Exploració i conquesta d'Amèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,57 KB

Per què explorar el món?

Obtenció de riquesa i ennobliment. Esperit evangelitzador: voluntat de convertir altres civilitzacions al cristianisme. Aconseguir comerciar amb Àsia sense haver de fer servir l'Imperi Otomà (turcs) com a intermediaris.

Els viatges de Cristòfor Colom

1r viatge (3/8/1492 – 12/10/1492): Bahames, Cuba i Hispaniola (Fort Nativitat). 2n viatge (24/9/1493 – 11/6/1496): L'Espanyola, Jamaica i Puerto Rico. 3r viatge (30/5/1498 – 25/11/1500): Veneçuela. 4rt viatge (3/5/1502 – 7/11/1504): Antilles Major i costa Amèrica central (pas cap a Àsia).

Millores tècniques que faciliten l'exploració

Elaboració de millors mapes (portolans). Es fan servir més i millors instruments de navegació (brúixola i astrolabi). Es construeixen nous vaixells millorats (caravel·la). Creació d'escoles de navegació.

L'any 1492

Els reis catòlics expulsen els jueus de la península i es queden amb les seves riqueses. Marxen 40.000 persones. Cristòfol Colom arriba a les illes Bahames (descobrint Amèrica). Es conquereix el Regne de Granada, últim estat musulmà de la península ibèrica. Es construeix el primer globus terraqui, mostrant la terra rodona.

La Caravel·la

Era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII. Era prou lleugera com per ser maniobrada a rem, molt alta, ampla i llarga (de fins a 30 metres), d'aparell llatí (i més endavant també rodó), i tenia dos o tres pals, sobre una sola coberta i amb un elevat castell de popa. Gràcies a aquestes característiques va poder afrontar amb èxit els viatges d'exploració a través de l'oceà.

Les grans expedicions del segle XVI

Portugueses

  • Bartolomeu Dias (1488) Cap de Bona Esperança (Sud-Àfrica)
  • Basco da Gama (1498) ruta Portugal-Índia

Castellanes

  • Cristòfol Colom (ruta a Amèrica)
  • Fernao Magallanes i Juan Sebastián Elcano (1519-1520) volta al món, demostra que la terra és esfèrica.

Civilitzacions precolombines - els Maies

Estaven situats a la península de Yukatan i altres terres baixes dels actuals Méxic, Guatemala i Hondures. La ciutat més important era Chichen Itzá. Dominaven les matemàtiques i l'astrologia. La societat estava dividida en 4 classes socials: els nobles, sacerdots, camperols (casi tota la població) i els esclaus (persones de guerra). Sorgien en ciutats-estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapan. Agricultura: blat de moro, cacau, fesols, carbasses, tomàquets, espècies. Artesania molt rica que venien als pobles veins.

Inques: Actual Perú, Bolivia, Equador, Argentina, Xile, Cusco, Machu Picchu. Imperi més gran. Societat dividida en família reial, noblesa, el poble, els sacerdots, esclaus, cap suprem (Inca). Els conreus més importants: blat de moro i patata. Treballaven el coure, l'or, instruments de ceràmica decorats amb formes animals, humanes, vegetals.

Azteques: Actual Mèxic, aliança de 3 ciutats (Tenochtitlán, Texcoco, Taclopán). S'organitzaven amb sacerdots, nobles, homes lliures i esclaus. Conreus de blat de moro, carbasses, tomaquets (cultivaven en allotjaments de terra flotants, chinampas sobre els llacs Toxoco i Xochimilo). Acostumaven a sacrificar molts dels enemics derrotats.

L'Imperi Portuguès

Es basava sobretot en aconseguir comerciar amb la població local en condicions favorables per a ells. Més conseqüències: xoc de civilitzacions desiguals -> explotació de pobles indígenes, grans avenços científics: nous animals i plantes, navegació, geografia, ciències naturals, cartografia. Arribada d'or i argent a Castella. La Mita organització dels territoris conquerits: Rei de Castella, virreis de Nova Espanya i de Perú, audiències i consells de les Índies, governadors de províncies, Mita, Encomienda.

La conquesta d'Amèrica - avantatges europeus

Armes i armadures de ferro. Coneixien armes de foc i pólvora: canons, arquebusos, ballestes. El cavall no existia a Amèrica. Les malalties europees van matar molts indígenes (verola). S'aprofitaven de les lluites internes entre indígenes. Els indígenes els confonien amb déus.

Conquista dels Asteques (Hernán Cortés)

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521. El 13 d'agost de 1521, la ciutat de Tenochtitlan va caure en poder dels conqueridors, després de dos anys d'intents bèl·lics, polítics i conspiratius, i de la revolta dels pobles mesoamericans oprimits pels asteques que s'aliaren amb els nouvinguts invasors.

La conquesta de l'imperi Inca

Francisco Pizarro trobada amb Atahualpa al poble de Cajamarca. Atahualpa estava en guerra amb el seu germà Huàskar. Guerres civils entre conqueridors: Diego de Almagro i Francisco Pizarro.

Impacte humà i defensa dels indígenes: la conquesta va causar una mortaldat increïble, relacionada amb les guerres, les malalties, i les condicions de treball imposades als indígenes. La població es va barrejar amb els europeus, però els blancs van seguir dominant a les altres raçes molts segles. Defensa d'indígenes (lleis a favor seu): Llei de Burgos (1512), Lleis Noves (1542), fi de l'Encomienda. Diversos frares defensen els indígenes: Bartolomé de las Casas i Antonio de Montesinos. De las Casas publica un llibre famós sobre el tema el 1552.

Entradas relacionadas: