarcasme, queixes constants, negativitat, sensació d’injustícia.

Glossari de Trastorns Emocionals i de la Conducta

Abúlia:

Manca de voluntat, motivació o iniciativa.

Alexitímia:

Dificultat per identificar i expressar emocions.

Al·lucinació:

Percepció d’estímuls que no existeixen.

Amnèsia retrògrada:

Pèrdua de records previs a un esdeveniment.

Anorèxia nerviosa:

Rebuig a mantenir un pes corporal saludable.

Ansietat:

Inquietud o por excessiva i persistent.

Autisme infantil:

Dificultats en la comunicació i comportaments repetitius.

Bulímia:

Ingesta compulsiva seguida de conductes purgatives.

Deliri de culpa:

Creença patològica de ser culpable.

Deliri de grandesa:

Creença exagerada de superioritat.

Delirium tremens:

Confusió aguda per abstinència alcohòlica.

Demència:

Deteriorament cognitiu progressiu.

Depressió:

Tristesa profunda i persistent.

Dislèxia:

Dificultat per llegir correctament.

Enuresi:

Micció involuntària, sovint durant la nit.

Esquizofrènia:

Trastorn psicòtic greu amb deliris i al·lucinacions.

Gelosia patològica:

Sospita obsessiva i infundada d’infidelitat.

Hipocondria:

Preocupació excessiva per la salut.

Histrionisme:

Necessitat exagerada d’atenció i dramatització.

Obsessions (TOC):

Pensaments intrusius repetitius amb rituals.

Paranoia (trastorn delirant):

Desconfiança extrema i infundada.

Psicopatia:

Comportament antisocial, fredor emocional i manipulació.

Sadisme:

Comportament sexual que causa plaer en provocar dolor als altres.